Testimonis de cooperants humanitzen la nova obra de Tiago Rodrigues
Estrena teatral
Cristina Genebat debuta en la direcció amb ‘En la mesura de l’impossible’, al teatre La Biblioteca
Màrcia Cisteró i Elena Tarrats a 'En la mesura de l’impossible', al teatre de La Biblioteca
Cada estrena de Tiago Rodrigues a Barcelona s’està convertint en un gran esdeveniment teatral. El dramaturg, actor i director del festival d’Avinyó està aviciant el públic català amb petites grans joies com Cor dels amants o La distance, vistes els últims mesos al Teatre Lliure. Ara arriba En la mesura de l’impossible al teatre La Biblioteca, que el creador portuguès va dur a Temporada Alta el 2024 i que ara es catalanitza gràcies a la proposta de Cristina Genebat.
Rodrigues va entrevistar una colla de treballadors humanitaris, de Metges Sense Fronteres i de la Creu Roja, entre altres organitzacions, per crear unes veus sense identificar, que parlessin de llocs identificables, però sense esmentar-los físicament. El resultat són aquest monòlegs entrellaçats, dels quals Genebat es va enamorar, de manera que ha decidit fer el salt a la direcció.
L’actriu fa el salt a la direcció amb una obra de treballadors “entre la humanitat i la inhumanitat”
Coneguda per una sòlida trajectòria com a actriu i traductora, ara Genebat es posa al capdavant de l’equip artístic, amb el suport i la producció de La Perla 29, i estrena a La Biblioteca, un teatre que ha trepitjat moltes vegades. En paraules de l’actor Andrew Tarbet: “El pas que ha fet no és només obvi, també l’ha fet amb dignitat i amb força. Tenim una directora nova en aquesta ciutat, que ens farà la vida millor”. El repartiment es completa amb Joan Amargós, Màrcia Cisteró i Elena Tarrats, i la música, el so i el vídeo en directe de Mar Orfila.
Genebat s’explica: “En la mesura de l’impossible és un gran text, em van fer confiança i em va semblar que amb La Perla 29 era el millor per estrenar-me com a directora. Tiago Rodrigues va fer una sèrie d’entrevistes a cooperants i del resultat diu que més que teatre documental és teatre documentat, no a partir de les coses que viuen en espais de guerra on cal ajudar, sinó el que ells s’emporten, la humanitat que apleguen en aquestes situacions”.
“L’autor les ha endreçades amb molt de sentit per fer una proposta molt poètica, sense deixar de parlar dels treballadors humanitaris –continua la directora–. Són persones abocades al límit que hi ha entre la humanitat i la inhumanitat. En els mons actuals crec que és important tornar al vincle, a la presència. I ells repeteixen que no són herois, que són treballadors, però també reconeixen que són feliços fent aquesta feina, amb empatia i solidaritat, en un moment que aquests valors s’estan perdent”.
Lee también
A la proposta teatral, els intèrprets “són diversos treballadors humanitaris que s’adrecen a gent del teatre a qui els expliquen com els han d’explicar en un escenari”. Genebat hi afegeix: “Relaten com són les seves experiències, amb gent bona i amb gent cabrona, perquè hi ha de tot en aquest món”.
En la línia de la proposta de Rodrigues, els intèrprets s’expressen sobretot en català, però també fan servir altres llengües, com ara l’anglès, el francès i el portuguès. “Parlen al públic i no es presenten mai com a herois, perquè a mesura que avancen en aquesta professió, s’adonen dels límits, sabent que és una feina necessària”. I pel que fa al títol, “l’impossible és quan el món es comporta des de la deshumanització”.
“La grada està torta i obliga el públic a mirar cap a un espai llunyà, una mirada profunda”, descriu Genebat, que conclou: “Penso que la feina que tenim els treballadors de teatre també és que la gent surti amb reflexions i preguntes”. I En la mesura de l’impossible ho aconsegueix.
