Sobreviure al fred extrem no sempre depèn de trobar refugi o aliment. Alguns petits mamífers han desenvolupat una estratègia tan sorprenent com radical: reduir la mida del seu propi cervell durant l'hivern i tornar a fer-ho créixer quan arriben temps millors.
Un estudi internacional amb participació de la Universitat Autònoma de Barcelona acaba de revelar les claus evolutives i genètiques d'aquest fenomen, conegut com a fenomen de Dehnel. L'estudi s'ha publicat a la revista Molecular Biology and Evolution.
L'exponent més conegut d'aquesta adaptació és la musaranya comuna, un diminut mamífer amb un metabolisme extremadament alt. Durant els mesos de més fred, quan el menjar escasseja i les temperatures cauen, aquests animals poden reduir fins a un 30 % el volum del seu cervell, a més del crani i altres òrgans. L'objectiu és clar: estalviar energia en un moment crític per a la supervivència. Quan arriba la primavera, el procés s'inverteix i els teixits es regeneren completament.
Reduccions cerebrals estacionals
Es tracta d'una estratègia evolutiva compartida per diferents mamífers de petita mida i alta despesa energètica
I aquest no és un cas aïllat, investigacions prèvies ja havien apuntat que aquesta capacitat no és exclusiva de les musaranyes. Talps europeus i alguns mustèlids, com les mosteles, també mostren reduccions cerebrals estacionals, el que suggereix que es tracta d'una estratègia evolutiva compartida per diferents mamífers de petita mida i alta despesa energètica.
El més vistós del fenomen de Dehnel és que aquesta reducció del cervell no implica mort cel·lular ni mal permanent. Per entendre com és possible, l'equip investigador ha analitzat genomes i patrons d'expressió gènica en teixits clau, com l'hipotàlem, una regió central en la regulació del metabolisme.
Aquest treball ofereix una visió integrada, evolutiva i molecular del fenomen de Dehnel”
Els resultats apunten a la implicació de gens relacionats amb l'equilibri energètic, la senyalització del calci, el control del pas de substàncies cap al cervell i la regulació de l'aigua en els teixits. Aquest últim aspecte és clau per explicar com el cervell pot perdre volum de forma reversible sense comprometre la seva funció.
“Aquest treball ofereix una visió integrada, evolutiva i molecular del fenomen de Dehnel”, conclou Aurora Ruiz-Herrera, professora del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UAB.