Fa uns 25.000 anys, quan gran part d'Europa estava sotmesa a un clima extrem, els grups humans que vivien a l'interior de la península Ibèrica no eren aïllats ni limitats al seu entorn immediat. Al contrari, formaven part d'àmplies xarxes socials que connectaven territoris separats per centenars de quilòmetres.
Així ho demostra un nou estudi liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona i la Universitat d'Alcalà, publicat a la revista S cience Advances.
Eines trobades a Guadalajara procedien del sud-oest de França
La investigació revela que els caçadors-recol·lectors del Paleolític superior mantenien contactes estables amb comunitats situades fins i tot a 600 o 700 quilòmetres de distància, entre el centre de la península Ibèrica i el sud-oest de França. Aquestes connexions permetien intercanviar materials, informació i vincles socials en un dels períodes més durs de la prehistòria.
La clau de la troballa és a les eines de pedra trobades en el jaciment de Penya Capón, a Guadalajara. A primera vista, es tracta d'estris típics del període solutrià. Tot i això, la seva composició química va revelar una cosa inesperada: part del sílex utilitzat procedia d'afloraments geològics del sud-oest francès.
L'estudi demostra l'existència de xarxes socials estables fa 25.000 anys
Mitjançant tècniques avançades d'anàlisi arqueopetrològica i geoquímica, els investigadors van poder identificar amb precisió l'origen de cada peça. Aquesta feina va confirmar el desplaçament més gran documentat fins ara en el Paleolític europeu entre una matèria primera i el lloc on va ser utilitzada. Fins ara, la majoria dels materials lítics estudiats no superaven els 200 o 300 quilòmetres de recorregut. Trobar objectes que havien viatjat més del doble demostra que existien circuits d'intercanvi molt més amplis del que es pensava.
Els científics descarten que aquests desplaçaments es deguin a viatges individuals per buscar pedra. Recórrer centenars de quilòmetres només per obtenir sílex no resulta viable en condicions climàtiques tan dures. Per això, proposen que els materials van circular a través d'intercanvis successius entre diferents grups.
Lee tambiénUna nueva técnica permite reconstruir cómo se movían nuestros antepasados
Rutes que quantifiquen el temps-cost entre Penya Capó i les fonts de les matèries primeres lítiques utilitzades per a la fabricació d'estris abandonats a l'abric durant el Solutrià
Aquestes relacions no van ser esporàdiques. L'estudi mostra que les connexions es van mantenir durant milers d'anys, formant xarxes socials estables i complexes. Gràcies a elles, els grups humans podien compartir recursos, informació i suport mutu, la qual cosa augmentava les seves possibilitats de supervivència.
A partir de les seves anàlisis, els investigadors estimen que aquestes xarxes cobrien almenys 89.000 quilòmetres quadrats durant el Solutrià mitjà. Es tracta d'una superfície superior a la de moltes comunitats autònomes. Un territori d'aquella mida no pot explicar-se pels desplaçaments anuals de petits grups. Només és possible si existia una xarxa social interconnectada, capaç de transmetre objectes i coneixements al llarg de grans distàncies.
Les connexions cobrien un territori de gairebé 90.000 quilòmetres quadrats
Un altre aspecte clau de l'estudi és el possible significat social d'alguns estris. Els investigadors assenyalen que molts dels objectes procedents del sud-oest francès no eren especialment útils des del punt de vista pràctic, ja que existien materials de millor qualitat més a prop. A més, algunes peces, com “preformes” de puntes de projectil, no es van acabar en Penya Capón, sinó que van arribar ja elaborades. Això suggereix que van poder funcionar com béns simbòlics, utilitzats per reforçar aliances, establir vincles entre grups o reduir tensions.
“Aquestes eines ens han permès saber exactament d'on procedien les roques”, explica Marta Sánchez de la Torre, professora de la Universitat de Barcelona. Per la seva part, Manuel Alcaraz Castaño, de la Universitat d'Alcalà, destaca que els resultats tenen “importants implicacions per comprendre l'organització social del Paleolític superior”.