La moda del 2026 es debat a Barcelona
Moda
Veus de Mango, Asos i McKinsey aporten llum al sector a la Fashion Summit

Mirar cap

El futur de la moda, la IA i la incertesa geopolítica, les oportunitats de mercat i els nous hàbits de compra es debatien ahir a Barcelona, al Palau de la Música Catalana, a través de les veus nacionals i internacionals més potents de la indústria de la moda.
La ciutat va exercir un any més d’epicentre del retail mitjançant una jornada organitzada per Modaes i impulsada per la 080 Barcelona Fashion, que pretén anar més enllà de les xifres i les receptes d’èxit màgiques. Perquè si una cosa ha deixat clara la catorzena edició de la Barcelona Fashion Summit és que el futur de la moda passa necessàriament per tornar a enamorar-nos de l’acte de vestir-se. Ho va sentenciar Toni Ruiz, conseller delegat de Mango, en una de les primeres intervencions del dia. “Això va de màgia, de somiar i d’inspirar; en cas de ser a prop del client, la resta [de departaments] ens hem de posar al servei d’aquest concepte. Cal fer més moda i menys roba, més col·leccions i menys peces”, assegurava. La sala, muda, escoltava amb atenció. I hi havia raons, ja que els números de la marca avalen el seu discurs: “Hem obert una botiga nova al món cada dia feiner del 2025. Ha estat un any històric”, va reconèixer. El seu negoci és un clar exemple de com ha canviat i canviarà el mapa de les marques més influents.
Tal com va confirmar Gemma d’Auria, responsable de la pràctica de moda i luxe global de McKinsey & Company, el luxe entra en una fase de recalibrar-se, mentre que les marques mitjanes es tornen més desitjables gràcies al joc de l’elevació. No heu notat el rentat de cara i la pujada de preus de Zara i Massimo Dutti, també de Mango, o la popularitat creixent de COS i altres marques de “luxe assequible”? L’augment de competència entre les low cost ha obligat aquestes marques de gamma mitjana a moure peça. D’Auria, que també ha liderat l’informe The state of fashion 2026 , coescrit amb The Business of Fashion Insights, va explicar que el 98% del benefici econòmic del sector el generen les top 20 empreses de la indústria, com ara Inditex, LVMH, Hermès i H&M. A més a més, l’informe evidencia que la moda del 2026 passa clarament per aquestes tendències: la IA formarà part de l’experiència de compra i els anomenats wearables–com les ulleres d’esquí intel·ligents d’ Oakley– seran tendència no per la utilitat que tenen, sinó perquè són una declaració d’estil. Més enllà del joc d’elevació i del recalibratge del luxe, destacaran dos clars negocis: la joieria i la revenda, aquesta última amb una previsió de creixement de fins a dues i tres vegades més que la del mercat de primera mà. El motiu, explica d’Auria, no és el preu, més assequible, sinó que el consumidor busca peces úniques i vol gaudir de l’“emoció de la
caça”.
En aquest sentit, el comprador pensa més en què pot invertir els diners i com el que compra es vincula a la seva identitat. Així comença una nova era, la de l’autocura, en què una bossa de mà ja no és sinònim de luxe, ho és “el que ens fa convertir en la millor versió de nosaltres mateixos”, va sentenciar. Després d’observar el client, la jornada va tornar el focus a l’empresari mitjançant reflexions com la de Javier Vello, que lidera EY Studio+ a Espanya. “Hem de tornar a entendre la botiga com un espai de trobada, com també tornar a crear aquesta emoció per la moda”, va concloure sobre les oportunitats de la moda espanyola.