Em fa la impressió que totes les imposicions venen de manera gradual i algunes venen per quedar-se i estendre’s fins a l’infinit. Com ara les aplicacions mòbils. De cop t’adones que en el teu dia a dia vas d’una aplicació a l’altra. Les gestions més simples, com haver de pagar la mensualitat del pàrquing, fitxar a la feina, reservar un vol o una cita al metge esdevenen una interacció amb una aplicació. I tot ens ho gestionem nosaltres mateixos, en el nostre mòbil i, esclar, amb el nostre temps.
Estem ben venuts, tant si ens va bé com si no. Tant si et cobren despeses per l’atenció que no reps com si és gratuït. Però és que el temps no és gratuït, és el més valuós que tenim. A més que també hi ha gent gran que no té el coneixement tecnològic.
Cristina Gómez García
Rubí