Un òrgan desplegable
El doctor Ballester ens ensenya il·lusionat el model en goma de cor helicoidal del cardiòleg Paco Torrent-Guasp. El desplega davant nostre –i davant de tota la cafeteria on parlem, que ens mira atònita– i aconsegueix que ens replantegem el que des de l’ escola crèiem que sabíem del cor: 1) Que no és una bomba; 2) Que el camp magnètic cardíac succiona el ferro de la sang de forma pulsativa; i 3) Que la circulació de la sang per milers de quilòmetres de capil·lars és contínua (no pulsativa) gràcies a la quarta fase de l’aigua moguda per l’energia solar. Palpo el model Torrent de cor desplegable –diversos papers de nivell l’avalen als EUA– i Ballester ens parla de quàntica; del biocamp, d’altres camps d’energia; del doctor Jiménez Chillarón i d’ epigenètica... I de tant que ens falta per descobrir.
El cor és un múscul que bomba sang?
És el que creu la majoria; però en realitat és una banda muscular que es pot desplegar com farem ara... Ho veu?
No l’havia vist mai d’aquesta manera.
Aquesta artèria és un tub que s’obre i es transforma en una banda muscular fent un gir de 180 graus; continua, marca una doble helicoide –és helicoidal: com una hèlix– fins que es torna a tancar aquí a nivell d’aorta...
No té sentit bioevolutiu, així?
És que ha evolucionat per ser això: una extravasació de la sang autocontinguda.
Extravasació?
Que surt sang. Una cosa que els costa entendre als enginyers, perquè és la màgia de la natura. I si ho conceps així ja el veus d’una altra manera, no només en la forma, també en la funció. El doctor Caralps ens segueix amb interès...
El cirurgià de l’equip autor del primer trasplantament de cor a Espanya?
Vam cooperar en aquell programa l’any 84 a l’hospital de Sant Pau: va ser meravellós.
Com canviaria la praxi mèdica si s’assumís aquest nou concepte de cardio?
Ara als EUA ho estan descobrint també. I canvia la interpretació electrocardiogràfica i la mecànica...
El cor, doncs, és aquesta banda?
Rudolf Steiner ja va dir que el cor no és una bomba, sinó un vòrtex, i xucla la sang.
Si el cor no la bomba: quina força aconsegueix que propulsi la sang?
Quan hi ha un batec aquí es genera pressió negativa, com en un vòrtex. Aquesta força que xucla és el camp magnètic del cor. I això és el que diu la física quàntica...
Com xucla o absorbeix?
Vegem: el cor està associat a un camp magnètic...
I és aquesta força la que xucla?
El ferro de l’hemoglobina, que és dins del pigment a la sang.
Magnètic? No sembla esotèric?
Com a catedràtic de medicina pot sorprendre que ho digui, però ja sabem prou per començar a transcendir, almenys de manera experimental, esquemes que redueixen la complexitat de la realitat a la fisiologia mecanicista més reduccionista.
I amb aquestes energies n’hi ha prou per fer circular la sang per tot el cos?
La que acabo de descriure només és la part pulsativa. Després, la sang en la circulació arribaria als capil·lars, que no tenen cap mur muscular i són tubs mínims...
Quina força creu que impulsa la sang a través dels capil·lars?
Gerald Pollack va escriure The fourth fase of water (La quarta fase de l’aigua). I és fàcil d’entendre: va tenyir l’aigua d’un vas amb un pigment microscòpic; i va observar que el pigment no arribava al vidre, però sí l’aigua. I aquesta zona a la qual no arribava el pigment la va anomenar “ exclusion zone”.
Una altra fase de l’aigua: a més de la líquida, sòlida, gasosa... Aquesta seria la quarta?
És la quarta fase de l’aigua, que és la cristal·lina. Són cristalls microscòpics que instantàniament es formen quan poses aigua en un vas. I tenen estructura hexagonal, com una bresca de mel.
Són com una malla?
Una reixeta. La zona d’exclusió està carregada negativament i el centre del vas, positivament. Així creen una pila, una bateria.
I propulsa la sang als capil·lars?
I amb el cor es va generant flux espontani. Pollack ha mesurat artèries d’animals en laboratori i entre la sang i la paret dels seus capil·lars també hi ha una zona d’exclusió que propulsa la sang.
Aquesta energia basta per impulsar-la?
També és la que impulsa l’aigua fins a la copa de les sequoies de 100 metres d’ altura gràcies a aquest impuls de l’energia solar.
Passa el mateix en la circulació humana?
D’una banda hi ha el cor, que absorbeix, com li deia, xucla; i d’una altra, l’energia solar, que ajuda a propulsar-la.
S’han fet experiments que donin suport a la seva tesi?
Pollack va observar aquest flux que descric en un embrió de pollet i li va injectar clorur potàsic fins a deixar-li el cor aturat durant tres minuts.
I el pollet va morir?
Li va aplicar rajos infrarojos als capil·lars i el flux va reaparèixer amb el cor aturat.
Què va demostrar Pollack així?
Que el del cor i el dels capil·lars són dos sistemes independents que es relacionen un amb l’altre i fan que la sang es propulsi per tot el cos: un és pulsatiu, el de les grans artèries; i l’altre, el dels milers de quilòmetres de capil·lars, on la circulació depèn de la llum.
Quines conseqüències té saber-ho?
És un experiment clau que demostra que existeix un camp energètic del cor i que més enllà del cos físic tenim un biocamp. Eixampla la manera d’entendre la medicina; però cal anar piano, piano ...
