Peralada prepara una Pasqua amb Christie, Vox Luminis i una troballa de Dani Espasa
Festival
El festival celebra 40 anys tot editant els ‘Tenebrae Responsoria’ de Joan Magrané
Una imatge de l’estrena dels responsoris de tenebres que va estrenar l’any passatBernat Vivancosa l’església delCarmede Peralada
William Christie i Les Arts Florissants ofereixen les Leçons de ténèbres de Couperin; Dani Espasa i Vespres d’Arnadí recuperen amb Cor Francesc Valls un oratori inèdit de Caldara; Vox Luminis investiga la música sacra germànica del barroc, mentre O Vos Omnes fa el mateix amb el repertori renaixentista hispà... I per acabar, dues misses de Mozart i Schubert a càrrec de la Franz Schubert Filharmonia, que celebra els vint anys debutant a Peralada amb Guillermo García Calvo al podi.
El Festival de Pasqua del certamen empordanès s’ha convertit en una joieta. Amb aquesta quarta edició –del 2 al 5 d’abril– està en procés de consolidar-se com una de les propostes de més excel·lència musical de la Setmana Santa, ja no d’ Espanya, sinó d’Europa.
La quarta edició –del 2 al 5 d’abril– no estrena responsoris però celebra les ‘Leçons de ténèbres’ de Couperin
Aquest any, però, no hi haurà estrena mundial de responsoris. El festival s’ha proposat de donar continuïtat des de la contemporaneïtat a la creació musical per a la litúrgia, però caldrà esperar el 2027 i el 2028. “ Joan Magrané i Bernat Vivancos van deixar el llistó molt alt els dos últims anys. Ara es treballa en les següents composicions”, apunta el director artístic del festival, Oriol Aguilà.
Tot i això, el segell Peralada ha editat els Tenebrae Responsoria de Magrané, que van deixar bocabadat el públic durant la Pasqua de 2024. El CD amb l’enregistrament que va fer Catalunya Ràdio el 29 d’abril d'aquell any, durant l’estrena, no està a la venda –se n’han editat 500 exemplars de cortesia–, però estarà disponible a les principals plataformes digitals durant aquesta edició commemorativa dels quaranta anys del festival.
“Quan Catalunya Música ens
va enviar l’enregistrament, vam veure que havia captat la màgia d’aquella nit, cosa que no passa
sovint”, reconeix Magrané. “Així doncs, v am decidir compartir-lo. Enhorabona al festival per la idea d’anar donant continuïtat als responsoris. Són uns textos molt interessants, els compositors tenim, segur, coses a dir. I sou els únics que teniu la idea de promoure-ho”, va apuntar ahir, a la presentació a l’Ateneu Barcelonès.
D’alguna manera, les Tenebres de Magrané contenien molt de les de François Couperin, una de les obres més íntimes i expressives del repertori francès, i que s’escoltarà el Divendres Sant a l’església del Carme. Amb aquest concert, Christie es rescabala de la cancel·lació de l’oratori Il trionfo del tempo e del disinganno de Händel, amb què l’any passat Peralada celebraria el 80è aniversari. Un avís meteorològic de fortes tempestes va obligar a cancel·lar-lo, de manera que serà ara, per Pasqua, que la presidenta del Festival, Isabel Suqué, li lliurarà la medalla del certamen.
Dani Espasa continua recuperant repertori europeu inèdit. Aquesta vegada és l’oratori Cristo condannato , d’ Antonio Caldara, estrenat el Dijous Sant del 1717 a la Hofkapelle de Viena. La peça no s’ha presentat mai en temps moderns. “Només existeix la simfonia inicial”, indica el director de Vespres d’Arnadí, que, a partir d’uns manuscrits trobats a Viena, n’ha fet una edició moderna corregint els errors i fent notacions amb les claus habituals d’avui dia. “És una primícia mundial, cosa que situa el festival de Peralada en el panorama internacional de la recuperació”, afegeix.
Compositor clau per a la música de Barcelona i la Península en general, les primeres obres italianes que van sonar a la capital catalana van ser de Caldara, que en aquell temps era mestre de capella a la cort imperial d’ Àustria. Establert a Viena, va compondre nombrosos oratoris, com aquest que aborda el judici de Crist davant de Pilat, amb el poble demanant que alliberi Barrabàs. Al repartiment hi ha Ana Quintans, Maite Beaumont, Nicolas Brooymans, Montserrat Seró (premi Òpera Actual 2025) i Josep-Ramon Olivé, que té àries frenètiques interpretades al seu dia pel tenor Borosini, molt famós en temps de Händel. Tot això amb la participació del Cor Francesc Valls, que dirigeix Pere Lluís Biosca i que debuta al festival com a artista resident.