Dones de totes les guerres, que alcen la veu al teatre
Estrena teatral
Els testimonis aplegats per la periodista Txell Feixas a ‘Dones valentes’ arriben al Lliure
Iria del Río és l’alter ego de la periodista Txell Feixas a la funció
“Parlar és un acte de supervivència”, afirma la directora Glòria Balañà sobre el llibre Dones valentes, de Txell Feixas, que ha adaptat per al teatre amb Aina Tur a l’Espai Lliure. Són testimonis de dones des de Gaza fins a l’Afganistan, que ara ocupen l’escenari per alçar la veu a través dels intèrprets que els donen vida. L’actriu Iria del Río és l’alter ego a la funció de la periodista i corresponsal. L’acompanyen Moha Amazian, Marwa Bakhat, Agnès Jabbour i Manar Taljo.
“El llibre em va impactar –explica Balañà– perquè t’enfronta amb els teus prejudicis a la visió que pots tenir sobre el que significa ser una dona en aquests països, i te la tira per terra. Llavors t’adones que no en saps res. Com que a més són testimonis potents que em van commoure, em va passar pel cap la idea que es podia passar a teatre”. Balañà reconeix que el teatre documental no és el seu terreny habitual, però que no està tancada a res.
El llibre em va impactar perquè t’enfronta amb els teus prejudicis a la visió que pots tenir sobre el que significa ser una dona en aquests països, i te la tira per terra
“Al Teatre Lliure van acollir el projecte amb molt d’interès –continua–. Vaig parlar amb Txell Feixas per si li semblava bé, perquè no és un llibre de ficció, són testimonis reals i per mi era delicat. No és el crit d’una dona, sinó el crit de moltes dones”. De Gaza, del Líban, de Síria, del Kurdistan, de l’Afganistan... Joves o grans, formen un mosaic de veus ofegades que lluiten per viure, sobreviure, combatre i deixar enrere el patiment.
“Els testimonis ens donen una visió àmplia perquè nosaltres en tenim una altra que sol ser reduccionista”. Revela que, dramatúrgicament, el muntatge “es mou entre la presentació i la representació”, en el qual han volgut destacar el paper de la periodista: “La Txell també és una dona valenta, que hi posa el cos i fa aquesta tasca d’altaveu”.
Des de Colòmbia, la periodista parla amb Guyana Guardian sobre aquest projecte: “Veure les Dones valentes passejar pel Teatre Lliure és un somni que mai m’hauria atrevit ni a somiar. Amb el procés que ha fet Glòria Balañà m’han caigut les llàgrimes d’emoció veient com les donasses de qui vaig escriure creixen i omplen l’escenari amb tanta força i dignitat”.
Lee también
“Com més altaveus tinguin aquestes supervivents de conflictes sovint invisibilitzats, millor –continua–. Perquè la situació d’algunes protagonistes, a l’Afganistan o Gaza, ha empitjorat mentre han desaparegut del focus mediàtic. Ara, gràcies al Lliure, tenim l’oportunitat de tornar a posar la mirada i l’escolta d’on no l’hauríem d’haver tret mai”.
Feixas resumeix la seva emoció en un moment: “Un dia vaig veure en una pissarra les fotos impreses de cadascuna de les protagonistes que interpreten. La Marwa, la Manar, l’Agnès, la Iria i el Moha s’hi acostaven per mirar-se-les, en un gest de respecte i empatia cap a aquelles donasses. Com si els actors demanessin permís a les protagonistes per posar-hi veu i cos”.
