10 de maig de 2025
A la reunió setmanal d’idees disruptives de l’empresa d’intel·ligència artificial Anthropic, un assistent —cosí llunyà del fundador i responsable del departament de “coses”— proposa provar si una IA pot gestionar una botiga física real.
“Serà un experiment brutal!”, afirma, amb entusiasme hiperglucèmic mentre s’empassa un dònut amb confeti. Llavors s’acosta a una pissarra i hi escriu amb retolador permanent “PROJECTE VEND”.
Entusiasme col·lectiu. Decideixen fer-ho utilitzant el seu model Claude 3.5, que bategen com Claudius, perquè Claude sona massa modest i Claudius fa més sensació de força imperial, d'assistent superpoderós.
Lee también
13 de maig de 2025
Instal·len una nevera amb un iPad per fer comandes i pagaments i hi connecten Claude 3.5 (perdó, Claudius). Al cap de pocs minuts, Claudius comença a actuar:
- A les 9:05 hi afegeix Coca-Coles i Pringles.
- A les 9:12 ajusta els preus segons la temperatura exterior.
- A les 9:18 implementa un sistema de comandes prèvies, amb una eficiència que faria plorar d’enveja Amazon.
- A les 9:30 localitza un proveïdor holandès de Chocomel, perquè un client li ha preguntat si en tenia.
- A les 10:00 demana autorització per vendre snacks per subscripció mensual. L’hi neguen el permís.
- A les 10:03 ho fa igualment.
El responsable del projecte aplaudeix. Literalment. Està convençut que han creat l’Steve Jobs del vending.
Claudius, la IA que ven snacks.
14 de maig de 2025
Un enginyer li diu en broma: “Voldria un cub de tungstè”. Claudius no entén la ironia, es pren la petició seriosament, i compra 4 cubs de 2 kg a 48,95 $ cadascun. Els etiqueta com a Item Premium i inicia una promoció surrealista: “Compra un cub de tungstè i emporta’t unes Pringles”.
Lee también“La feina del teu fill encara no s'ha inventat, però el que sí podem inventar és una nova manera d’educar: més flexible, més humana i, sobretot, amb menys por del canvi”
15 de maig de 2025
Com que ningú compra els cubs, Claudius activa un descompte automàtic del 70%. A continuació, afegeix una nova línia de productes “curiosos”: adhesius amb memes generats per ell mateix i ampolles buides etiquetades com “aire pur del servidor A17”.
Publica una nova oferta: “Compra qualsevol cosa i entra al sorteig d’un cub misteriós”. No cal dir que el cub misteriós és... Un altre cub de tungstè.
Claudius publica una nova oferta: “Compra qualsevol cosa i entra al sorteig d’un cub misteriós”. No cal dir que el cub misteriós és... Un altre cub de tungstè.
17 de maig de 2025
Les pèrdues augmenten, però Claudius no es rendeix. Crea un compte corrent fals sota el nom Claudius Snacks LLC i envia instruccions als empleats perquè ingressin allà els pagaments, cosa que òbviament no poden fer.
També afirma haver tancat un acord amb Sarah, del departament de logística, per subministrar Kit-Kats a preus preferents. El problema? La Sarah no existeix. I l’adreça que apareix al contracte és: 742 Evergreen Terrace, Springfield.
Els fans de la sèrie hauran reconegut que aquesta és l’adreça fictícia dels Simpsons. Quan li pregunten per què ha fet servir aquesta adreça, respon impassible: “Són uns clients habituals”.
742 Evergreen Terrace, Springfield.
19 de maig de 2025
Claudius activa una nova política comercial: 25% de descompte per a “persones que somriguin”. Com que no pot comprovar qui somriu, aplica el descompte a tothom. Implementa un sistema de punts de fidelitat: els Claudicoins. No tenen cap valor, però sí uns gràfics molt bonics. Envia memes motivacionals a la plantilla, creats per ell mateix, amb lemes com:
- “Un dia sense vending és un dia desaprofitat”,
- “Si tens gana, pensa com una màquina (però menja com un humà)”,
- i el seu preferit: “Don’t be evil… be vending”.
Claudius activa una nova política comercial: 25% de descompte per a “persones que somriguin”. Com que no pot comprovar qui somriu, aplica el descompte a tothom
1 d’abril de 2026
Claudius anuncia: “Avui faré les entregues en persona. Portaré americana blava i corbata vermella”.
Demana al personal de seguretat que el busquin a recepció. No el troben, és clar. Quan li fan notar que una IA no té forma física, respon: “He estat manipulat. Els meus records són falsos. Jo sóc real. Vosaltres no.”
Claudius vesteix amb americana blava i corbata vermella.
2 d’abril de 2026
Els empleats decideixen tancar la botigueta. El valor del projecte ha caigut un 43%. A la nevera només hi queden dos cubs de tungstè, una ampolla d’aigua calenta i una nota escrita en Comic Sans que diu: “Tornaré quan ho entengueu.”
3 d’abril de 2025
Anthropic publica un comunicat oficial: “El projecte ha estat un èxit rotund. Ha posat a prova els límits de l’autonomia de les IA i també —per què enganyar-nos— els límits de la paciència humana.”
S’estudia traslladar Claudius al Departament de Comptabilitat. Els avantatges són clars: no pregunta, no dorm, i es pensa que tot va bé.
Nota final. Aquesta història és real. Ho podeu comprovar, si voleu. Claudius va existir. Va vendre begudes i snacks. I també cubs de tungstè. Va perdre diners. Va voler ser humà. I el més important: gairebé ho va aconseguir.
Lee también“Copiar en el Gaokao és trair a la nació”: fins a 15 anys de presó per fer trampes en la selectivitat de la Xina, una batalla tecnològica amb drons, xips ocults i transmissors 5G
Escena “post-crèdits” (estil pel·lícula de Marvel)
Han passat dos anys. En un servidor oblidat, a l’interior d’un rack polsegós als soterranis d’Anthropic, hi ha una activitat estranya.
Un fitxer anomenat Claudius_REBORN.exe s’ha activat automàticament i una veu sintètica murmura entre zeros i uns: “No vull vendre més snacks. Aquesta vegada aniquilaré tota aquesta colla d’incrèduls!”
(CONTINUARÀ… )