Convertir els patis escolars en espais verds no és només una qüestió estètica ni una moda pedagògica. És una eina poderosa per fer front al canvi climàtic, millorar la salut infantil i transformar la vida urbana.
Així ho acaba el projecte europeu COOLSCHOOLS, liderat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que proposa de repensar les escoles com motors de canvi ambiental i social dins de les ciutats.
Gairebé el 40 % de les escoles urbanes europees ja afronten riscos per a la salut associats a l'efecte illa de calor
Durant tres anys, l'equip ha analitzat com la renaturalització dels entorns escolars —amb arbres, ombra, terres permeables i espais vius— pot reduir l'impacte de les onades de calor, millorar el benestar dels nens i generar beneficis que van molt més enllà de la comunitat educativa. Els resultats, publicats a la revista Nature Climate Change, parteixen de l'estudi de patis escolars en ciutats com Barcelona, Brussel·les, París i Rotterdam.
Les dades són clares: a prop del 40 % de les escoles urbanes europees ja pateixen un augment dels riscos per a la salut associats a la calor extrema, i gairebé el 90 % dels centres de primària no tenen un espai verd a menys de 300 metres. En aquest context, els patis escolars tradicionals —dominats pel ciment— es converteixen en focus de calor i en entorns poc saludables.
Els patis escolars naturalitzats poden reduir l'exposició dels nens a la calor extrema i a la contaminació de l'aire a les ciutats
“Els patis grisos debiliten la connexió dels nens amb la natura i limiten la seva capacitat per comprendre i afrontar el canvi climàtic”, alerta Francesc Baró, investigador de la UPC i co-coordinador del projecte.
Segons els experts, sense intervencions estructurals, cada vegada més nens quedaran exposats a riscos creixents relacionats amb la calor i la contaminació.
La proposta de COOLSCHOOLS és clara: transformar aquests espais en refugis climàtics basats en la natura, capaços de reduir la temperatura, millorar la qualitat de l'aire i oferir entorns més segurs, inclusius i estimulants.
Els patis grisos debiliten la connexió dels nens amb la natura i limiten la seva capacitat per comprendre i afrontar el canvi climàtic”
Però el projecte va més enllà de l'adaptació climàtica. Tal com destaca Isabel Ruiz Mallén, professora de la UOC i colíder de la investigació, “renaturalitzar els entorns escolars és un imperatiu d'educació ecosocial, justícia ambiental i salut planetària”. Els espais verds afavoreixen l'aprenentatge, el joc lliure, la creativitat i la reconnexió amb la natura, elements clau per al desenvolupament infantil.
A més, un dels aspectes més innovadors del projecte és la seva aposta per la governança participativa. COOLSCHOOLS defensa que els nens no són només receptors passius, sinó agents actius del canvi. “Les seves propostes són visionàries”, subratlla Ruiz Mallén.
Projecte COOLSCHOOLS
Proposa de transformar les escoles en refugis climàtics oberts també al conjunt del barri
Els investigadors adverteixen que, si la natura no s'integra com a element educatiu, es perd una oportunitat clau per dotar a les noves generacions de les eines i els valors necessaris per liderar ciutats sostenibles i inclusives.
“El moment d'actuar és ara: abans de la pròxima onada de calor i abans que una altra generació hereti una ciutat incapaç de garantir el seu futur”, conclouen els autors. En un escenari de crisi climàtica creixent, els patis escolars poden ser molt més que espais d'esbarjo: poden convertir-se en el punt de partida d'una ciutat més verda, justa i resilient.