Roger Bastida guanya el premi Santa Eulàlia de novel·la sobre Barcelona amb una història del passeig de Gràcia
Literatura
L’escriptor ressegueix tres nissagues al llarg de més de dos segles
Roger Bastida al teatre Romea, on s'ha anunciat el premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona
Lluís Permanyer estaria content de saber que el seu estimat passeig de Gràcia centra i fins i tot protagonitza la novel·la amb què Roger Bastida (l’Hospitalet de Llobregat, 1990) ha guanyat la quarta edició del premi Santa Eulàlia de novel·la sobre Barcelona, convocat per Comanegra i Àfora Focus Edicions i dotat amb 25.000 euros. Passeig de Gràcia. Història d’una família, que arribarà a les llibreries dimecres que ve, narra els avatars de tres nissagues a Barcelona: els marquesos de Castelljussà, els Massana, burgesos enriquits amb la producció de sucre a Cuba, i els Farrés, arribats a la ciutat per servir els nous rics, en un marc temporal que comença el 1763 i acaba el 1990, centrada sobretot entre l’enderrocament de les muralles i el racionament de la postguerra.
Bastida, que treballa com a assessor històric en sèries televisives com La templanza, ENA, la reina Victoria Eugenia o Sira, ha reivindicat “les petites històries que no tenen cabuda en els llibres d’història”. “No em motiva només l’esplendor burgès, sinó també les misèries que hi ha darrera d’aquestes famílies que sovint són reconeixibles”, assegura. “Per què volem tornar a llegir històries de famílies burgeses? M’agrada poder posar la lupa en qüestions menors però que acaben explicant qüestions socials d’avui, perquè el llibre és una biografia del poder, que té dues cares: aquest 10% condiciona i viu molt diferent de l’altre 90% que aguanta l’engranatge de famílies ben posicionades, i el que em motiva és donar a conèixer això”. Bastida “feia temps que tenia ganes de treure el passeig de Gràcia de la postal i posar l’accent en la gent que hi vivia, construir un palimpsest històric amb moltes capes”.
Bastida és conscient que és una novel·la històrica, però ha volgut anar més enllà de l’argument lineal i que es noti que “és una novel·la escrita el 2025 per algú que ha nascut el 1990, no es podia haver escrit fa trenta anys, perquè és històrica però la veu narrativa és contemporània”, i fins i tot creu que fa tres dècades potser hauria escollit la Rambla com a escenari d’una obra similar, però “a molts barcelonins se’ns fa hostil i la sentim perduda”. L’escriptor també defineix el llibre com una “biografia sentimental de tots nosaltres”.
Alba Cayón, membre del jurat amb Francesco Ardolino, Jordi González, Enric H. March i Laura Tejada, ha explicat que des del primer moment van trobar unanimitat, perquè és un “treball escrupolós de recreació històrica, que no està renyit amb un punt de vista contemporani i la vinculació implícita amb els principals debats de la ciutat”, a més de demostrar “un notable domini de la llengua de l’època i la capacitat de mantenir-la fresca, viva, natural per al lector d’avui”. “No és només una escenificació arxivística del passat, sinó que ens interpel·la”, ha afegit.
Per la seva banda, Fèlix Riera, director d’Àfora, ha definit el llibre com “una novel·la trencadís: infinitat d’històries que aparentment no haurien de connectar unides per fer una obra única, exigent, que ens porta a comprendre que la història no és lineal ni està construïda amb llocs comuns. Il·lumina un passeig de Gràcia que pot ser fantàstic i emblemàtic, però sobretot és real i material. Fa possible que puguem sentir i veure l’arquitectura tant des de dins com des de fora, amb descripcions d’alguns dels edificis emblemàtics, de Sagnier a Gaudí, perquè una ciutat no només està construïda de pedres, sinó també amb idees i amb literatura”.