Aquest any, amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones (25N), el consistori centra la seva campanya en aquestes violències digitals, per reflexionar sobre la necessitat de crear entorns més segurs i de confiança, i oferir eines d’autodefensa i capacitació digital per a les dones, joves i adolescents.

“El 25N és una jornada de denúncia, de memòria i de compromís col·lectiu”, explica Maria Rengel, directora de Feminismes, Transversalitat de Gènere i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona. “La lluita contra les violències masclistes ha de ser estructural, transversal i sostinguda en el temps. No pot quedar reduïda a una data, ni ser responsabilitat només de les dones o de les institucions; hem d’implicar tota la societat”.

“La prevenció és una feina constant i molt estratègica”, destaca Bàrbara Melenchón, cap del Departament de serveis i estratègies per l'abordatge de les violències masclistes. “Prevenir –continua– no consisteix només a evitar l’agressió, sinó a transformar les condicions estructurals i patriarcals que la fan possible: les idees, les actituds, els silencis i les complicitats dels altres”.

Des del seu departament s’actua als barris, a les festes i als espais públics amb dispositius com els Punts Lila, que ofereixen informació i suport en moments clau. “També treballem amb homes i nois a Plural, Centre de Masculinitats, un espai on es promou la reflexió sobre les relacions igualitàries”, afegeix. “Si volem erradicar les violències, hem d’implicar els homes en el canvi”.

L’impacte de la violència digital és especialment greu. A Catalunya, el 82,7% de les joves catalanes d'entre 16 i 29 anys ha patit violències digitals, segons l'Enquesta sobre les Violències Masclistes a Catalunya del 2021. Les expertes assenyalen que el component digital no crea noves violències, però les amplifica. A més, la seva immediatesa i anonimat faciliten la impunitat de l’agressor i agreugen la revictimització.

“La lluita contra les violències masclistes requereix revisar actituds, qüestionar privilegis i actuar davant qualsevol forma de violència, per petita que sembli”, afirma Maria Rengel, i afegeix: “Formem les professionals dels serveis d’atenció perquè sàpiguen detectar aquest tipus de violència, com actuar-hi i com protegir les dones”

Barcelona és una ciutat referent en la lluita contra la violència masclista. “Fa més de quaranta anys que treballem en aquest àmbit”, recorda Rengel. “El 1983 vam crear el primer equip d’atenció a les dones que patien violència masclista, el que ara coneixem com a SARA, i avui tenim una xarxa integral d’atenció molt potent, coordinada amb totes les administracions”.

Un pas més en aquest recorregut és la Mesura de Govern Barcelona per a l’erradicació de les violències (2025-2030), per actualitzar les polítiques municipals d’acord amb la legislació vigent. La mesura, que es va presentar dimarts passat i té un pressupost de més de 7 milions inicials, busca reforçar la prevenció, millorar l’atenció, ampliar les dades disponibles i consolidar aliances feministes, tot garantint una resposta accessible, àgil i respectuosa. També destaca el reforç contra les violències masclistes digitals, amb una guia d’actuació, formació per a professionals, suport a projectes especialitzats i col·laboracions internacionals.

“Volem garantir que totes les dones i infants puguin viure amb dignitat, llibertat i igualtat”, apunta Rengel. “Això implica polítiques valentes, innovadores i arrelades al territori”.