Passades les festes de Nadal, les editorials comencen a vetllar armes per a l’assalt a Sant Jordi amb primers espases com Albert Sánchez Piñol, Ildefonso Falcones, Marta Orriols, Rosa Montero o Núria Perpinyà, amb obres per a tota mena de lectors, tant els que gaudeixen amb les llargues sagues com els que entenen la literatura com un experiment, llibres basats en fets històrics o històries que neixen només en la ment dels seus autors, deutors de la tradició o reinventant-la per satisfer des del lector més entusiasta fins al més crític.
Narrativa en català
Alba Dalmau. Si una família (Angle)
L’escriptora de Cardedeu aprofundeix en les relacions familiars en la seva nova novel·la a partir de la història de la Paloma, una auxiliar de vol els pares de la qual se n’han anat a viure a Mèxic com a hippies. El retrobament amb una antiga amiga, vint anys després, i la relació amb un apicultor i la seva mare canviaran la seva vida. 22 de gener
- Jordi Nopca. El futur és una flama (Proa)
En el seu retorn a la novel·la sis anys després d’haver guanyat el premi Proa amb La teva ombra, Nopca narra les vicissituds d’una parella la vida de la qual es posa potes enlaire amb l’arribada del primer fill, i encara més amb la tornada a la feina, en el marc d’una societat animal inestable que els obligarà a prendre partit. 22 de gener
- Irene Pujadas. La intrusa (L’Altra)
Pujadas va donar la sorpresa l’any passat quan va publicar ni més ni menys que a la revista The New Yorker un dels contes amb què l’any 2020 va guanyar el premi Documenta, però enguany debuta amb la seva primera novel·la, en què la protagonista, desconcertada per certes incongruències vitals, emprèn un viatge interior, però més aviat a l’interior del seu propi cos, la qual cosa resultarà en un periple esbojarrat. 29 de gener
L'escriptora Irene Pujadas
- Ferran Garcia. Sau (Males Herbes)
L’autor de Guilleries torna a les llibreries amb la història d’un amor prohibit que creua una família que a principis del segle XX deixa les seves plantacions de Guinea per tornar a la plana de Vic amb dues esclaves i un fantasma, d’una banda, mentre que per l’altra, dos amics surten a cavall de Sant Romà de Sau, a punt de desaparèixer sota les aigües del Ter. 29 de gener
- Marta Orriols. A l’altra banda de la por (Proa)
Amb una nova feina al MNAC i dos fills adolescents, la Joana rep la petició de divorci del seu exmarit, del qual fa anys que està separada, i intenta desxifrar els canvis de la vida passada i el seu incert present, quan li ve a la memòria un home amb qui va passar dues nits fa anys al qual, malgrat el temps i la distància que els separa, no ha oblidat. 29 de gener
Marta Orriols
- Ferran Torrent. El jo que no mor (Columna)
L’escriptor valencià reprèn el seu personatge de Regino quan encara era un jove falsificador d’art i el fa coincidir a València amb una Ava Gardner que, tipa de la vida a Madrid i de la persecució del fisc, s’ha disfressat de milionària per passar desapercebuda a l’hotel on s’instal·la, on hi ha una sèrie de personatges que Torrent aprofita per dur al seu món entre el realisme i l’humor. 5 de febrer
- Roc Casagran. Somiàvem una illa (Univers)
Un crit de socors en forma de novel·la per part de la Nora, que necessita refer-se d’un ensurt vital. A la nit somia amb diferents illes on es viuen històries, que donen al lector i a la narradora el marc per arribar al que ens vol narrar a cada moment. Amb aquest premi Sant Jordi, Roc Casagran torna a la narrativa després d’un parell de llibres de poesia, ja que es va allunyar de la novel·la “per organització familiar”. 18 de febrer
Roc Casagran, quan va guanyar el premi Sant Jordi el desembre passat
- Núria Perpinyà. El cos invisible (La Magrana)
