Sarah Santaolalla o Rosa Belmonte
A la periodista Rosa Belmonte se li va anar la mà aquesta vegada amb aquella mordacitat tan seva que destil·la en les tertúlies polítiques de la tele i la ràdio, on és una de les habituals.
Pablo Motos obria fa uns dies la taula d’El hormiguero amb la notícia que Felipe González votaria en blanc si Pedro Sánchez tornava a ser candidat.
– Aquest matí estava veient Cuatro i he sentit una tertuliana dient que González, per aquelles declaracions, és un traïdor.
En aquell moment, Belmonte, prenent el torn de Juan del Val, va interrompre:
– La que és meitat ruca meitat mamelles?
Ni els contertulians ni Motos van aixecar una cella. Ningú no va esmentar el nom, però tampoc no hi va haver dubtes: l’al·ludida era Sarah Santaolalla, tertuliana de Mediaset i RTVE molt significada per les seves crítiques a la dreta i la ultradreta.
En un moment, el galliner de les xarxes es va apuntar al foc creuat, mentre el país es dividia en dos
Belmonte va expressar el que sonava a insult directe i, de seguida, va intentar treure el peu del toll. Va aclarir que la frase pertany a la sèrie La maravillosa señora Maisel, de la qual ella mateixa ha escrit a les seves columnes de crítica cultural a l’ Abc . Però plovia sobre mullat: setmanes abans, una política del PP havia atacat Santaolalla per les seves “fotos ensenyant els cocos”. El que va venir després, el lector s’ho pot imaginar, si no ho sap ja.
–Ahir a la nit en un programa familiar vaig ser humiliada novament pel meu aspecte físic. El presentador em va assenyalar, una senyora em va insultar i la resta de la taula va riure amb aquesta violència exercida des d’un plató. No va ser en un carreró, va ser a la tele. No eren formigues, eren rates...”, va publicar irada.
Santaolalla va elevar l’ofensa primer a les xarxes i després allà on se la va convidar. La de Salamanca gaudeix d’omnipresència mediàtica perquè és rendible.Té tot allò que busca un productor de programes per arrossegar audiència: una imatge potent, la polarització efervescent i el maniqueisme farisaic d’avui dia. En un moment, el galliner de les xarxes es va apuntar al foc creuat, mentre el país es dividia en dos: o ets de Sarah o de Rosa; d’esquerra o (ultra)dreta; feminista o masclista...
–Demano disculpes sinceres pel meu comentari inconvenient. Va ser espontani. Ningú no sabia el que diria, ni jo mateixa cinc segons abans. Demano perdó a qui hagi ofès, molestat o afectat, sobretot perquè no era la meva intenció.
Belmonte ha demanat disculpes, necessàries. Punt final. Però no, Santaolalla no en té prou perquè, repeteix, no l’ha citat amb el seu nom i cognoms... Que la bola continuï rodant. Més carnassa per a unes xarxes on l’odi dona vots i l’escàndol va per barris, siguis de Sarah o de Rosa.
