En l'imaginari col·lectiu, ser llest i intel·ligent solen considerar-se sinònims. Tot i això, diversos estudis en el camp de la psicologia han demostrat que aquestes qualitats no són el mateix. Mentre que la intel·ligència inclou un espectre més ampli d'habilitats cognitives, ser llest està més vinculat amb la capacitat d'adaptar-se a diferents situacions i resoldre problemes de manera ràpida i eficaç.
El Centre Interdisciplinari de Psicologia i Salut (CIPSA), amb seu a Santander, ha compartit recentment un vídeo en el seu compte de TikTok explicant les diferències clau entre els dos conceptes. A través de la intervenció de tres dels seus especialistes, el centre ha deixat clar que no només es tracta d'obtenir bones qualificacions en l'escola o de tenir un alt coeficient intel·lectual.
Què significa ser llest?
Ángela Carrera. Segons la psicòloga, ser llest implica una habilitat especial per resoldre problemes pràctics i adaptar-se ràpidament a diferents situacions. Aquesta capacitat permet reaccionar amb rapidesa davant imprevistos i prendre decisions encertades en entorns canviants.
Imatge d'arxiu
- Astúcia i picardia: Capacitat per interpretar situacions i actuar en benefici propi.
- Rapidesa mental: Pensar i reaccionar amb agilitat.
- Habilitat social: Saber què dir en el moment adequat i manejar-se bé en converses o negociacions.
Ser intel·ligent: un concepte més ampli
D'altra banda, la psicòloga Ana Ruiz matisa que ser intel·ligent va molt més enllà de l'agilitat mental o l'astúcia. Defineix la intel·ligència com l'habilitat de comprendre conceptes complexos, aplicar coneixements en diferents àrees i veure el panorama general d'una situació.
Imatge d'arxiu
Aquí és on cobra especial rellevància la teoria de les intel·ligències múltiples del psicòleg Howard Gardner, professor a la Universitat de Harvard. Segons els seus estudis, existeixen nou tipus d'intel·ligència que inclouen diferents àmbits del coneixement i la creativitat:
- Intel·ligència lingüística: Facilitat per a la comunicació, l'escriptura i l'ús de les paraules.
- Intel·ligència logicomatemàtica: Habilitat en el raonament, la lògica i la resolució de problemes numèrics.
- Intel·ligència espacial: Capacitat per visualitzar i manipular objectes mentalment, clau en disciplines com l'arquitectura o el disseny.
- Intel·ligència musical: Aptitud per a la interpretació, composició i apreciació de la música.
- Intel·ligència corporal-cinestèsica: Coordinació física excepcional, present en atletes, ballarins o cirurgians.
- Intel·ligència interpersonal: Habilitat per entendre i relacionar-se amb altres persones, essencial en lideratge i psicologia.
- Intel·ligència intrapersonal: Autoconeixement profund i capacitat per gestionar emocions.
- Intel·ligència naturalista: Connexió amb l'entorn natural, pròpia de biòlegs, agricultors o ecologistes.
- Intel·ligència existencial: Capacitat per reflexionar sobre qüestions filosòfiques i transcendentals.
Imatge d'arxiu
No hi ha un únic tipus d'intel·ligència. Tal com destaca l'especialista Carla Carrera, “no només es tracta de ser bo en l'escola o de tenir un alt coeficient intel·lectual, sinó que tots tenim una combinació única d'aquestes intel·ligències i això és el que ens fa especiales”.
D'aquesta manera, una persona pot destacar en una intel·ligència específica sense ser brillant en una altra. Per exemple, algú amb gran intel·ligència interpersonal pot tenir dificultats en raonament matemàtic, o un geni en el camp de la física pot mancar d'habilitats socials avançades.
Què és més important: ser llest o ser intel·ligent?
La resposta a aquesta pregunta no és senzilla, ja que les dues qualitats tenen avantatges en diferents contextos. Ser llest ajuda en la resolució de problemes quotidians i en l'adaptació a situacions inesperades, mentre que la intel·ligència permet comprendre el món en profunditat i aplicar coneixements en múltiples àrees.