Les maniobres de la ‘policia patriòtica’ recalen en el judici contra els Pujol
Successos
La captura de pantalla dels comptes andorrans era veraç, declara un testimoni
Jordi Pujol Ferrusola aquesta setmana a l’Audiència Nacional, a Madrid
La captura de pantalla d’ordinador en què es veien dades de fons bancaris que Marta Ferrusola i cinc dels seus fills tenien
a Andorra era d’una “veracitat inqüestionable”, segons Esteban Urreiztieta, subdirector d’ El Mundo , on es va publicar el 7 de juliol del 2014. Urreiztieta no va ser l’autor d’aquesta informació, sinó que va ser Fernando Lázaro, mort el 14 de juny passat.
El periodista va testificar ahir en el judici que se segueix a l’ Audiència Nacional contra la família Pujol per suposadament haver cobrat comissions d’empreses per feines fictícies o que treballaven per al sector públic.
Un soci argentí de Pujol el va acusar de fer ús de diners bruts, després se’n va desdir: segons el fiscal, perquè Pujol el va pagar
El testimoni d’ Urreiztieta es referia principalment a les informacions que ell va elaborar el setembre del 2013 –deu mesos abans del “pantallazo”– sobre els negocis de Jordi Pujol Ferrusola a l’Argentina, i en concret l’entrevista que va fer a Gustavo Shanahan, soci de Pujol en el desenvolupament del port de Rosario.
L’advocacia de l’ Estat va exposar com, segons la defensa de Jordi Pujol Ferrusola, El Mundo va accedir a aquella informació per mitjà de l’anomenada policia patriòtica . En concret, del comissari José Manuel Villarejo i el seu soci i advocat Rafael Redondo, del director adjunt operatiu ( DAO) de la Policia Nacional, Eugenio Pino, i auxiliats per l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’ Espanya a Andorra, Celestino Barroso, a qui un directiu de Banca Privada d’Andorra (on eren aquells fons), Joan Pau Miquel, va gravar amenaçant-los amb una “destralada” si no informaven la policia sobre quins polítics independentistes tenien diners al Principat.
Com a “qüestió prèvia”, va dir Urreiztieta, ell ignora qui van ser exactament les fonts de Lázaro, “i en el supòsit que les conegués no podria revelar-les”, atès el secret professional periodístic. Però prova de la veracitat de les dades és que van provocar “la confessió” de Jordi Pujol i Soley del 25 de juliol del 2014 en què admetia que durant dècades va mantenir a Andorra fons ocults sense regularitzar a Hisenda. Pujol va prometre que aquells fons –140 milions de pessetes, o 800.000 euros– procedien de l’herència que li va deixar el seu pare, Florenci Pujol, el 1980.
Urreiztieta va exposar que el setembre del 2013 van entrevistar Shanahan perquè tenien coneixement “que la família Pujol tenia fons a l’estranger”.
El nom de Shanahan “havia sortit en la declaració de Victoria Álvarez”, l’exnòvia de Pujol Ferrusola, que entre finals
del 2012 i inicis del 2013 havia denunciat, a instàncies de la policia patriòtica , que el primogènit Pujol portava a Andorra bosses amb diners. Álvarez va cobrar dels fons reservats del Ministeri de l’Interior.
Urreiztieta ha recordat que també el financer Javier de la Rosa va dir que els Pujol te-
nien fons a l’estranger, tot i que després no va ratificar aquest extrem.
En aquells moments, el comissari Villarejo tenia entre mans el “ projecte Barna” per recollir informació que comprometés polítics de l’òrbita independentista.
L’empresari argentí deia a l’entrevista que Pujol Ferrusola havia invertit en el seu país fons procedents de Suïssa, Andorra i Panamà. En un dels correus que Shanahan va facilitar a El Mundo, Pujol Ferrusola li deia “t’arribarà des de Suïssa”, amb referència a un ingrés.
A preguntes de Cristóbal Martell, defensor de Pujol Ferrusola, Urreiztieta va admetre que Shanahan li va explicar que tenia conflictes mercantils amb el seu soci català i amb la dona d’aquest, Mercè Gironès. Shanahan es va retractar de l’entrevista mesos després. Segons la Fiscalia, perquè Pujol li va pagar 136.396 euros. En un correu una mica posterior, Pujol Ferrusola detalla a Shanahan que aportarà 1,5 milions a Inter Rosario Port Services (IRPS), al 50% com a ampliació de capital i préstec entre societats.
La Fiscalia acusa Jordi Pujol Ferrusola d’una sèrie de maniobres mercantils a la sortida d’aquella operació a l’Argentina que li va reportar un benefici “injustificat” de 5,3 milions d’euros.