Només cinc dies després de ser nomenat doctor en Filosofia per la Universitat d’Arizona amb una tesi sobre la responsabilitat dels votants –precisament el dia que Donald Trump torna a la presidència del seu país–, Arià Paco (Igualada, 1993) guanya el 10è premi Llibres Anagrama de Novel·la amb Teoria del joc, en què tracta la vida sexual de la generació millennial, dotat amb 12.000 euros.
L’autor ha explicat aquest dilluns, quan s’ha fet públic el veredicte, que “feia temps que anava a llibreries buscant llibres que parlessin d’això, i m’estava faltant aquesta novel·la heterosexual del desig masculí, perquè els llibres ens van funcionar com una primera intimitat, que és el que busco”. Paco reconeix que no té un diagnòstic sobre com ha crescut la seva generació, però sí que “volia parlar de les coses de què parlo amb els amics, m’interessa la nostra perspectiva”, ha conclòs, acceptant que hi ha un component generacional perquè cal “construir una moral per a nosaltres sense el pes de la tradició ni la religió, i si pot ser, sense culpa, ja que totes les societats han de tenir un codi de regulació del desig”.
L’autor intenta “construir una moral sense el pes de la tradició ni la religió, i si pot ser, sense culpa”
Abans, Imma Monsó, membre del jurat amb Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Sergi Pàmies, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé, ha elogiat una novel·la que “no perd de vista el procés de desconstrucció de la masculinitat” d’un protagonista a qui “veiem follant, i molt, però alhora intenta detectar els seus tics masclistes i va descobrint que les idees apol·línies de l’home desconstruït no casen amb els desitjos”, en un món on “mirar una dona amb desig pot semblar sospitós”. Monsó ha recordat la referència del llibre a la “responsabilitat afectiva”, que a un personatge femení “li sembla com un condó dels sentiments”, i ha volgut contrastar la generació del guanyador amb la seva, “filla del 68, que havíem vist les mares i àvies que venien de la repressió i l’autocensura”, que imaginava que “els nostres fills prendrien la llibertat sense culpa, però es tornen a sentir culpables”. El llibre, segons ella, mostra com “la masculinitat alternativa és problemàtica”, i ha posat com a mostra la seixantena de vegades en què el narrador al·ludeix a la culpa, la culpabilitat o la vergonya.
Per Jordi Puntí, és una “esplèndida novel·la de la mirada masculina a l’amor al segle XXI”, que en aquesta època del #MeeToo i el només sí és sí explora les noves masculinitats i en qüestiona l’impacte, amb elements generacionals que ja traspuen en el llenguatge mateix, però sense deixar de banda la tradició. Segons Puntí, al voltant d’aquesta “tríada entre l’amor, el desig i el sexe”, també tracta “el desajust amb la superficialitat del jo digital, amb un narrador que té un discurs elaborat però amb dubtes i és tendre, irònic i aconsegueix una gran proximitat amb el lector”.
Lee también
La novel·la ve a traçar l’educació sentimental, en sentit ampli, de l’Ernest, des del despertar sexual fins al matí en què intenta explicar-li el seu desig a algú que estima, passant per la consolidació de les xarxes socials i el feminisme. Segons l’editorial, la novel·la, que es publicarà a finals de març, “obre la porta a la narrativa masculina sobre el desig heterosexual, sobre la seducció i sobre el sexe d’uns homes que no són ben bé uns altres però ja no són els mateixos; una narrativa a la qual no li valen els relats antics ni les etiquetes d’estar per casa, i que té tot un paisatge nou per explorar”.
El tercer llibre de Paco significa el tercer premi per al seu autor, que va debutar el 2020 amb Mentir a les mosques (UAB, XXVI Premi de novel·la Valldaura Pere Calders) i el 2022 va publicar Covarda, vella, tan salvatge (Amsterdam, premi Roc Boronat), en què ja retratava la seva generació a partir del retrobament de quatre amics després d’anys de separació vital i geogràfica.
Arià Paco, aquest dilluns al matí
En deu anys, el premi Llibres Anagrama ha destacat per reconèixer autors –generalment joves, però normalment no debutants– la carrera dels quals posteriorment ha fet un salt endavant, entre els quals destaquen especialment el fenomen que va seguir Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà, però també Napalm al cor de Pol Guasch o Terres mortes de Núria Bendicho, que va rebre una menció especial del jurat el 2020, quan va guanyar Anna Ballbona amb No soc aquí, i també compta al palmarès amb Albert Forns, Tina Vallès, Andrea Genovart i la guanyadora de l’any passat, Clara Queraltó.
