Espanya lidera la investigació sobre intel·ligència artificial i periodisme, segons una anàlisi dels estudis sobre aquest tema publicats a tot el món en el quinquenni entre 2020 i 2024. Una quarta part dels articles acadèmics té autoria espanyola, lideratge que es manté al llarg de tot el període.
Així ho han descobert investigadors del Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat CEU Abat Oliba després d'analitzar els més de 200 articles acadèmics publicats en anglès sobre IA i periodisme durant aquest quinquenni.
El 2020 es van publicar 13 articles sobre el tema, mentre que el 2024 van ser 102 (la meitat del total del quinquenni, 203)
La revisió sistemàtica d'aquests treballs ha detectat que l'estudi de la relació entre IA i periodisme té grans llacunes. Per començar, la investigació en comunicació amb prou feines aborda algunes qüestions de gran urgència, com l'impacte ambiental de la IA, el seu desplegament al sud global, la interferència amb el judici periodístic, l'efectivitat de codis ètics i autoregulacions, i la percepció de l'ús de la IA en les audiències del periodisme. A causa de tot això, els autors truquen a la comunitat investigadora a orientar-se cap a una agenda d'estudis que prioritzi aquests temes.
Especialment, en un moment en què l'interès acadèmic per la relació entre IA i periodisme s'ha disparat fins a xifres mai vistes. El 2020 es van publicar 13 articles sobre el tema, mentre que el 2024 van ser 102 (la meitat del total del quinquenni, 203).
La majoria de la investigació es fa des d'Europa i sobre casos d'estudi europeus. En canvi, el sud global té poca producció i rep poca atenció. Més de la meitat dels articles (106) es van centrar en Europa, i molt pocs van analitzar la situació a l'Orient Mitjà (20), Amèrica Llatina (17) o l'Àfrica subsahariana (10).
Molts articles presenten la IA només com una innovació prometedora i el periodisme com un sector que no pot fer res més a acceptar-la
“Trobar a Espanya liderant aquesta àrea d'investigació va ser una troballa inesperada”, afirma Michele Catanzaro, professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB i coautor de la feina. El nombre de publicacions espanyoles (26 % del total) gairebé duplica el del següent país, Estats Units, i gairebé triplica el del tercer, Xina. Entre els 10 països més productius, 6 són europeus.
Bona part dels estudis (39 %) es van publicar en revistes pertanyents al quartil de més alt impacte, és a dir, revistes de gran prestigi. Tot i això, la investigació està lluny d'abordar la qüestió en la seva totalitat.
“Molts articles presenten la IA exclusivament com una innovació prometedora i el periodisme com un sector que no pot fer res més que acceptar-la, sense qüestionar les implicacions culturals, polítiques i epistemològiques”, observa Laura Cervi, coautora de la feina i professora del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB.
El nombre de publicacions espanyoles (26 % del total) gairebé duplica el del següent país, Estats Units, i gairebé triplica el del tercer, Xina
Bona part de la investigació està influïda per un determinisme tecnològic que esquiva debats fonamentals, com la interferència dels algoritmes en el judici del periodista. Encara que els estudis aborden qüestions ètiques (sobretot relacionades amb els biaixos de la IA), no hi ha un seguiment sobre l'efectivitat real dels codis i les autoregulacions ètiques. Així mateix, és molt limitada la investigació sobre la percepció de l'audiència de l'ús de la IA en el periodisme. L'impacte de la IA en el periodisme al sud global i els aspectes ambientals són altres qüestions amb prou feines investigades.
“L'anàlisi dels buits en la investigació actual configura una agenda per a la investigació futura, amb l'objectiu que la IA estigui al servei del periodisme i no al contrari”, conclou Santiago Tejedor, coautor de la feina i director del Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB.

