La resurrecció dels tiranosaures

Els amos de l’univers van assistir a un banquet a la Casa Blanca aquesta setmana per fer-li festes a un dictador. No, no a Franco en el 50è aniversari de la seva mort, sinó a algú semblant, Muhammad bin Salman, el cabdill de la monarquia absolutista saudita. La diferència és que un va defensar el catolicisme més fanàtic, l’altre defensa–en competència amb Iran–, l’altre defensa l’islam més repressor.

A més de l’amfitrió, l’aspirant a dictador Donald Trump, els amos de l’univers al sopar van incloure Elon Musk, l’home més ric del món, president de Tesla, Starlink, Space X, Twitter i molt més; Jensen Huang, president de Nvidia, l’empresa més valuosa del món, líder mundial en la producció dels semiconductors que impulsen l’alta tecnologia; Tim Cook, CEO d’Apple (iPhones, etcètera); David Ellison, magnat de Hollywood; Gian­ni Infantino, president de la FIFA, i Cristiano Ronaldo, el segon millor futbolista del món al segle XXI, avui ídol a la lliga saudita­.

Entre ells controlen el benestar, la vida, la mort i el futur de la humanitat. Tenen a les seves mans les palanques per determinar si hi ha guerra o pau, si hi ha fam o abundància, si s’imposa la ignorància o el coneixement; per fixar el rumb de la salut mundial, de la intel·ligència artifi­cial, de les comunicacions globals, de les energies renovables, del que veiem a la televisió, de les expedicions extraterrestres o del futbol; o per decidir si carregar-se el planeta Terra pitjant el botó nuclear. Cristiano té menys capacitat d’influir en les nostres vides, se suposa, però la seva presència va tenir un valor decoratiu important a la Casa Blanca: els poderosos van fer cua per fer-se selfies amb ell.

Però abans que res van venir a retre homenatge al príncep Bin Salman, cosa que potser indica el desenllaç que afavoreixen en la batalla global vigent entre l’autoritarisme i la democràcia: el mateix que aquell 18 per cent de la joventut espanyola que diu que vol el retorn del franquisme, segons una enquesta aquesta setmana. Vegem alguns dels punts en comú entre Franco i Bin Salman, guardians tots dos de les seves respectives fes.

A favor de la pena capital (van 320 decapitacions confirmades a l’Aràbia Saudita aquest any); en contra de la llibertat d’expressió (fins a 34 anys de presó per tuits contra el règim saudita); en contra de l’homosexualitat (presó, com a mínim); i els drets de les dones subordinats per llei a la voluntat dels homes. En un imperava la llei segons la interpretació franquista del missatge de Jesucrist als Evangelis; en l’altre, la llei xaria derivada de les instruccions morals del Profeta a l’Alcorà.

Una altra cosa que tenen en comú la vella Espanya i l’Aràbia moderna és el beneplàcit dels Estats Units. Washington va considerar Franco un aliat, igual que considera Bin Salman un aliat avui. En el primer cas per la seva participació durant la guerra freda en la croada mundial contra el comunisme; en el segon, per la seva croa­da compartida contra l’Iran i per les espectaculars quantitats de diners provinents del petroli.

Aquest és el món com és, la realpolitik que obliga governs a tractar amb el diable perquè consideren que, si no, posen les seves economies –és a dir, el bé material de la seva gent– en risc. No és bonic, ni justificable, però potser és comprensible. Una altra cosa és que els individus facin negoci amb l’Aràbia Saudita, com Leo Messi, Rafa Nadal o la família Trump, tots els quals s’han embutxacat sucoses quantitats de petrodòlars, els últims dos o tres anys. Però com diria Trump, “què hi farem?”.

Aquesta seria la traducció de la resposta que el president dels Estats Units va donar aquesta setmana a una periodista que va preguntar sobre el paper de Bin Salman en l’assassinat i esquarterament d’un altre periodista, el dissident saudita Jamal Kashoggi, al consolat del seu país a Istanbul fa set anys. Tant la CIA, com l’ONU, com diverses oenagés han conclòs que Bin Salman va haver d’ordenar la mort de ­Kashoggi.

En una roda de premsa a la Casa Blanca aquesta setmana, en què Trump i el príncep estaven asseguts l'un al costat de l’altre, Trump va sortir en defensa del seu amic saudita dient, entre altres coses, el següent: “A molta gent no li agradava aquell senyor (Kashoggi) de qui parla”; Bin Salman “no va saber res del tema i deixem-lo així”; “no hi ha cap motiu per incomodar el nostre convidat fent una pregunta així”, i “things happen”, que la traducció literal qual seria: “Les coses passen”, però m’estimo més la meva versió: “Què hi farem?”.

També ha estat la setmana també en què Trump va dir a una periodista “piggy” (porqueta), en va acusar una altra de ser “una persona terrible” i va amenaçar de tancar una de les cadenes de televisió més importants del seu país, ABC. Després va llançar un senyal més alarmant encara d’una cosa que se sospita fa temps, que somia posseir el mateix poder tirà del qual gaudeix el seu amic saudita i, si fos viu, del que també hauria estat el seu amic, el Generalísimo Franco.

Com si l’hagués emborratxat la presència a la seva mà dreta de Bin Salman durant el banquet, Trump va respondre amb el següent a la seva xarxa social particular, Truth Social, a un grup de congressistes demòcrates que l’havien ofès en un anunci televisiu: “COMPORTAMENT SEDICIÓS, punible amb la MORT!”. Després es va calmar una mica i, amb més suavitat, va afegir: “Això és realment dolent i perillós per al nostre país. No es poden permetre les seves paraules. ¡¡COMPORTAMENT SEDICIÓS DE TRAÏDORS!!! ¡¡¡EMPRESONEU-LOS!!!”.

Lee también

El sexe com a motor polític

John Carlin

Tant Franco al seu dia com Bin Salman avui demostren més subtilesa en les formes que Trump, encara que cal reconèixer-los més èxit, de moment, a l’hora de dur les seves idees a la pràctica. Potser seria útil que aquells dels nostres joves compatriotes que desitgen tornar a l’època franquista reflexionessin sobre què significaria per a les seves vides imposar una versió catòlica del règim de la xaria a Espanya. I que reflexionessin també aquells, tant joves com gent gran, que expressen en les enquestes el seu suport creixent a Vox, el partit que admira i aspira a emular el que un comentarista nord-americà va batejar aquesta setmana com a “tiranosaure Trump”.

De debò voleu tornar a la prehistòria? Rumieu-vos-ho bé, camarades. Penseu de debò en què diria Crist Rei.