En medicina, l'error pot tenir conseqüències irreversibles. Però aprendre sense equivocar-se és impossible. En aquest delicat equilibri entre formació i seguretat es mou Virmedex Virtual Experiences, una spin-off universitària que desenvolupa simuladors clínics virtuals perquè els professionals sanitaris puguin entrenar-se tantes vegades com sigui necessari abans d'afrontar situacions reals. “La simulació permet exposar-se a escenaris crítics sense que hi hagi un pacient per davant”, explica Dani Tost, investigadora i cofundadora del projecte.
Virmedex neix d'una necessitat clínica molt específica. El projecte sorgeix d'una col·laboració entre el grup de jocs seriosos de la Universitat Politècnica de Catalunya, la càtedra de simulació de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i la unitat de perfusió de l'Hospital Clínic de Barcelona. L'objectiu inicial era formar perfusionistes, els professionals que manegen la màquina de cor-pulmó utilitzada en cirurgies a cor obert.
La simulació permet equivocar-se totes les vegades necessàries abans d'entrar en quiròfan”
“Vam veure que era una màquina extremadament complexa i que feien falta eines perquè els perfusionistes poguessin entrenar-se a fons abans d'entrar en quiròfan”, recorda Tost. Així, la simulació virtual permet recrear la relació pacient-màquina i exposar l'usuari a situacions poc freqüents, però altament crítiques, aquelles que no poden practicar-se amb facilitat en la realitat.
De la investigació al mercat
Durant anys, el desenvolupament es va realitzar en l'àmbit universitari, amb finançament públic i en clau d'investigació bàsica. El primer prototip va néixer com a feina final de màster d'una de les actuals cofundadores i CEO de l'empresa. Però va arribar un moment en què l'equip va decidir fer el pas cap al mercat. “Volíem que la tecnologia s'utilitzés de veritat”, explica Tost. La via escollida va ser crear una empresa pròpia, una spin-off que permetés transferir el coneixement desenvolupat a les universitats. El projecte va rebre suport de programes d'avaluació com Caixa Impuls, que van ajudar a validar la viabilitat del model de negoci i a professionalitzar la iniciativa. Amb els primers ajuts, l'equip va poder dedicar-se a temps complet al projecte.
Més enllà de la tecnologia, Virmedex també reflecteix un canvi en la manera d'entendre l'emprenedoria científica. El pas del laboratori a l'empresa no ha estat només un repte tecnològic, sinó també cultural, especialment en un sector en el qual encara persisteixen determinats estereotips.
El projecte ha estat reconegut amb el Premi Fundació Caixa d'Enginyers
“El que més ens ha sorprès del camí emprenedor és veure com s'estan trencant molts estereotips: ja no és només el mite del jove al garatge, sinó també persones molt joves, moltes dones i perfils més sènior que decideixen emprendre. A més, les universitats i les institucions fomenten cada vegada més aquest tipus de projectes, a través d'ajuts i també de premis. El 2025 rebem el Premi Fundació Caixa d'Enginyers-Isabel P. Trabal, un reconeixement que ens dona un gran impuls per continuar endavant”, explica Dani Tost.
I encara que a simple vista poden recordar un videojoc, els productes de Virmedex no ho són. “Són simuladors clínics amb un model fisiològic molt realista”, matisa Tost. La diferència és que incorporen elements de ludificació: una narrativa que recrea el context del quiròfan, sistemes de puntuació, nivells de dificultat i constant feedback.
Aquests elements no són decoratius. “Aprenem millor quan hi ha emoció”, assegura Tost. La narrativa i la interacció fan que l'usuari visqui la simulació de forma més intensa, la qual cosa afavoreix la retenció del coneixement. El sistema s'adapta al nivell de cada professional i indica a tota hora el que s'està fent bé i el que no.
Entrenament de derivació cardiopulmonar
L'ús de la IA
La intel·ligència artificial és present tant en el desenvolupament del software com en l'experiència formativa. Virmedex ha creat Dex, un assistent especialitzat en les màquines que simula la plataforma. Aquest xat pot utilitzar-se dins del simulador o fora, com a eina de consulta.
Però l'objectiu no és que l'usuari accepti acríticament el que la màquina diu. “També entrenem la capacitat de posar en dubte el que et diu una IA”, subratlla Tost. Integrar l'assistent com un personatge dins de la simulació ajuda a fomentar aquesta mirada crítica, clau en un entorn clínic on la responsabilitat final sempre és humana.
Impacte real i adopció internacional
Els simuladors de Virmedex ja s'utilitzen en universitats d'Europa i els Estats Units. El feedback, explica Tost, és clar: estudiants que asseguren haver entès abans el funcionament de procediments complexos gràcies a la simulació. Ara, segons Tost, l'objectiu és fer el salt definitiu als hospitals i a la formació contínua dels professionals en actiu.
Actualment, la companyia compta amb simuladors de bypass cardiopulmonar i d'ECMO, i amb la possibilitat de comptar amb múltiples variables i situacions de simulació en el futur. El seu principal avantatge competitiu és una plataforma de software que permet crear nous simuladors de forma més eficient que altres alternatives del mercat.
La formació sanitària avança cap a models virtuals que prioritzen la seguretat i la repetició de l'aprenentatge
I és que quan parlem de la simulació mèdica hem de tenir en compte que aquest és un sector en creixement. Diversos estudis apunten que es multiplicarà en els pròxims anys, impulsada per una demanda creixent dels professionals i per la necessitat de garantir la seguretat del pacient. “La simulació treu al pacient de l'equació de la formació”, resumeix Tost.
A Catalunya, per exemple, el terreny és fèrtil. Cada vegada hi ha més centres de simulació, tant dins dels hospitals com de forma independent. Les guies clíniques ja recomanen un mínim d'hores de simulació, i tot apunta que aviat podria convertir-se en un requisit obligatori. En aquest context, la simulació virtual ofereix avantatges clars: és més econòmica, accessible des de qualsevol lloc i complementària als simuladors físics tradicionals.