Una de les pitjors situacions que ens enfrontem els éssers humans és el duel per la perduda d'un ésser estimat. Al mig d'aquest procés d'acceptació, desolació i aflicció, la mort no només deixa un buit emocional; moltes vegades arriba acompanyada d'una sèrie de tràmits i gestions legals, per als quals un no sempre està preparat prou per afrontar l'herència.
Aquest és el cas de Carmen Rocío, una veïna de Sevilla i mare d'un nadó de 6 mesos, que s'ha vist obligada a fer-se càrrec d'un deute de 600.000 euros. La seva història s'ha donat a conèixer gràcies al programa ‘I Ahora Sonsoles’ d'Antena 3.
Carmen Rocío explica la seva situació actual.
A Espanya, heretar, moltes vegades, pot ser més una càrrega que una benedicció, ja que pot convertir-se en un procés complicat, costós i fins i tot traumàtic. Carmen Rocío explica que el seu pare va morir el 2010 i des d'aleshores la seva vida ha estat un infern.
El seu pare era propietari d'una petita botiga familiar que incloïa una casa, on sempre han viscut, i tres terrenys que utilitzava per sembrar hortalisses. “Un dia, va arribar un inspector d'Hisenda i ens va dir que firméssim un paper, en el qual es formalitzava l'herència del meu pare”, explica.
No ha vingut un pèrit a casa meva per avaluar el cost real de la propietat.
En aquell moment, Rocío pensava que es tractava d'un simple tràmit, que només havia de firmar per rebre la propietat que li pertanyia. Ningú no el va informar que havia de pagar uns impostos de successió, ni de l'import final. Poc després va rebre una carta en la qual es notificava el pagament de 210.000 euros a Hisenda.
No podia creure el que estava ocorrent. “No podíem pagar aquells diners, perquè fins i tot venent el que teniem, ens quedàvem al carrer. Era una barbaritat. Al no poder pagar, comencem a rebre multes i més multes fins a assolir els 600.000 euros”, explica desolada.
La quantitat inicial ja era impagable, i amb les sancions per impagament el deute s'ha triplicat. D'aquesta situació, Carmen afronta amb dues situacions: la injustícia d'haver de pagar un valor que considera que és molt a sobre del real, amb comptar amb prou recursos econòmics per fer-ho; i per un altre, la sensació de solitud i abandonament al sentir-se desinformada i desprotegida pel sistema, ja que van donar per entès que coneixien el procediment legal de l'herència de successió.
Lee también
Roció sent impotència que la quantitat que li demanen, ja que considera que no s'ajusta al seu valor real, i que, a més, assegura que en cap moment cap professional no va venir a inspeccionar el valor real de l'habitatge: “No ha vingut un pèrit a casa meva per avaluar el cost real de la propietat. Han posat el valor que ells han volgut. Per això val tants diners, perquè la meva casa no val això”, confessa.
El meu pare ha treballat molt perquè ara te'l treguin i et quedis al carrer
“A nosaltres no ens van informar de l'impost de successions, ens van fer firmar aquell paper i ja després, una vegada ja firmat, descobrim el que és l'impost de successions”, afegeix. Si haguessin tingut coneixement del procés, almenys haurien pogut renunciar a l'herència, la qual cosa els hauria eximit de pagar els impostos, encara que això signifiqués perdre el seu habitatge actual. Avui dia, viu angoixada sabent que en qualsevol moment podria quedar-se al carrer. ”El meu pare ha treballat molt, perquè ara, a sobre, te'l treguin i et quedis al carrer. No puc comprar una casa perquè me l'embarguen, no puc tenir res al meu nom”, explica plorant.
La situació de Carmen Rocío no és un cas llunyà. El cert és que és la realitat de moltes famílies espanyoles, especialment les més vulnerables, que no saben com actuar davant situacions com aquesta. En aquests casos, moltes famílies opten per declarar-lo com a benefici d'inventari, que davant la llei permet per rebutjar l'herència una vegada es conegui l'impost total a pagar.
