Permanyer i El Indio
Ens ha deixat Lluís Permanyer, personatge d’ahir, d’avui i de sempre, imprescindible en una Barcelona que massa sovint oblida. El vaig conèixer quan m’hi vaig adreçar desesperada per la ineptitud del govern municipal a l’hora de gestionar la botiga El Indio, patrimoni de la ciutat, tancada fa 12 anys i condemnada a una degradació lamentable. Amb la seva diligència habitual va escriure un article, que acabava amb una pregunta a Patrimoni: quant haurà de passar perquè es resolgui aquest espectacle insuportable?
Feia poc havia contribuit de manera decisiva a la restauració de
en un acte vandàlic.
“La singiular façana de la botiga del carrer del Carme, objecte d’una constant agressió vandálica
davant la passivitat municipal.”
Finezza periodística i alhora fermesa davant el repte municipal per afrontar el futur de les botigues emblemàtiques. El Indio n’és un bon exemple. Malauradament ell ja no hi és, però la ciutat espera una resposta. Fins quan?
Gràcies, Permanyer, per la teva generositat, empatia i fermesa. Fer realitat allò que vas defensar seria el millor homenatge.
Cecilia Rodas Jorda
Barcelona