Guyana Guardian en català

‘Els fills’, o la nostra responsabilitat cap a set generacions futures

Estrena teatral

La Villarroel estrena l’obra de Lucy Kirkwood, amb Emma Vilarasau, Mercè Aránega i Jordi Boixaderas, dirigits per David Selvas

Mercè Aránega, Jordi Boixaderas, Emma Vilarasau i David Selvas a l’escenari de La Villarroel

Mercè Aránega, Jordi Boixaderas, Emma Vilarasau i David Selvas a l’escenari de La Villarroel

Andreu Dalmau / EFE

La dramaturga britànica Lucy Kirkwood torna a un escenari barceloní amb una de les seves obres icòniques, Els fills. Estrenada el 2016, el títol fa referència a la canalla, a les noves generacions, als que un dia habitaran aquest món que nosaltres construïm o destruïm segons les nostres accions. “Kirkwood parla del canvi climàtic i de les conseqüències del consum d’energia. Parla del futur que deixarem i diu que hauríem de prendre decisions per a set generacions, mentre que els polítics prenen decisions immediates”, explica David Selvas, director d’aquest nou muntatge, que s’estrena a La Villarroel.

A l’escenari, en una casa a tocar de la zona d’exclusió de l’accident de la central nuclear de Fukushima el 2011, només tres intèrprets: Emma Vilarasau, Mercè Aránega i Jordi Boixaderas. “És el càsting somiat. Això és un perfum, és un concentrat que aconsegueixen aquests tres intèrprets únics, tots tres sols –manifesta Selvas–. És un espectacle bonic, necessari, interessant, amb una mica d’esperança al final”.

Un matrimoni jubilat que havia treballat en una nuclear rep la visita d’una antiga companya, 38 anys després

Un matrimoni jubilat, que havien treballat com a científics a la nuclear, rep la visita d’una antiga companya, també física nuclear, a qui no veuen des de fa 38 anys. “La conversa és planera, només hi ha un moment que parlen de física atòmica, però és una escena còmica”, assenyala Aránega, per situar el to d’aquesta obra que també té moments de comèdia.

“Kirkwood està obsessionada amb la metàfora, però sense caure en el pamflet –continua el director–. Al capdavall, ella vol parlar de l’extinció, que és cap on anem. L’obra és una única escena, que funciona com una mena de bala, que va cap allà i explota. Hi ha decisions preses fa quaranta anys que en aquesta escena s’han d’intentar resoldre”.

Emma Vilarasau

“La guerra de Palestina ens la faran pagar”

A la presentació d’Els fills, la conversa de l’equip artístic a preguntes dels periodistes sobre el futur que deixarem a les generacions següents va anar més enllà de l’argument de l’obra sobre l’energia nuclear, fins al punt que l’actriu Emma Vilarasau ho va relacionar amb altres coses que passen ara mateix al món: “La generació que han crescut amb les xarxes ho pagaran i ja ho estan pagant, i la IA sense cap control també ens passarà factura. La guerra de Palestina ens la faran pagar, perquè el món no serà el mateix. I el que està fent Trump, sense cap control, que ens ho mirem i no podem fer-hi res, també ho pagarem. Europa ha tolerat la guerra de Palestina i la d’Ucraïna: de debò que no s’hi pot fer res més?”.

Selvas destaca dues rèpliques de l’obra, que en resumeixen el tema: “El personatge de l’Emma diu: ‘No podem tenir tot el que volem només perquè ho volem’. I el personatge de la Mercè confessa: ‘Tinc por, No sé com fer-ho per conformar-me amb menys’. Quan ens aturarem, quan ens adonarem que això s’acabarà, fins quan serem capaços de seguir com si no arribés el final?”

Vilarasau destaca: “Quan la vaig llegir, em va agradar per la responsabilitat d’una generació envers una altra, però sobretot pel patetisme d’aquests personatges, que ho fan malament, però que intenten fer-ho bé. És una edat on tots portem motxilles, on no podem estar per ximpleries. S’han d’assumir els errors comesos, perdonar-los i tirar endavant”.

Aránega subratlla: “L’autora ha aconseguit explicar que no podem fer el que ens doni la gana, i ho combina amb tres històries personals i amb uns personatges molt interessants, amb coses amagades, culpes no admeses...” I Boixaderas conclou: “A mi em fa pensar en Final de partida, on ja es planteja el perquè de tenir fills amb el món que tenim. La parella viu una aparent normalitat, i en aquesta visita ell veu una oportunitat de redempció”.

Amb traducció de Cristina Genebat, Els fills és una producció de La Brutal, que comença funcions aquest dissabte, fins al 29 de març. Amb gairebé 15.000 entrades venudes, la directora de La Villarroel, Tania Brenlle, assegura que és el rècord absolut de prevenda.

Magí Camps Martin

Magí Camps Martin

Ver más artículos

Redactor de Cultura y coordinador de los libros de estilo de las ediciones en castellano y en catalán del diario. Profesor asociado de la UPF y miembro de la Secció Filològica del IEC

Etiquetas