L’era de l’especulació

És transversal. Més o manco tenen entre 17 i 21 anys. Venen de famílies molt diferents, unes abans anomenades treballadores, d’altres abans anomenades progres, d’altres respondrien a un perfil liberal. No es coneixen entre ells, però tenen en comú que han après a guanyar doblers pel seu compte. Sense treballar. Ho fan amb apostes en línia, o especulant amb esportives i altres productes. Els compren a un preu, els venen a un altre de més elevat. Els fascina la borsa, saben com funcionen les accions, saben de criptomonedes. Coses de les quals no poden parlar amb els pares perquè no els entenen.

Estan enfocats a fer doblers i no tenen dilemes ètics. Tot l’esforç que fan és cap a ells mateixos. Van al gimnàs, no beuen alcohol i sí begudes energètiques, cuiden el seu físic. De les generacions anteriors han après que fer feina lleva temps i no dóna pasta; t’esllomes i no et fas ric. Han vist que estudiar no implica que trobis feina en allò que t’has format. Si haguessin de fer una carrera, estaria relacionada amb l’economia.

Voler guanyar doblers a la seva edat no és estrany, és l’edat en la què vols independitzar-te. La diferència és que abans això es feia a través de la feina. Eres aprenent, després becari. Moltes vegades les pràctiques no estaven remunerades i havies de pluriocupar-te. Ara el mèrit ja no ve de la feina; l’èxit rau en ser el més ràpid i el més llest. D’aquell clàssic “la feina dignifica” han passat al “porque yo lo valgo”.

L’especulació no és nova; en temps de l’estraperlo, ja es deia que “no et faràs ric treballant”. Comprar per revalorar i vendre després forma part de la idea de creixement. Ara les xarxes democratitzen el joc del broker. La desconfiança en les institucions i l’educació, de la qual se n’aprofiten els gurus (“ningú t’explicarà això”), la normalització de l’egoisme, la fascinació pel luxe, i no voler canviar el món sinó aprofitar-se’n, fan la resta.

Com més immediat és tot, menys perspectiva hi ha del passat i del futur. I sense passat, el futur no té on reflectir-se, la projecció és curta. A la fase nihilista per la qual res no té sentit, li segueix l’especulativa, un campi qui pugui. Davant la incertesa, l’únic que pots fer és apostar, ja veurem quin valor tindrà això. Creuen que controlen mentre posen l’avenir en mans de l’atzar.