Demà entra en vigor la Llei 1/2025, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, que comporta canvis substancials en el model judicial fins ara vigent. Lluny de ser un simple ajust tècnic, la nova llei suposa un canvi estructural i ambiciós, que afecta tant l’organització interna de l’Administració de justícia com també la manera en què la ciutadania accedeix i es relaciona amb el sistema judicial.
Un dels pilars centrals de la nova llei és el trànsit del model clàssic de jutjats unipersonals cap a un nou model de tribunals d’instància col·legiats, reforçats per oficines judicials més potents i flexibles, convertides en el motor administratiu que dóna suport als jutges i magistrats. Aquesta nova estructura ha de permetre una millor distribució dels recursos, una major especialització i una reducció dels terminis de tramitació i de resolució dels procediments. En definitiva, una administració de justícia molt més eficient, més funcional i menys congestionada. Val a dir que si be es cert que la nova Llei contribuirà a reduir la pendència que es dona a determinats territoris i jurisdiccions, en el cas de Catalunya, convindrà, a més, augmentar el numero de jutges i jutgesses per tal de situar-nos en la mitjana espanyola de jutges per cada cent mil habitants. Aquesta és una qüestió que ja està acordada en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat – Estat de 24 de febrer de 2025.
Un altre dels aspectes destacats de la nova Llei és la implantació de les Oficines de Justícia als municipis que no siguin seu de tribunal d’instància. Es tracta d’una estructura que augmentarà el catàleg de serveis que fins ara s’oferien i que possibilitarà noves gestions des del municipi, a més de donar suport als jutges de pau, una institució molt valorada pels ciutadans i que la Llei preserva i manté. Parlem, doncs, d’un impuls important a la justícia de proximitat i a l’atenció a les persones, especialment en entorns rurals.
La llei també fa una aposta decidida per la resolució alternativa de conflictes. Per primer cop, s’introdueixen els Mecanismes Adequats de Solució de Conflictes (MASC) com a requisit de procedibilitat en els àmbits civil i mercantil. Això significa que, abans de portar determinats litigis als tribunals, les parts hauran d’intentar primer arribar a un acord per elles mateixes a través de la mediació, la conciliació o altres vies alternatives. Aquest canvi té un doble objectiu: evitar la judicialització innecessària —i la consegüent sobrecàrrega del sistema— i fomentar una cultura de l’acord que, sovint, pot oferir solucions més satisfactòries i acceptades per totes les parts implicades.
Cal la col·laboració i coordinació de tots els agents judicials
Tot aquest conjunt de reformes exigeix, necessàriament, la col·laboració i la implicació de tots els agents del sistema judicial, és a dir, del poder judicial, la fiscalia, l’administració de justícia i els operadors jurídics (advocacia, procuradors, graduats socials). A Catalunya, aquesta coordinació entre institucions ja s’està duent a terme amb èxit en les diferents comissions mixtes, i constitueix la millor garantia que els objectius de la llei s’assoliran amb eficàcia i responsabilitat. Només amb la complicitat de totes les parts aconseguirem fer el canvi de paradigma que representa la nova llei.
Ara bé, no n’hi ha prou amb voler ser capdavanters en l’aplicació de la llei. També cal garantir que la reforma no pugui perjudicar mai les persones més vulnerables, i la llei, en establir l’obligatorietat d’aquests mecanismes previs a la jurisdicció, hauria pogut acabar dificultant la situació de les persones amb dret a l’assistència jurídica gratuïta. Per tal d’evitar-ho, el departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya i el Consell dels Col·legis de l’Advocacia Catalana acabem de signar un acord que inclou, en els supòsits de dret a l’assistència jurídica gratuïta, l’assignació d’un professional de l’advocacia que acompanyi el ciutadà durant l’ús d’aquestes vies prèvies de solució de controvèrsies. Aquest acord reforça els serveis d’orientació jurídica, impulsa la mediació gratuïta i assegura que la ciutadania vulnerable rebi acompanyament efectiu i professional en qualsevol tràmit relacionat amb els MASC.
En definitiva, la nova Llei d’Eficiència ha de permetre millorar substantivament un servei públic de primer ordre donant lloc a una justícia més àgil, més accessible i més connectada amb les necessitats reals de la ciutadania.