La paciència de Mbappé ja s’acaba

Al començament de l’hecatombe de Lisboa, just abans del xiulet inicial, els jugadors del Reial Madrid van fer una rotllana. És habitual. Estaven agafats per les espatlles, la pluja els queia sobre l’esquena i Jude Bellingham no parava de moure el cap i parlar. La resta feia que sí, concentrats, també Kylian Mbappé, sens dubte el futbolista més determinant del Reial Madrid i, probablement (tants caps, tants barrets), d’Europa: 29 partits, 36 gols i cinc assistències. Sobre la gespa de Da Luz no es va amagar. En va marcar dos més (en suma el 49% del seu equip; impossible no fer cas de les comparacions amb Cristiano Ronaldo), es va moure per tot el camp, la va demanar... No hi ha queixa de l’ Mbappé que es vesteix de curt, potser no es pot ser tan contundent amb el que entra a la caseta.

El psicòleg Pep Marí, que ha tractat milers d’esportistes, defineix que hi ha cinc líders en un equip. L’anímic (et mira als ulls i canvia), el social (relacions públiques), l’exemple a seguir (per com s’entrena), l’estrateg (el cervell) i el crac. Aquest últim és Mbappé, el que treu les castanyes del foc amb gols, però el magnetisme del qual no s’encomana quan es tanca la porta. Per això mateix, el seu rampell després de la derrota contra el Benfica (4-2) no porta amagat un missatge de líder; respon més a un sentiment personal d’un futbolista que no va arribar al Reial Madrid per a això.

“No és propi d’un equip campió”, va introduir. “El quart gol ha estat una vergonya... I el tercer”, va dir. “No és qüestió de tàctica o de qualitat, sinó de ganes. No n’he vist”, va liquidar.

Acostumat a dominar la lliga francesa i a triomfar amb la seva selecció (un Mundial), el francès va fitxar pel Reial Madrid després d’un serial de tres estius per guanyar Pilotes d’ Or i la Champions. Ell mateix, presentat amb magnificència i somni de Florentino Pérez, ho va dir al seu bateig el 2024, just després de ser eliminada la seva selecció de l’Eurocopa. “No hi ha millor lloc que el Reial Madrid per guanyar títols”, va proclamar aquell dia històric en la seva carrera. “Sabia que el meu destí era firmar pel Madrid, l’única opció. Tenia moltes ofertes d’altres clubs i sempre deia el mateix: quan me’n vagi de París, serà al Madrid”, va afegir.

La vida del PSG ha estat oposada a la de Mbappé: com desprendre’t del teu millor futbo­lista et converteix en gairebé invencible. “Serem encara mi­llors”, va insistir Luis Enrique després del seu fitxatge pel club blanc. I el 2025 el club amb president àrab va guanyar la Champions.

A Mbappé tot li va sortir al revés. El primer curs amb An­celotti va perdre la Supercopa contra el Barça per 5-2, la Lliga i la final de la Copa del Rei. I, a la Champions, els blancs van quedar eliminats a quarts de final per l’Arsenal. Aquest any el francès va veure fracassar el projecte de Xabi Alonso, que va treure
el millor d’ell, i pel camí ja ha perdut Supercopa i Copa. A la Cham­pions el Madrid és fora del top 8 i a la Lliga el Barça és per sobre en números i sensacions.

I Mbappé, que veu com els seus somnis s’esfumen, perd la paciència pels vaivens d’un Madrid que necessita un electroxoc.

“Espero estar a l’altura del Madrid”, va dir aquell 2024. La cosa ara és si el Reial Madrid està a la seva.