Las Claves
- Jarillo fundó la twistrónica y demostró empíricamente la teoría del grafeno de ángulo mágico tras ocho años de intensa investigación.
- El grafeno de ángulo
Una paella de Nobel
Jarillo és valencià. Cuina paelles. Als seus estudiants en pràctiques els pregunta si saben cuinar. Als que en saben, els demana la seva millor recepta... Al detall! “Fixar-se en els detalls durant un experiment és clau per a l’èxit, i això s’assembla a cuinar una recepta complexa”, m’ explica. Com una bona paella valenciana, diu. El seu deixeble que va culminar la troballa del grafè d’angle màgic... Cuinava bé. Els vells alquimistes, els cuiners bons i els científics empírics són germans. Tallar i ratllar elements de la natura fins a obtenir propietats noves és el que Jarillo fa amb el seu grafè i altres materials bidimensionals que milloraran les nostres vides en temps imminents. Li suggereixo que cuini una paella valenciana per als jurats del Nobel de Física: l’hi donaran sense més dilacions!
Sona com a Nobel de Física...
Toco de peus a terra. Ja em sento molt reconegut. I continuo investigant. Si me’l donen, bé; si no, també.
Per quines troballes l’hi donarien?
Vaig fundar la twistrònica, disciplina de la física. I vaig demostrar empíricament la teoria del grafè d’angle màgic.
Què és la twistrònica?
L’estudi dels efectes electrònics del gir ( twist ) d’angle en una capa d’un material bidimensional.
Què és un material bidimensional?
Un material tan fi que no té tres dimensions, només dues, sense gruix, és una capa sola d’un sol àtom. Com el grafè, matèria principal dels meus experiments.
Què és el grafè?
L’estat bidimensional del grafit. La mina del llapis és grafit. Si traces una ratlla en un paper... Què passa?
Què passa?
Imagini’s el grafit com una baralla de cartes, i la ratlla traçada pel grafit seria com les seves cartes esteses.
Ja ho visualitzo, doctor.
Cada carta és com una capa de grafè. Àtoms de carboni, un en cada vèrtex d’una xarxa d’hexàgons, bidimensional.
Ja tinc una capa de grafè... I ara, què?
Un físic teòric va predir que si dues capes de grafè fossin apilades en un angle de rotació d’1,1 grau...
Amb un gir molt lleuger, doncs.
¡El ángulo mágico! El científico pronosticó que, al superponer las láminas de grafeno con dicha inclinación, sucederían fenómenos: brotarían cualidades inesperadas e imprevisibles.
Vostè va apilar les capes de grafè?
Després de vuit anys de proves, al meu laboratori, finalment un dia ho vam assolir!
Eureka! I què va passar aleshores?
Que el grafè passava a ser superconductor, d’electricitat i de calor. Però també superaïllant. Però també metall i imant. Però també més fort que el diamant. Però més flexible que un llençol...
Propietats de diversos materials?
Una pedra filosofal a la inversa: d’un sol material obtenim propietats de molts altres materials.
I amb quines aplicacions pràctiques?
Jo em dedico a la ciència bàsica... Si bé patentem propietats del grafè que un dia seran útils en sensors, computació, biomedicina, comunicacions...
Comenci per una utilitat.
Tejidos con biosensores de grafeno en la indumentaria sanitaria: repelerá bacterias y virus. Se trata, por otra parte, del material más impermeable que existe. Y transparente.
Una altra.
Càmeres amb capacitats infraroges refinades que donaran visibilitat perfecta al conductor d’un cotxe sense fars a la nit o en una densa boira o una pluja copiosa.
Una altra.
Telescopis espacials més potents.
Una altra.
Cascos amb elèctrodes de grafè llegiran l’activitat neuronal electromagnètica.
Una altra.
Retina artificial: unos sensores en las gafas enviarán señales al chip de grafeno implantado en la retina, el cual las transmitirá a las neuronas cerebrales que “veuen”.
Una altra.
Una col·lega ha aconseguit, en un medi d’escuma de grafè, que li creixin dendrites en neurones somortes, per provar d’interconnectar-se amb altres neurones.
Això obre possibilitats guaridores...
El grafeno funcionará como nexo entre el cerebro y la máquina: un autómata realizará las instrucciones del pensamiento transmitidas por el sujeto, padezca parálisis o no.
Ordres mentals?
Un xip de grafè implantat al teu cap “llegirà” la teva intenció mental de fer alguna cosa, i convertirà aquella intenció en ordre enviada a un robot, que l’executarà!
“Vull un got d’aigua”, per exemple.
I el robot te’l portarà. Però també podràs demanar-li informació al xip de grafè.
I com em donarà la informació?
El xip de grafè “llegeix” la teva intenció de saber quelcom, i envia l’ordre a internet o a la IA, que et declamarà aquella informació mitjançant un altaveu. Encara que...
Encara que...?
Encara que també podràs rebre un dia aquesta mateixa informació directament en els teus pensaments.
De debò?
Encara falta per a això, perquè presenta problemes de discriminació d’idees i d’evitació de manipulacions mentals. Però aquesta aplicació mental del grafè es desenvoluparà, segur!
I podré carregar la bateria del meu mòbil al 100% en mig minut?
Sí!
Com li va néixer la vocació científica?
Jugant al Fisinova i al Che minova que els Reis d’Orient em van portar de nen.
