La croada anticorrupció a la Xina es carrega la cúpula militar
Govern xinès
Ningú des de Mao Zedong no havia tingut el poder assolit per Xi Jinping
El defenestrat generalZhang Youxia, que va ser fins dissabte l’uniformat amb més poder de laXina
Cap mandatari xinès no havia anat tan lluny en l’afirmació del poder des dels temps de Mao. Després de fer un pas justicier més enllà, el president Xi Jinping s’ha desembarassat en tot just tres mesos de tota la cúpula militar que ell mateix havia promocionat. El zel anticorrupció
–i segurament alguna cosa més– va escombrar dissabte el general més poderós de l’ Exèrcit Popular d’ Alliberament ( EPA). Zhang Youxia, número u de la jerarquia uniformada,
va ser expulsat del Partit Comunista Xinès, en companyia del número tres, Liu Zhenli, en un sotrac històric.
L’octubre passat havia estat el torn del número dos, He Weidong, juntament amb vuit generals més. Un any abans havia caigut en desgràcia el ministre de Defensa, general Li Shangfu, com també els dos oficials al comandament del programa de míssils, incloent-hi els míssils intercontinentals i amb capacitat nuclear.
Cinc dels set alts càrrecs de la Comissió Militar Central s’han vist afectats per una purga inèdita
Una purga inèdita que afecta cinc dels set membres de la Comissió Militar Central. Només queden dempeus el mateix Xi Jinping –com a c ap suprem de les forces armades– i el gran inquisidor, el general Zhang Shengmin, secretari d’inspecció disciplinària, que, com era de preveure, no s’investiga a si mateix. Una remoció en tota regla amb un significat i, sobretot, unes futures conseqüències que mantenen en suspens els serveis d’intel·ligència de mig món.
Fins i tot una figura clau dels serveis secrets xinesos, Gao Yichen, exviceministre de Seguretat de l’ Estat, va ser expulsat del partit fa quinze dies “per violació seriosa de la disciplina de partit, per acceptar suborns i per immiscir-se en afers judi-
cials”. Gao té 75 anys, de manera que el missatge és transparent: qui roba o és deslleial al partit no pot estar tranquil ni tan sols en la jubilació.
La corrupció és el fil conductor en tots els casos. Tot i això, aquesta vegada, amb el general Zhang Youxia, hi ha alguna cosa més, com es trasllueix d’un editorial del diari de l’ EPA. La seva obediència a les directrius del partit i, per tant, la lleialtat a Xi estaven en qüestió. Després que forcés la sortida de gairebé tots els que tenia immediatament per sota, la permanència de Zhang era problemàtica. Als
75 anys, a ningú no li hauria
estranyat que el substituïssin
(el que era excepcional, de fet, era que Xi el mantingués en actiu després dels 68), però el president ha optat per humiliar el general, per motius encara desconeguts, disciplinant la resta.
Perquè Zhang no era un general qualsevol, sinó un altre príncep roig , com Xi Jinping. Els pares de tots dos, procedents de la mateixa província de Shaanxi, van combatre junts a la guerra civil xinesa. Zhang era un home de la màxima confiança del president i es creia sa i estalvi. Tot i això, el seu pas per la direcció d’adquisició d’armament –durant cinc anys– podria haver estat la seva perdició, amb efectes retardats, com ho va ser per a Li Shangfu.
Fa un parell de setmanes, un discurs del president donava pistes dels que s’acostava. “La corrupció és l’obstacle més gran en el desenvolupament del partit i del país, una batalla que no ens podem permetre perdre”. Va confessar: “La lluita anticorrupció està en una fase greu i complexa i hem de mantenir la pressió sense vacil·lació castigant la corrupció i els corruptes, siguin on siguin”. El seu auditori era, precisament, l’oficina anticorrupció.
Una setmana després, el general Zhang no constava en una cita d’alts càrrecs en què normalment hauria d’haver estat. Dissabte es va anunciar la seva caiguda en desgràcia. Amb això, Xi porta a l’extrem la seva màxima que la lluita anticorrupció no distingeix “entre mosquits i tigres”. I la caça de grans felins que es creien esmunyedissos no para d’augmentar. Van ser 58 el 2024, i 65 el 2025. El poble aplaudeix.
No hi ha en això cap paranoia. No és signe de debilitat, de qui se sent assetjat i pressent que el seu poder està amenaçat, sinó tot el contrari. Xi Jinping no
té rival. El seu hiperlideratge
ha posat fi al joc de faccions que va definir els entrellats del
Partit Comunista Xinès durant dècades.
Mao Zedong va dir que el poder neix del canó del fusell, però que el partit ha de controlar el fusell, no el fusell el partit.
Tampoc no s’ha d’oblidar que l’ Exèrcit Popular d’ Alliberament és, literalment, el braç
armat del Partit Comunista Xinès. El puny del seu epígon
Xi Jinping els controla tots dos, amb la mateixa coartada confuciano-leninista. Xi Jinping, a qui agrada dir que el món passa per canvis no vistos en un segle, envia, d’aquesta manera, un senyal molt potent en un moment crític, de col·locació de peces al tauler per als pròxims cinc o deu anys.