Els EUA amenacen l’Iraq si Al-Maliki torna al poder
Canvi de poder al Iraq
Washington rebutja el candidat, que veu alineat amb l’Iran
Seguidors de Nuri al-Maliki protestant ahir a Bagdad contra les ingerències dels Estats Units
Els Estats Units han elevat aquesta setmana la pressió sobre l’ Iraq advertint que retirarà el suport al país si Nuri al-Maliki torna al càrrec de primer ministre. El president Donald Trump va llançar l’ultimàtum en plena negociació per a la formació de govern a Bagdad assegurant que Washington no ajudarà l’ Iraq si torna al poder un dirigent que considera alineat amb l’ Iran.
En un missatge a la seva xarxa Truth Social, Trump va atribuir a l’etapa anterior d’Al-Maliki, acabada el 2014, el “caos total” i la pobresa del país, i va deixar clar que un tercer mandat del polític xiïta suposaria un punt de ruptura en la relació bilateral. “Si és elegit, els Estats Units d’Amèrica deixaran d’ajudar l’ Iraq i, si no hi som per ajudar, l’ Iraq tindrà zero possibilitats d’èxit, prosperitat o llibertat”, va afegir el mandatari.
Trump: “Si és elegit, deixarem d’ajudar i el país tindrà zero possibilitats d’èxit, prosperitat o llibertat”
L’advertència es va interpretar a l’ Iraq com una ingerència directa en el seu procés polític. Al-Maliki, designat pel Marc de Coordinació –la principal aliança xiïta amb majoria parlamentària– com a candidat a primer ministre després de les eleccions del novembre, va rebutjar de totes totes les amenaces de la Casa Blanca.
En un missatge a les xarxes socials, l’aspirant va rebutjar “categòricament aquesta flagrant ingerència dels Estats Units en els afers interns de l’ Iraq”, que va considerar “una violació de la seva sobirania” i del sistema democràtic instaurat a partir del 2003. Al-Maliki confirmava així que manté la seva candidatura i que treballarà fins al final en defensa dels interessos del poble iraquià.
La tensió política va passar als carrers. A Bagdad, centenars de persones es van concentrar davant l’ambaixada nord-americana per fer costat a Al-Maliki i protestar contra Washington, mentre dins del bloc xiïta es van intensificar les divisions.
Alguns dirigents advoquen per fer marxa enrere per evitar represàlies de Washington, mentre que d’altres afirmen que cedir establiria un precedent perillós. Entre bastidors, continuen els contactes per explorar una sortida que eviti una confrontació oberta amb els Estats Units.
El pols té lloc en un moment delicat per a l’ Iraq, que ha recuperat una fràgil estabilitat després de dècades de guerra, ocupació i violència sectària. El país intenta mantenir un equilibri cada vegada més difícil entre els seus dos grans interlocutors, els Estats Units i l’ Iran, en un context marcat per l’escalada entre les dues potències, i que amenaça de desencadenar la guerra a tota la regió.
La tensió creixent podria
afectar, sobretot, la vulnerable economia iraquiana, molt dependent del petroli i del sistema financer internacional. Bona part dels ingressos petroliers del país es canalitzen a través de comptes supervisats als EUA, un instrument que atorga a Washington una important capacitat de pressió.
L’amenaça de sancions o d’un aïllament financer alimenta el temor d’un retrocés econòmic i polític. Alhora, la influència iraniana a l’ Iraq continua sent profunda, tant en l’àmbit polític com per mitjà de grups armats aliats, fet que limita el marge de maniobra de l’ Estat.