“Mourinho és ‘uno di noi’”
Última jornada de la lliga de la Champions League
La visita a Lisboa és el retrobament entre Mourinho i el seu soldat més fidel, Álvaro Arbeloa, que continua confessant devoció pel tècnic portuguès Entrenador del Benfica Entrenador del Reial Madrid
Arbeloa i Mourinho en l’etapa de jugador i entrenador delReial Madrid, del 2010 al 2013
Va arribar a Madrid el 2009 previ pagament de quatre milions al Liverpool. Va jugar 30 partits (va sortir a la foto de l’ alcorconazo que va dinamitar Manuel Pellegrini) i va rebre amb els braços oberts el nou entrenador. Álvaro Arbeloa va conèixer José Mourinho el juliol del 2010 en plena hegemonia del FC Barcelona de Pep Guardiola, que ja acumulava dues l ligues i una Champions, i va acabar tres anys després convertint-se en el soldat més fidel del tècnic portuguès. Era un Madrid dominat per Jorge Mendes (que representava el mateix tècnic, Cristiano Ronaldo, Pepe, Carvalho, Coentrão i Di María, la meitat de l’alineació) que generava una dicotomia al vestidor. Hi havia els irreductibles i els suspicaços, però tots seguien el tècnic portuguès per molt que posés la creu a Iker Casillas. Arbeloa era el primer a la llista dels irreductibles no representat per Mendes, i aquell amor en territori comanxe va generar devocions. “Mourinho va establir les bases de tot”, va dir, citant Zinédine Zidane i Carlo Ancelotti, guanyadors de tres Champions cadascun. “És uno di noi ”, va replicar.
No el conec com a entrenador; és el meu nen, no és el meu exjugador, és algú especial”
Avui (21 h) se les hauran a l’ Estádio da Luz de Lisboa, en un Benfica-Reial Madrid en què els portuguesos han de guanyar per passar la lligueta i l’equip blanc fer el mateix per mantenir-se en el top 8. Cal rebobinar per entendre els elogis. “El meu estimat i admirat Mou”, va resumir el mateix Arbeloa en una entrevista a Marca el 2016 hores abans del seu comiat al Bernabéu.
No el conec com a entrenador; és el meu nen, no és el meu exjugador, és especial”
Per combatre un equip simfònic i dominador com aquell Barça, Mourinho, que sempre ha sabut nedar millor contra corrent, necessitava gladiadors que el seguissin en les seves croades. Dins i fora del camp. No estranya que Arbeloa, 15 anys després d’allò, sigui fidel al discurs de Florentino Pérez com al seu dia ho va ser al de Mourinho. “És al podi dels jugadors més compromesos que he entrenat”, va dir el tècnic portuguès en una carta el 2016, quan el lateral dret es va acomiadar del Reial Madrid.
No em vaig perdre la roda de premsa de Mourinho, sempre les vèiem totes al vestidor”
Ahir, des de la sala de premsa de Da Luz, va continuar insistint-hi. “No puc analitzar-ho com a entrenador perquè no el conec”, va introduir. “És el meu nen, no és el meu exjugador, és especial”, va afegir el portuguès.
La sintonia és mútua. Arbeloa, que per Mourinho no va ser un gran jugador però sí “una gran persona”, va respondre en una entrevista a El chiringuito que era mourinhista . Preguntat sobre el terme, el va definir així: “Una manera de fer les coses, anar de cara, no tenir por de dir les coses ni de ser com tu ets. Sí, intento ser com més mourinhista millor”. Per Arbeloa, això és ser sincer, tribal. I intenta aplicar aquesta màxima en el seu estil al Reial Madrid després de tres victòries seguides que han apaivagat les aigües en l’entorn.
El tècnic del Benfica, com fa Arbeloa, sempre ha defensat els seus jugadors (hi ha excepcions com Casillas o Pedro León) i va carregar amb la pressió en una sala de premsa en què, com va batejar Guardiola, “és el puto amo”. “No em vaig perdre la roda de premsa de Mourinho, sempre les vèiem totes al vestidor”, es va sincerar Arbeloa, que explica que aquella etapa que avui rememora va ser molt més que una rivalitat.