Trudeau va dimitir el dia de Reis en diferit, i amb ell el progressisme perdrà un dels seus líders més carismàtics. El primer ministre del Canadà i Pedro Sánchez han presumit durant els anys d'una “amistat” que saltava a la vista en un període en què el centreesquerra ha tingut una etapa d'apogeu. Però aquell temps està arribant a la seva fi. El món està canviant, i els líders socialdemòcrates i liberals van caient-ne un rere un altre, per diferents motius. Joe Biden, António Costa (avui al capdavant del Consell Europeu), la neozelandesa Jacinta Ardern o la finlandesa Sanna Marin han estat, abans que Trudeau, víctimes de la catarsi política i sociològica que estan travessant la majoria dels països democràtics. Hi ha qui l'anomena “avenç ultradretà”. En unes setmanes es veurà si l'alemany Scholz s'afegeix a aquesta llista.
Sánchez al costat de Trudeau, Scholz i Lula
L'adeu de Trudeau ha estat àmpliament comentat a les xarxes socials en les últimes hores. Hi ha qui ho veu com una jugada mestra per salvar el Partit Liberal del Canadà de la defunció política. També hi ha qui remarca que ha estat el seu propi partit el que, empès per la inflació i una evident pèrdua de popularitat, ha obert la porta de sortida al líder canadenc. Però l'àmplia majoria de comentaris i posts feien referència a l'“amic” de Trudeau, a Sánchez.
“El socialisme ha mort”, van proclamar diversos comptes a X, acumulant milers d'elogis
“El socialisme ha mort”, van proclamar diversos comptes a X, acumulant milers d'elogis. En l'era de la desinformació hi ha qui pot arribar a pensar que Trudeau és progressista. Convindria no confondre el personal.
L'adeu més o menys precipitat de la vida política de l'agenda de contactes més propers ideològicament a Sánchez obre el debat sobre quin és el futur del progressisme durant l'actual avenç de les idees conservadores. És un debat en el qual les xarxes socials tenen una transcendència fonamental.
Justin Trudeau acaba de dimitir como primer ministro de Canadá. Aunque esto no te lo van a contar los medios mainstream, lo que ha tumbado la popularidad de Trudeau no es el debate sobre la inmigración ni las amenazas de Trump, sino el problema de la vivienda 🧵
— Víctor Egío (@victoregio.bsky.social) 6 de enero de 2025, 19:41
[image or embed]
La resposta que ofereixin els líders progressistes que queden o els que vagin sorgint a l'avenç de la ideologia reaccionària definirà el món en els propers anys. Per això, el progressisme ha de saber entendre i donar resposta als problemes dels ciutadans i, especialment, dels joves, que s'estan passant en massa a aquest tipus d'ofertes polítiques.
Portant el problema a Espanya, és de sobres conegut que en el resultat de les últimes eleccions generals van ser essencials dos sectors de la població: els jubilats i els joves. Aquests últims es van mobilitzar de forma notable cap a Sánchez i van donar al PSOE la possibilitat de poder conformar una majoria capaç de tirar endavant una investidura. En aquest moment, part de la joventut espanyola es troba instal·lada en l'abstenció o simpatitzaria de forma majoritària amb Vox. No s'ha d'oblidar que Alvise va aconseguir 800.000 vots sense aparicions mediàtiques. Tot va ser fruit de les xarxes socials.
L'augment del cost de la vida, l'erosió dels serveis socials i, especialment, la manca d'habitatge estan provocant aquest gir en la població. El progressisme ha de saber donar resposta a les inquietuds d'aquests joves i intentar garantir-los un present i un futur estables per construir el projecte de vida que vulguin. Per aquí passa el progressisme en general. Si el PSOE i els seus aliats no saben entendre el problema, acabaran seguint el camí de Trudeau i tants altres.
Lee también
