Saul Martínez-Horta és especialista en neuropsicologia clínica de l'Hospital Sant Pau de Barcelona, dirigeix el Departament de Neuropsicologia de CDINC i té una gran experiència a la pràctica clínica i en la investigació en malalties neurodegeneratives, mal cerebral i trastorns del neurodesenvolupament. En el seu perfil a Twitter, amb més de 58.000 seguidors, narra casos clínics de la seva experiència, casos que en algunes ocasions s'han fet virals.
En el seu libro ¿Dónde estan les claus? (Geoplaneta) explicava el comportament del cervell i aclareix quina és la normalitat i quan hauríem de preocupar-nos si detectem que alguna cosa no funciona com deuria. El repassava també en una entrevista a La Vanguardia on aportava algunes idees essencials sobre les pèrdues de memòria.
Lee tambiénDiego Redolar, neurocientífico: “Es bueno tener pesadillas, cuanto más negativas mejor, para un envejecimiento cerebral saludable”
En les pèrdua de memòria, hi ha normalment un motiu mèdic darrere?
A l'hora de valorar si hi ha o no un motiu mèdic darrere doni-les pèrdues de memòria, aquest especialista creu que depèn molt de les circumstàncies personals, de l'edat i de l'aspecte que tinguin aquestes pèrdues de memòria. “Desgraciadament, en el meu àmbit, una proporció significativa de les persones que es queixen tenen darrere un procés patològic. Però és important remarcar que, en una part també molt significativa, tens la sensació subjectiva o objectiva de què oblidis coses, i darrere no hi ha cap procés patològic”, apunta.
“Si detectes que alguna cosa està canviant en la teva memòria, és un senyal que val la pena que algú et miri, com si et fa mal un queixal. Després ja esbrinarem si darrere hi ha una malaltia o si una circumstància totalment benigna. És necessari avaluar-lo”, afegeix Martínez-Horta.
Lee tambiénSi detectes que alguna cosa està canviant en la teva memòria, és un senyal que val la pena que algú et miri, com si et fa mal un queixal
Los nuevos hallazgos sobre los ‘superancianos’: ¿por qué sus cerebros se atrofian menos?
Quan se n'ha d'anar al metge, si tenim pèrdues de memòria?
Hem d'aplicar la mateixa regla que amb els símptomes físics. “Quan t'ocorre una cosa que no t'havia passat abans, quan t'apareix un bony o una irritació, vas al metge i consultes. Amb els temes cognitius ocorre exactament el mateix: quan et fa l'efecte que alguna cosa ha canviat respecte a com funcionaves abans, et costa més de trobar les paraules, se t'obliden més coses o no fas igual atenció que abans, has d'acudir al metge. Aquests senyals no necessàriament són un símptoma, però val la pena revisar-los sense por”, explica l'especialista de l'Hospital de Sant Pau.
Una mostra de sang davant imatges de ressonància magnètica d'un cervell.
La demència senil no existeix: no és “cosa de l'edat”
Pot semblar sorprenent, però Martínez-Horta assegura que la demència senil, com a tal, no existeix. “L'envelliment no és una malaltia, però s'associa al risc a què es desenvolupin malalties relacionades amb l'edat, com poden ser determinats trastorns cognitius. La demència senil com a tal no existeix, existeix una demència secundària per processos biològics que podran ser un Alzheimer o una altra infinitat de causes, però l'edat no és mai l'explicació. Un trastorn de la memòria com a tal no és una conseqüència de l'edat, si envellim amb salut, això no hauria d'ocórrer”.
L'envelliment implica canvis i en l'àmbit psicològic són totalment normals. “Perdem agilitat, perdem capacitat d'agudesa visual, i evidentment existeix certa pèrdua cognitiva, però sempre succeeix dins d'uns paràmetres de normalitat. L'alteració de la memòria, quan implica una alteració, no s'explica mai com a conseqüència de l'edat. Existeix una terrible banalització i normalització del deteriorament cognitiu associat a l'edat que imposa que se sigui negligent en molts casos en els quals realment hi ha una malaltia degenerativa de base o altres causes”, determina l'expert.
