Nabila El Gamaouchi és una dona somniadora i treballadora d'origen marroquí, que va arribar a Olot amb els seus pares als 4 anys. El Ganouchi, ha estat sempre una dona que ha destacat per la seva inquietud, la seva curiositat i per sempre somiar a dalt. Durant la seva trajectòria professional, sempre ha tingut plans molt més grans que ser només una empleada: “He intentat trobar el meu espai dins del sistema i crear el meu propi negoci, la meva pròpia manera de percebre la vida”.
Mentre un dia treballava en una cafeteria, sense gairebé saber-ho, un comentari d'un client li canviaria la seva perspectiva. Amb poca experiència al sector, i sense cap formació prèvia, però amb moltes ganes d'aprendre, li va preparar un cafè amb tota la bona fe del món a un client habitual, que li va dir unes paraules que el marcarien per sempre: “m'has amargat el dia... Aquest cafè és una merda”, va exclamar l'home, molt enfadat. Al principi, només va pensar que era un comentari sense més ni més, però la seva autoexigència i el seu amor per la professió, li van impedir de passar-lo desapercebut. Des d'aleshores, va començar a autoformar-se, i de manera autodidàctica, va començar a submergir-se al món del cafè, fins que s'ha convertit en tot un referent i tota una barista professional, guanyant diversos premis, com el premi a millor barista de Girona.
Durant la seva estada en aquesta cafeteria, els clients van començar a reconèixer-la, fins i tot sempre preguntaven per ella, ja que transmetia aquell amor per la seva professió. Va arribar un punt en el qual el seu cap li va haver de demanar que no treballés tan bé per no fer favoritismes entre els clients.
Desgraciadament, la cafeteria va haver de tancar i es va quedar amb quatre mesos sense cobrar. Amb un lloguer, uns deutes pendents i un fill de 10 anys, havia d'estirar el carro com fos: “La vida em va forçar a emprendre, per dir-ho d'alguna manera. Jo feia temps que somiava tenir una cafeteria, fins i tot havia imaginat com seria aquest projecte, tenia un nom, ho tenia clar, però em feia por fer el salt i de vegades les circumstàncies fan que surti la resiliència i ho facis” exclama.
En un primer moment, va anar al seu banc de tota la vida a demanar un préstec: “Es van riure de mi”. Amb un préstec primerament negat, va capitalitzar tot el seu atur i amb l'ajuda, d'aquell client, que en el seu moment va criticar el seu cafè, va aconseguir que al banc on ell treballava li donessin una petita xifra, i amb tot això, va aconseguir 8.000 euros per obrir un negoci des d'O. Una xifra, en realitat arriscada, però que, Nabila, juntament amb el suport familiar i dels seus propers van fer que fos possible: “Tinc tota la vida per lluitar pels somnis d'altres, així que ho intentaré pel meu compte i a veure què succeeix”. I així va començar la seva història amb 'Nabila Cafè'.
Comparació de l'antic local amb la reforma de l'empresària, després d'adquirir el local.
En una entrevista per a La Vanguardia, Nabila, empresària i estudiant de Psicologia, ens compta com va ser la seva experiència en emprendre, tot el que va haver de passar durant el procés, i què ha estat d'aquesta cafeteria a dia d'avui.
Què vas fer amb els diners?
Entre el meu atur i el préstec bancari, vaig aconseguir 8.000 euros aquell setembre. Uns diners amb què, a més d'emprendre, havia de viure també. Vaig pagar el lloguer, la pintura i un parell de coses més. Hi va haver un moment en el qual els diners no donaven per a més, i el novembre del 2022, dos mesos després que em quedés sense feina, vaig haver d'obrir. La meva germana em deia, “Nabi, falta un munt de coses”. I jo li vaig respondre “ja no hi ha diners per a més”. Així que vaig procedir amb la inauguració.
Vaig inaugurar la meva cafeteria amb tan sols 56 euros
Com va ser començar el primer dia d'inauguració amb tan sols 56 euros?
Molta gent em diu que soc molt valent en llançar-me a la piscina amb aquesta xifra, però jo no ho veig així. Crec que tots els emprenedors compartim un denominador comú, que és que encara que siguem conscients dels riscos, el passem per alt i actuem malgrat la por i la incertesa.
El dia de la meva inauguració, el 22 de novembre del 2014, obrim a les 17 h de la tarda i just em vaig adonar que el meu capital eren 56 euros a la caixa enregistradora. Aquest va ser el primer moment durant tot el procés de muntar un negoci, que vaig sentir por de veritat, una por paralitzant. Amb aquells diners no veia gaire clar com poder continuar endavant, així que li vaig demanar a la meva mare si em podia prestar diners per comprar els productes que em faltaven.
I què va passar després?
