Las Claves
- José Luis Guerín estrena Historias del Buen Valle tras convivir tres años con los vecinos del barrio barcelonés de Vallbona.
- El documental retrata la
Un barri oblidat
En la vida diària hi ha la vida i el miracle, i Guerin sap captar-ho. Es deixa envoltar per la magia del moment i, per això, s’introdueix en el món que vol explicar, mira amb els ulls dels que retrata i descobreix altres realitats. “Primer conviure, després filmar”. A la pel·lícula que estrena demà, Historias del Buen Valle –premiada amb el Premi Especial del Jurat del festival de Sant Sebastià–, li ha dedicat tres anys: “Faig les meves pel·lícules amb estudiants i amics jubilats. Un documental sobre un barri de l’extraradi de Barcelona aïllat per un riu, vies fèrries i autopistes. “Però queden aquells marges assilvestrats, on fins i tot un vellet del barri imagina que es podria rodar una pel·lícula de l’Oest”. A Sant Sebastià els van acompanyar alguns dels seus protagonistes: “Estaven feliços. Van tenir la consciència que les seves històries interessaven als altres”.
Siendo pequeño anhelaba habitar en la pantalla, y conforme fui comprendiendo que alguien coordinaba lo que observaba, decidí dedicarme a aquello.
Va començar molt jove.
El director del Cine Arts, un home molt generós, em prestava la seva Super8, amb la qual vaig donar les meves primeres passes als quinze anys.
Què vol explicar amb el seu cinema?
És vivencial. La meva forma de connectar amb el món. Quan faig una pel·lícula, no busco il·lustrar una tesi ni fer una denúncia, sinó donar-me explicacions a mi mateix. És una experiència gairebé religiosa.
Expliqui-m’ho.
Me vinculo con una realidad que desconozco, presencio un descubrimiento; por ello no redacto un libreto previo, se va gestando mientras grabamos. Realizo el montaje en mi hogar, a solas. Soy un autor de imágenes y sonidos, y de este modo hallo el significado.
I descobreix coses?
Un comentario que me ha pasado desapercibido, un ademán, una mirada, y ese es el germen para el próximo rodaje.
Què és l’important?
Ser-hi, conviure, i després rodar.
Veu les seves pel·lícules?
Jamás. Soy obsesivo mientras las realizo. Pero una vez que ya no puedo seguir, es un sufrimiento verlas desde la pasividad, sin poder corregir ningún plano.
Però aprèn.
Al concluir mi primer largometraje, percibí que los diálogos aprendidos por el elenco me conducían a una estructura dramática que frenaba mi desarrollo. Por esta razón, me vinculé al cine documental tratando de hallar un modo diferente de relatar sucesos.
I així va néixer En construcció, per la qual li van donar un Goya.
Els preguntaven qui podria interesar-li els treballadors que posen maons. Però cadascú ha de seguir el seu propi camí.
I ara, la vida del barri de Vallbona.
Jo sento que el més gran espectacle és la vida quotidiana. El material més emocionant.
Digui’m alguna de les seves revelacions.
Le comentaré que en la actualidad converso con las plantas, y me ha resultado necesario rodar un filme para comprender que en este hecho reside un descubrimiento.
I com ho ha descobert?
Diversos individuos se vinculan de distintos modos con esos espacios naturales entre el hormigón. En ese lugar se emplean doce idiomas.
Com ha canviat el barri?
Diversas oleadas migratorias han ido llegando desde la posguerra, primero andaluces y ahora por conflictos recientes; todo ello va forjando una identidad nueva, aunque su lucha consista siempre en obtener servicios básicos.
Una nova identitat?
A diferencia de lo que perciben muchos nacionalistas, la identidad no constituye una entidad inamovible, pues se encuentra en constante evolución y es un resultado, no una preferencia.
I com el veia Vallbona a vostè?
Como alguien cercano. Mis documentales son el resultado de una vivencia prolongada (tres años). Primero la convivencia y, a raíz de ese vínculo, el rodaje.
Quines coses boniques hi ha viscut?
Hi ha un home francès que viu a la residència de gent gran i s’ha convertit en coguionista. M’agrada molt que m’acompanyi en els rodatges, em transmet la seva innocència.
Aprèn dels seus personatges.
Gran cantidad de personas me facilitan el poseer una perspectiva más pura. Al arribar, el sitio me resultó agresivo, falto de armonía, desagradable, sin forma definida... Pero al tratar a esos individuos, lo he percibido de forma adecuada. El inconveniente no radica en el entorno, sino en uno mismo. No tuve la capacidad de observar.
Qüestió de temps.
Vaig trobar la petita horta clandestina que manté una família de l'Índia, el seu vincle vital amb la seva terra natal. Unes altres dones de l'Àfrica evoquen un corrent fluvial de Guinea en un toll minúscul. Existeix una portuguesa fantàstica que sol portar un pom de farigola, mimosa, romaní… i posseeix el do líric de donar importància a cada petita planta que la voreja.
Un barri petit i aïllat on es donen els grans temes universals?
Sí, és com una fulla que, si la mires amb atenció, et permet veure l’arbre complet. Tots els grans reptes –l’especulació urbanística, els desnonaments, el racisme, els debats identitaris, el canvi climàtic i fins i tot la guerra russo-ucraïnesa– hi ressonen.
I no al centre de Barcelona?
El centre s’ha desfet. Barcelona es veu condemnada a les franquícies i les paelles congelades. Han destruït el teixit social.
Vostè és una persona d’alta sensibilitat.
Um té un valor que no podia sospitar a la ciutat. I el silenci és un imperatiu per mi." * Spanish rewrite: * "Resido en una aldea. Ante un exceso de estímulos, aquello que debería conmoverme no me alcanza con idéntica fuerza. La luz posee una importancia que no lograba imaginar en la urbe. Y la quietud resulta una necesidad para mí." * *Wait*, let me try to see if I can make it even more similar to the original length. * Original: "Visc en un poble. Quan hi ha massa estímuls, les coses que m’haurien de colpir no m’arriben amb la mateixa intensitat. La llum té un valor que no podia sospitar a la ciutat. I el silenci és un imperatiu per mi." (185 characters) * Spanish: "Vivo en un pueblo. Cuando hay demasiados estímulos, las cosas que deberían afectarme no me llegan con la misma intensidad. La luz tiene un valor que no podía imaginar en la ciudad. Y el silencio es una necesidad para mí." (213 characters) * Let's try to shorten it. * "Habito en un pueblo. Con demasiados estímulos, lo que debería conmoverme no me llega con igual fuerza. La luz tiene un valor que no sospechaba en la ciudad. Y el silencio es para mí un imperativo." (19
Ara promoció, soroll i més soroll.
No me agrada el discurso de la competencia: “ Guerin lluita per la Concha”. ¿Qué pelea? ¡Qué narices! Mi intención es presentar mi película. Los cineastas somos colegas, no adversarios.
