Pas ferm i sense crosses
FUTURS IMPERFECTES
A dos quarts de vuit del matí, fins i tot una mica més tard del que és habitual, Salvador Illa va entrar al Palau de la Generalitat. Ho va fer amb pas ferm, per més que li fes mal, i sense crosses, per bé que han estat les seves aliades fidels. Un mes després de ser víctima d’un bacteri que el va fer perdre la força a les cames, el president català va tornar al despatx oficial. No l’hem vist els 30 dies que ha estat a l’hospital Vall d’Hebron i recuperant-se a casa. La setmana passada hi va haver qui va criticar que no es mostrés públicament. Ens hem acostumat tant a la cultura de l’exhibicionisme, que no sabem respectar el dret de tot malalt a la intimitat. Estem tan acostumats a la pitjor política, que la discreció dels qui pateixen ens sembla una actitud inacceptable.
Més enllà dels agraïments a les persones que l’han tractat, als col·laboradors que l’han suplert i als ciutadans que li han manifestat afecte, Illa va voler transmetre el compromís “d’oferir solucions, certeses i la veritat”, tant als problemes que s’han acumulat aquest mes d’absència com també als qui intenten que descarrilem com a país.
Però el gruix del seu discurs va ser per avisar-nos del perill seriós que la deshumanització de la política comporta. Illa va dir que els representants polítics tenen el deure ineludible de donar exemple d’humanitat, de rescatar els valors humans. “Hem de recuperar la bona política”, va insistir, la qual cosa requereix millorar el debat polític, els nexes personals i les relacions entre els territoris. “Hem de transformar els valors d’humanitat en beneficis tangibles per millorar la vida dels ciutadans”, va concloure.
Illa avisa del perill seriós que la deshumanització de la política comporta
Tal com està el planeta, un discurs tan oposat al manifest trumpista a l’ús resulta regenerador. No era el dia de passar comptes, això ho farà aviat al Parlament, on Carles Puigdemont, sense temps a desitjar-li una ràpida recuperació, li va demanar que cessés la consellera Sílvia Paneque o que presentés una moció de confiança pel caos de Rodalies. Però tampoc Puigdemont no li ha demanat al seu representant a Renfe que dimiteixi del seu càrrec de conseller. Deu ser que qui necessita crosses és la bona política.