Prohibir les xarxes socials als menors, serveix d'alguna cosa?
EL PATI DIGITAL
Espanya prohibirà l'accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials, seguint l'exemple de la pionera Austràlia. Va ser l'anunci que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer ahir, una iniciativa que ha provocat un debat intens a les mateixes xarxes socials. Es poden posar portes al camp?, es pregunten els detractors de la mesura. Igual com es limita l'accés a l'alcohol i al tabac, per què no fer-ho amb unes plataformes que estan canviant la societat i perjudicant als adolescents?, els repliquen els defensors. El debat està obert.
Primer de tot, una realitat. Les xarxes socials s'han convertit en un territori sense regles on l'anonimat i uns algoritmes que no són neutres, sinó que estan fabricats amb un objectiu, estan provocant un impacte potent en la societat i, especialment, entre les noves generacions. Només fa falta consultar diàriament aquesta secció, El Pati Digital, per comprovar que, sense certes prevencions, plataformes com X poden portar a ennuvolar la mentalitat dels usuaris.
Les xarxes socials compleixen la funció per a la qual es van crear. Totes elles estan dissenyades per al consum massiu. Són addictives i enganxen. Fa temps que els sociòlegs ho alerten. Quants mòbils hi ha a les taules dels restaurants? I què feu abans de ficar-vos al llit i tot just aixecar-vos? Hi ha qui les cataloga com les drogues del segle XXI. Potser els governs ja van massa tard a l'hora de posar-hi limitacions.
Tampoc no s'ha de passar per alt que les xarxes socials es fan servir per influir i modificar comportaments socials. Els portaveus del caos de què parlàvem la setmana passada les utilitzen per als seus objectius. Per què Elon Musk va comprar l'antiga Twitter? L'algoritme és la nova arma de desinformació massiva.
En l'àmbit polític, les xarxes socials han irromput en el debat públic per canviar-lo. Es pensa més en el post que en el debat en profunditat. Abans les persones confiaven en els estadistes. Ara els, en algun cas, mal anomenats influencers són els nous predicadors i els menors, l'objectiu principal que tenen. Els polítics ho saben. Hi ha més vot en joc en un post que en un míting. Trump ho sap bé. A Espanya, Vox va al capdavant.
Davant aquesta realitat, la pregunta pertinent és si servirà d'alguna cosa prohibir l'accés a les xarxes socials dels menors de 16 anys. Els tecnoliberals s'hi oposen: més control a les nostres vides, es queixen. També hi ha qui creu que abans que limitar s'hauria d'educar.
En canvi, els defensors de la prohibició opinen que la mesura és necessària perquè un nen de 13, 14 anys o menys -que és l'edat a la qual els menors s'estan enganxant a les xarxes socials- no té per què saber filtrar el que és beneficiós o perjudicial. També hi ha qui creu que la mesura podrà servir per conèixer si la salut dels adolescents millora. En aquest camp hi ha molta feina a fer.
A les xarxes la violència s'estén amb una impunitat total. La pornografia no se censura tampoc. En són conscients els propietaris, un grup de tecnoligarcas cada vegada amb més patrimoni. Però no han volgut posar fi a aquestes pràctiques perjudicials. Aquesta és una de les claus de la mesura que el Govern espanyol planteja. Ja que els amos de les xarxes socials no volen fiscalitzar-ne els continguts, les autoritats han d'intervenir-hi per “recuperar el control”, ha dit Sánchez.
Un adolescent no hauria de tenir a dos cops de polze contingut inapropiat per a la seva edat. A més, la seva diversió no s'hauria de centrar a consultar vídeos, fotos o comentaris, sinó en el món real. Hi ha molta vida més enllà dels telèfons mòbils. I cal posar límits a qui pensa que el món no té normes i als poderosos que se les salten.