Al final no va fer falta cap ajuda, amb aquells 56 euros vaig tirar endavant: la inauguració va ser un èxit rotund. Tot i això, de vegades no estava del tot satisfeta personalment, ja que sentia que no complia amb tots els factors: tenia cafè de molt bona qualitat, però em faltava donar-li al local un toc més acollidor. Així que tres anys després, vaig fer els canvis necessaris per reformar-lo i convertir-lo en 'Nabila Cafè'. Volia que la gent no només gaudís del cafè, sinó de l'experiència, que se sentís còmoda i ho vaig aconseguir. Per a mi aquest és l'èxit més gran de la meva emprenedoria.
Nabila i el seu equip reformant el local.
Emprenedoria
Viatge a Colombianto
El 2018, va anar a Colòmbia per aprendre dels millors caficultors. Va ser en una finca durant dos mesos, on no només va tenir l'oportunitat de conèixer altres emprenedors i professionals del sector, sinó que va tenir l'oportunitat de collir el fruit, assecar-lo, processar-lo, torrar-lo, etc.; una experiència, que tot barista desitja viure.
Per què aquest viatge va ser tan important per a tu?
A Colòmbia, vaig reconnectar amb el meu objectiu principal. Vaig muntar la meva cafeteria com a pont perquè em portés a una llibertat financera. Soc una persona independent que cerca la independència tant financera com emocional, i aquest negoci em lligava moltíssim.
Vaig tornar amb la idea ferma de traspassar i començar a torrar per fer el meu cafè a tots aquells que no van poder passar pel local. Però la por i la comoditat em van poder... Havia d'haver confiat més en la meva intuïció, ja que dos mesos després va arribar la covid i vam haver de tancar temporalment.
Va passar un temps fins que em vaig decidir a traspassar-lo a una clienta que coneixia. Al principi va costar de fer-li entendre al meu entorn aquesta decisió. De la mateixa manera que no entenien quan vaig voler muntar un negoci, tampoc no entenien com volia tancar i emprendre una altra cosa.
Nabila El Gamaouchi sostenint el logo de 'Nabila Cafè'.
Mereixem un món en el qual puguem viure i no sobreviure
Per què en aquell moment vas relacionar la teva llibertat financera amb una cafeteria?
En aquell moment, la cafeteria va ser el més ràpid per automatitzar les meves factures, per poder tenir una vida compatible amb tenir un fill. Mereixem un món en el qual puguem viure i no sobreviure.
Ara, et dediques a assessorar i acompanyar nous negocis. Quin n'és el consell que n'hi dones als futurs emprenedors?
Molta gent vol començar la casa per la teulada. Sempre cal començar pel projecte; quan tu tens un pla d'empresa fet, un projecte i un concepte ben visualitzat, totes les altres coses venen sol.
També els diria que no emprenguin per només diners. Aquest no és el motor, sinó de treballar, per la qual cosa t'apassiona per obtenir paciència, determinació i constància. Que gaudeixin també del procés. I per últim, que tinguin clar els seus objectius y els renovin anualment.
He intentat ser una persona assalariada i no és possible
Creus que un emprenedor es neix o es fa?
Es neix. Lògicament, es pot arribar a ser, però en el meu cas, quan era assalariada, també era emprenedora, ja que al meu cap sempre tenia un munt d'idees. He intentat ser una persona assalariada i no és possible, no m'omple.
Un emprenedor no només emprèn per motius econòmics, sinó perquè la teva personalitat i la teva manera de ser te el demana. Un emprenedor és aquella persona curiosa, creativa, que sent que no encaixa amb el preestablert. Si no és així i és sol per diners, queda't on ets.
Agaete, Speciallity Coffe Campus.
Nabila Cafè
Cafè d'especialitat
Què és el més bonic de l'experiència?
Tota la gent que em va ajudar i em va donar suport, la gent volia formar part d'aquesta experiència. Sempre dic que no diré que el meu cafè és el millor del món, però sí que intentava oferir la millor experiència possible. De fet, em reconfortava molt quan els clients em comentaven que havien tingut un mal dia, però que sempre que entraven al meu local se n'anaven bé d'allà. I això és ho vull oferir, a part d'un cafè, l'experiència. A més, a la meva cafeteria no hi ha rellotge, perquè aquí el temps no existeix.
Finalment, com a barista professional, en què et fixes abans de prendre un cafè?
Sempre intent informar-me dels llocs als quals aniré. Però una vegada allà, hi ha certs detalls que m'ajuden a decidir-me si prendre'm un cafè o no: em fixo en on està situada la cafeteria i en quina manera estan col·locades les tasses. Si estan de bocaterrosa, no el prenc. També em fixo si la llança de vapor és neta, i en el so que fa la llet en evaporar-se, ja que allà saps si t'ho està fent un barista o algú inexpert.
