La Moncloa veu en la regularització “el germen” per lluitar contra l’onada ultra
El repte demogràfic
El Govern central estima que mig milió d’immigrants es beneficiaran de la mesura
La portaveu de l’Executiui ministra deMigracions,Elma Saiz, explicant ahir la iniciativa
La setena regularització extraordinària d’immigrants en democràcia, que ahir va iniciar els tràmits, tindrà un efecte directe en desenes de milers de persones que viuen en la clandestinitat a Espanya: seran documentats per la via exprés per dignificar la seva vida amb drets bàsics. Però l’aprovació de la mesura també vol tenir efectes en la –fràgil– estabilitat parlamentària del Govern central. A la Moncloa consideren que l’acord aconseguit amb Podem podria obrir la porta a reprendre la delegació de competències d’immigració a Catalunya, com es va recordar a Junts.
Pocs esperaven a hores d’ara que la iniciativa legislativa
popular (ILP), impulsada per més d’un miler d’associacions i 700.000 firmes, arribés a bon port. Malgrat la transversalitat de la iniciativa –hi van donar suport des dels sindicats fins a la patronal, passant per l’Església , el càlcul polític n’impedia l’ avenç. Els socis d’esquerra exigien ampliar al màxim el seu abast per no deixar ningú enrere. El PNB, igual com el Partit Popular, demanava que l’autorització de residència estigués vinculada a un contracte de treball o activitat econòmica. I Junts condicionava el seu suport al traspàs de competències d’immigració a la Generalitat, que va ser tombat gràcies als vots de Podem.
Finalment va ser la formació de Ione Belarra que es va apuntar el gol després de mesos de negociació. I el text porta l’empremta de Podem: la regularització inclourà l’espectre més gran possible, existint com a principal requisit el marc temporal –a més de l’obligació de no tenir antecedents penals–.
L’última regularització massiva, amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, va
atorgar 576.506 permisos, però per accedir-hi era imprescindible tenir un contracte de treball firmat el moment de solicitar-lo.
A la Moncloa, en tot cas, destaquen l’enorme calat polític d’aquesta regularització extraordinària d’immigrants. I emmarquen la iniciativa en unes paraules premonitòries que ja va pronunciar diumenge el mateix president Pedro Sánchez, durant un míting del PSOE a Osca, per reivindicar el seu Govern progressista davant el “despotisme transatlàntic” que va atribuir a Donald Trump i a l’auge de l’extrema dreta que l’ inquilí de la Casa Blanca encoratja a tot Europa. “Nosaltres no som els últims a Europa, som la llavor d’una nova Europa que germinarà els pròxims anys”, va assegurar Sánchez.
En el mateix sentit es va manifestar ahir la portaveu de l’ Executiu i ministra de Migracions, Elma Saiz, quan va anunciar l’aprovació de la nova regularització extraordinària, davant l’enduriment de les polítiques d’immigració que preconitzen a Espanya tant el PP com la ultradreta de Vox. “La política migratòria del Govern central posa al centre els drets humans i pretén ser, i de fet és, un far que guia molts països. Serem llavor i germen per lluitar contra l’ avanç de l’ onada ultradretana que intenta obrir-se pas i contra la qual posarem tot el que és a les nostres mans per frenar-la”, va advertir Saiz.
L’aprovació del reial decret va ser aplaudit com un “acte de justícia” per diversos –i molt amplis– sectors del món laboral, la societat civil i l’ Església espanyola.
La Plataforma del Tercer Sector, que representa 28.000 entitats de l’àmbit social, assegurava ahir en un comunicat que la regularització és una eina de justícia que enforteix tota la societat, ja que “ Espanya no pot permetre’s que milers de persones continuïn vivint sense drets bàsics”. Des de l’àmbit laboral, CC.OO. I la UGT van valorar positivament la mesura, però van reclamar agilitat en els tràmits.
En el mateix sentit, la patronal Foment del Treball va destacar que tindrà un efecte positiu per a la productivitat i la competitivitat de les empreses catalanes i espanyoles.
“Els empresaris necessitem la immigració com l’aigua que bevem o com l’aire que respirem cada dia”, va assegurar el seu president, Josep Sánchez Llibre.
Església, sindicats, patronal i societat civil aplaudeixenel decret com un “acte de justícia”
La Conferència Episcopal Espanyola també va unir la celebració de l’aprovació del decret. El seu president, Luis Argüello, va afirmar que “és un reconeixement de la dignitat humana i una oportunitat per col·laborar tots plegats amb el bé comú”.