Curar construint
Ens refugiem de la pluja sota la gruta del jardí del que va ser manicomi de Sant Boi. David Agulló el va descobrir i el restaura amb Josep Pratdesaba, Vicenç Font i Anicet Matamala. I em va assenyalant com Gaudí, ajudat per pacients a qui ensenyava oficis a l’obra, anava assajant aquí els seus hiperboloides o el trencadís dels seus bancs que després aplicaria als del Park Güell; o la simbologia mariana i apocalíptica que seria el centre de la seva narrativa al portal del Naixement de la Sagrada Família. Evoquem com Gaudí alliçonava els pacients sobre què significaven aquelles pedres que entre tots anaven apilant i per què d’aquella manera... I celebrem que avui la seva obra continuï sent edificant per a humans de totes les cultures i creences. A Agulló només el preocupa avui “que l’ànima de Gaudí es comercialitzi per vendre-la”.
Per què dedica la vida a Gaudí?
El meu pare era dissenyador industrial i em va influir molt Joan Margarit, que era catedràtic d’estructures...
...I exquisit poeta aquí entrevistat.
Anàvem a la Sagrada Família, on calculava estructures. I, a més, vaig ser voluntari al Cotolengo, al costat del Park Güell, i acompanyava els pacients a veure’l. Va ser natural dedicar a Gaudí la meva tesi d’arquitectura i Robert Brufau i Gòmez Serrano em van ajudar amb les estructures.
I com va saber que aquesta obra al parc sanitari de Sant Boi era de Gaudí?
La vaig codescobrir amb la psiquiatra Beatriz Castaño, el geòleg Daniel Barbé i l’artista Jordi Aladern. Ells creien que era de l’arquitecte Jujol, deixeble de Gaudí...
I vostè?
Després de dos anys d’estudi, vaig deduir que aquestes estructures només Gaudí podia haver-les concebut. Algunes eren assajos per a la cripta Güell i la Sagrada Família.
El van creure?
Gràcies al professor Robert Brufau, que em va ajudar molt i va deixar clar que Jujol no era capaç d’erigir aquestes estructures que veu: el mig hiperboloide còncau, una trompeta obrint-se cap avall demarcada per 7 pilars amb formes assimilables en algunes parts a mig hiperboloide convex...
No hi ha cap referent documental?
La Revista Frenopática Española publica que entre el 1903 i el 1912 un arquitecte de qui no cita el nom realitza obres en el que era el manicomi de Sant Boi...
Segur que era Gaudí?
Per començar, perquè les obres que veu aquí en estat embrionari anticipen les que Gaudí farà després. Miri, aquest banc de trencadís és com serien els del Park Güell, que comença a Barcelona el 1910 i acaba el 1914. Aquest d’aquí el 1912 ja està acabat.
I aquesta cúpula de pedra?
És de la pedrera dels Güell al Garraf.
Sembla... Un jardí xinès?
Era una moda aleshores, amb les exposicions universals que reflectien aquell nou gust per l’art oriental. Però la simbologia està en clau apocalíptica que al·ludeix a la Jerusalem celestial, el paradís venidor...
En què ho observa?
Aquí igual que a la Sagrada Família: hi entres i tot fa al·lusió a la Jerusalem celestial: baixa del cel, es postra a la terra i és una ciutat on no hi ha edificis i hi ha arbres, l’arbre de la vida i la seva font. Allà hi ha un bosc dedicat a Maria: sacralitza plantes, flors, fulle s... Natura.
La Mare de Déu és la natura?
I així connecta amb el xintoisme i el taoisme. Els funcionaris imperials xinesos dissenyaven jardins com aquest per reproduir espais naturals on anaven a meditar.
Per què dissenya un jardí xinès aquí?
Els pacients del manicomi –els brots psicòtics no tenien medicació– necessitaven espais de pau... I Gaudí va recórrer a ells per construir-los. Jo vaig tenir una connexió potser mística i vaig patir una crisi mentre redactava la meva tesi.
Gaudí no va tenir les seves crisis també?
Va arribar a pidolar literalment per poder prosseguir la Sagrada Família.
A Gaudí el van ajudar a construir aquest jardí els mateixos pacients?
I a molts els va ensenyar oficis que després servirien en altres construccions.
Què aporta la seva tesi sobre Gaudí?
Hi vaig dedicar 18 anys. El que més em va interessar va ser el seu simbolisme, molt vinculat al que va suposar el segle XIX.
Gaudí no va acabar aïllant-se?
La revolució industrial i científica i els moviments socials del XIX van qüestionar el paper de l’Església, que tracta de reafirmar-se. Se succeeixen les aparicions marianes...
Lourdes, Fàtima, La Salette...?
Totes emeten un discurs en clau de l’ Apocalipsi: la modernitat portarà el desastre. Gaudí l’acull amb prevenció i després l’assumeix a la cripta Güell i a Sant Boi amb un relat de quadrigues reglades, paraboloides, hiperboloides, helicoides, conoides... Un relat simbòlic vinculat al marià.
Al Park Güell també?
Està ple d’inscripcions marianes, com “ Ai urbs antiga i atresorada”, queixant-se de la Barcelona del Pla Cerdà, les fàbriques...
...Obrers en condicions deplorables.
Que culminen amb la Setmana Tràgica. Recordi que Gaudí va voler coronar la Pedrera amb una Mare de Déu gegant, però els Milà la van vetar per por dels anarquistes. I la Sagrada Família és una prefiguració literal tota ella de la Jerusalem celestial.
La casa Batlló també és religiosa?
Remet al paradeisos , el viatge d’ Hèrcules a l’ Atlàntida, amb un tancament i un estrany balcó amb una barana molt alta, l’ hortus conclusus , el jardí tancat.
Per què aquesta obra de Gaudí s’ocultava?
Perquè això era un manicomi i la malaltia mental estava estigmatitzada. Però fa 100 anys les grans obres de Gaudí les va experimentar ell mateix aquí ensenyant a construir a persones malaltes mentals.
