‘Una festa a Roma’, la desmemòria i l’estima en una residència per a la tercera edat.
Estrena teatral
Clara Segura encapçala la direcció d'aquesta obra de Marc Artigau, una peça tragicòmica que explora l'alzheimer i el sentiment amorós durant la senectut, al Teatre Lliure.
Marta Angelat juntament amb Oriol Vila i Lluís Marco, en una imatge promocional d’'Una festa a Roma'
Marc Artigau segueix indagant en el comportament de les persones i ara ho realitza mitjançant “una comèdia dramàtica” que en aquest cas tracta la senectut, basant-se en la detecció d'alzheimer del personatge principal. Es tracta de Una festa a Roma, que debuta el dijous 12 de febrer al Teatre Lliure, sota la batuta de Clara Segura i comptant amb un elenc liderat per Marta Angelat, en el paper de la dona afectada; Oriol Vila, com el fill; i Lluís Marco, interpretant un company del centre.
Juntament amb Xavier Boada i Isabel Rocatti s'integraran els quatre genets de l'Apocalipsi en aquest nou habitatge, que funciona com a residència geriàtrica. També hi pren part Gemma Martínez, la filla del personatge de Marco, i Albert Triola, que es desdobla constantment. D'acord amb el programa, interpreta el mecànic, el capellà i l'infermer, encara que la directora afirma que “amb Triola hi ha hagut una millora del personatge, perquè l’actor ha anat creixent i ara també fa de professor de cant, de manera que té nom i ha guanyat escenes”.
Marc Artigau presenta Romina i Juli com
Per comprendre el sentit del títol d’ Una festa a Roma, Artigau suggereix visionar la funció, que “és la història de la Romina i el Guillem, el seu fill, i també és una història d’amor a la tercera edat: ella es diu Romina i l’amic es diu Juli, en un joc de canvi de sexes entre Romeu i Julieta”. El dramaturg parla de comèdia dramàtica ja que “Chaplin deia que la vida vista en un primer pla és drama i vista en un pla general és comèdia”, i sosté que “no hi ha una mirada condescendent cap a la tercera edat”.
Segons la directora, “parlar d’una malaltia degenerativa com l’alzheimer ens permet aquest trànsit entre el drama i la comèdia, perquè van desapareixent els filtres, de la mateixa manera que s’obliden les coses”. Segura admet que un aspecte que la va captivar en llegir el text és tot el que experimenta el fill davant la malaltia de la mare: “Comença amb una conversa entre el fill i la mare, una conversa que no havien tingut mai”.
“L’obra té un punt de viatge, i amb ella viatgem a molts llocs –continua–. Tot puja quan apareixen els quatre genets de l’Apocalipsi a la residència, i es revelen contra les normes. S’ajuden entre ells i també hi ha una crítica cap a la mirada dels joves. Hi ha un contrast generacional, en un moment que ens mirem a nosaltres mateixos”.
Lee también
L'actriu principal, Marta Angelat, opina que la peça és captivadora i que no va poder rebutjar la proposta: “És molt delicada i va tota l’estona per una maroma, mantenint l’equilibri. Com que també és una obra molt poètica, molts aspectes que podrien ser dramàtics es tracten d’una manera elevada. I el concepte temps no existeix”.
Per la seva part, Lluís Marco expressa que la peça “no reivindica la tercera edat, sinó la quarta, que és una dimensió desconeguda”. I hi puntualitza: “No som nens i no ens han de tractar com a nens. Som gent adulta, que riem i plorem. Els que realment pateixen són els fills. Tots som dins del viatge imaginari d’una persona que té alzheimer”.
“De ser el fill cuidat, el meu personatge passa a ser el cuidador de la seva mare –assenyala Oriol Vila–. La mare comença a ser una mare que no era la que ell coneixia. L’obra ens ha transformat durant els assajos, perquè demana molt ser-hi. Els actors tendim a amagar-nos darrere del personatge i aquí no és possible, no pots fer-hi trampes”.
Una festa a Roma, que és un muntatge del Teatre Lliure, es representa a la sala de Gràcia fins al 22 de març. L'obra ha estat editada per l'editorial Comanegra, dins la col·lecció Llum de guàrdia, “aspecte dona valor a la literatura dramàtica”, finalitza Artigau.