L’Ubis és l’heroic protagonista de la nova obra de Perpinyà, El cos invisible, que viu una llarga odissea en què hi haurà sirenes, un Hades i fins i tot Polifem, però no penseu en un déu grec ni res semblant, perquè es tracta d’una molècula de proteïna que passa d’un peix a una dona, l’anatomia de la qual és més desconeguda de la que ens sembla en el nostre dia a dia. Una novel·la que promet també múltiples trobades eròtiques, atès que, pel que escriu, l’obligació de les cèl·lules és “cardar i xuclar”. 20 de febrer
- Albert Sánchez Piñol. Les tenebres del cor (La Campana)
Sí, el nou llibre de Sánchez Piñol remet a Joseph Conrad, i va a la selva, però en el seu cas s’endinsa, a cavall de la no-ficció i la narrativa, en la història de l’acostament des del nostre món occidental als pigmeus, una línia històrica que comença quan Homer els esmenta a la Ilíada i se succeeix amb exploradors, artistes i científics que acaben precisament amb l’autor mateix, que al seu dia hi va conviure com a antropòleg fins que va esclatar la guerra civil al Congo. Hi ha monstres? Sí, però ni mítics ni africans. 6 de març
Lee también
- Núria Cadenes. En carn i ossos (Ara Llibres)
Dotze relats al voltant de fets històrics que ratllen la inversemblança: un metge que va enganyar els barcelonins durant una epidèmia de pesta, un pagès relatant la presa del palau d’Anglesola al segle XIX... entre la memòria i la ficció que arriba fins a una data tan recent com l’octubre del 2024 a València... 11 de març
Núria Cadenes
Narrativa en castellà
- Ildefonso Falcones. En el amor y en la guerra (Grijalbo / Rosa dels Vents)
Vint anys després de l’èxit aclaparador de La catedral del mar, l’escriptor publica el tercer lliurament de la saga, amb Arnau Estanyol, net del protagonista, al capdavant de la trama, servint amb fervor el rei d’Aragó durant la conquesta de Nàpols. Una novel·la èpica que recorrerà la segona meitat del segle XV. 18 de febrer
Ildefonso Falcones torna a la saga de La catedral del mar
- Rosa Montero. Animales difíciles (Seix Barral)
Arriba l’esperat tancament de la sèrie de Bruna Husky. Una última investigació que reflexiona sobre el destí de la humanitat i en la qual la detectiva s’enfronta a un cas que planteja la inconsciència amb què estem desenvolupant una superintel·ligència. Una cosa que, en les mans equivocades, ens pot arribar a exterminar. 15 de gener
- Lorenzo Silva. Las fuerzas contrarias (Destino)
Torna la sèrie de Bevilacqua i Chamorro, que aquest cop hauran de fer front a un dels reptes més importants de la seva trajectòria professional: la investigació d’un cas en el moment més crític que ha viscut la nostra societat en les últimes dècades, la pandèmia. 5 de març
- Isabel Allende. Mi nombre es Emilia del Valle (Plaza & Janés)
Torna la saga Del Valle, que va començar amb La casa de los espíritus. La protagonista és Emilia del Valle, filla d’una monja irlandesa, embarassada i abandonada per un aristòcrata xilè després d’una apassionada relació. Criada pel seu padrastre, l’Emilia es convertirà en una jove que desafiarà les normes socials del seu temps per dedicar-se a l’escriptura. 20 de maig
Isabel Allende, amb algunes de les seves obres publicades
- Ray Loriga. TIM (Alfaguara)
Una història sobre els límits del que és humà i un protagonista que ha de combatre el món que l’envolta. Un dia es desperta en un lloc que no reconeix. Enmig d’aquesta confusió, relata el que creu que és la seva vida, en la qual l’única àncora són els seus amics Elisa i Tim. 6 de març
- Samanta Schweblin. El buen mal (Seix Barral)
Nou fitxatge a Seix Barral. L’argentina debuta en aquesta editorial amb un nou llibre de contes els personatges del qual es troben en un punt de no-retorn, enlluernats pel fulgor de la tragèdia imminent. Atrapats en aquell instant en què allò estrany entra a les seves vides per transformar-les, alguns hauran de fer front al dolor i altres a la culpa. 5 de març
