En la secció d’obituaris d’aquest diari s’informava del traspàs del músic Josep Colomé Comabasosa. Al cap d’uns dies, el dia de Reis, la seva filla, Sílvia Colomé, li dedicava un sentit article de comiat.
Quan servidor era jove sovint coincidia amb el Josep. Era quan els seus companys músics de la banda de Sitges requerien la seva presència. Ell ja era el que se’n diu un músic consagrat i un servidor, un aprenent. Amb el seu tarannà alegre, cordial, vam compartir pasdobles, marxes fúnebres...
Fins l’altre dia desconeixia que la Sílvia Colomé, a qui sempre segueixo quan escriu en aquestes pàgines, era la seva filla. Sense saber-ho amb la família Colomé hem compartit, durant molts anys, música i lletres.
Serveixin aquestes línies per retre, en nom dels seus companys músics de Sitges i en el meu en particular, un sentit homenatge a la seva persona, que tan bon record ha deixat entre els sitgetans que vam tenir l’honor de compartir amistat, música i quelcom més.
Joan Yll Martínez
Subscriptor Sitges