L'escriptora argentina Samanta Schweblin
- Pilar Adón. Las iras (Galaxia Gutenberg)
Després del premi Nacional de Narrativa, arriba un nou llibre de contes de l’autora madrilenya, que convida els lectors a fer-se algunes preguntes: pot sorgir la bellesa després de l’horror? És possible l’assossec després de la revenja? Relats que traslladen als territoris del monstre amb aspecte d’àngel, on sembla regnar la innocència. 22 de gener
- Rosa Ribas. Los viejos amores (Tusquets)
En totes les històries familiars hi ha un fet que determina el destí dels seus membres. En el cas de la Lola, la matriarca d’aquesta nissaga de detectius, és la mort del seu fill Marc. Tot es va tornar gris, però fa uns mesos que els Hernández s’han tornat a reunir i tornen a investigar junts com en els vells temps. 12 març
- María Fasce. El final del bosque (Siruela)
Arriba a les llibreries l’obra amb què l’escriptora i editora argentina va guanyar el premi Novela Café Gijón 2024. La història se centra en la Lola, la Juana i l’Andrés, uns germans que accepten la proposta de passar una temporada al bosc mític de la seva infantesa. Ja no són nens, però han perdut els pares i el retrobament pot ser reparador. 22 de gener
- Sara Mesa. Oposición (Anagrama)
L’escriptora madrilenya es va proposar de publicar la gran novel·la sobre el funcionariat i la burocràcia i ho ha aconseguit. La Sara Mesa més incisiva arriba a les llibreries per enfrontar-se al pitjor i més inquietant dels absurds: el de la realitat. 5 de març
Retrat de Sara Mesa en un hotel de Barcelona
La no-ficció que arriba
El papa Francesc és un dels grans protagonistes de la represa per partida doble, ja que a més de la seva autobiografia, Esperança (Rosa dels Vents/Plaza&Janés), Javier Cercas torna amb El loco de Dios en Mongolia (Random House), que parteix d’una expedició amb el pontífex. Un treball que té molt de periodístic, igual que el de Vargas Llosa a El reverso de la utopía (Alfaguara). Jesús Marchamalo dedica a Nórdica una de les primeres biografies en castellà de Emily Dickinson, gènere en què també destaquen El retorn de Nèstor Almendros (Comanegra), de Laura Gavaldà, Josep Pallach, política i pedagogia (Pòrtic), de Joan Safont, o El español que enamoró al mundo, que no és sinó Julio Iglesias, retratat por Ignacio Peyró a Libros del Asteroide.
A Jo era un noi (Angle/Sexto Piso), Fer Rivas li revela al seu pare tot allò que no es va atrevir a dir-li abans que morís. Després de tota una vida escrivint dietaris, Feliu Formosa els reuneix tots a Diaris complets (Quid Pro Quo), i Edicions 62 també publica els dietaris de Marià Manent, mentre que Júlia Ojeda recull l’aproximació crítica a l’obra de Julià de Jòdar a La forja dels dies (Lleonard Muntaner).
Després de tancar l’any passat la seva obra assagística, Vicenç Altaió ho recorda tot a El somni de la subversió. Memòries d’un traficant d’idees (Galàxia Gutenberg). Entre els assajos literaris, n’arriben de prometedors com el nou llibre de Perejaume, L’escrita (L’Altra), el de Mar García Puig, Això tan tenebrós (La Magrana/Debate), o Pornocracia (Arpa), en què Jorge Dioni López analitza les raons per les quals ja no volem anar-nos-en al llit.
I finalment, al març –encara que sigui ficció perquè són 130 cançons–, l’astre intercomarcal, és a dir, Quimi Portet, reuneix les lletres de tota la seva obra a Cançons en bell llemosí (La Segona Perifèria), amb textos introductoris a cadascun dels seus onze àlbums, a més d’un pròleg de Quim Monzó i un epíleg del seu company d’armes a Los Rápidos, Los Burros i El Último de la Fila, Manolo García.
