Veiérem La Palma a Netflix. És un despropòsit de les dimensions del tsunami que hi surt, i no mereixeria cap menció si no fos perquè ofereix un bon retrat de com veuen els turistes els habitants dels llocs on van de vacances. O més ben dit, de com no els veuen. Som invisibles. La trama fantasieja sobre el que passaria si Cumbre Vieja entràs en erupció i es desprengués un tros de l’illa, un argument que no impacta igual en qui hi té un vincle recreatiu com en els qui hi perderen ca seva sota la lava el 2021.
El tsunami, a punt d’escombrar La Palma, en la sèrie homònima
El volcà arrasà bona part de l’economia i l’entorn, destruí 1.300 habitatges. La Palma té uns 85.500 habitants, però a la sèrie, de producció noruega, pràcticament se salven només els noruecs perquè s’han alertat entre ells. Els habitants de La Palma només són figurants. Passaria el mateix si la sèrie fos alemanya i hi hagués un tsunami a Mallorca, o si fos britànica i un terratrèmol sacsejàs Alacant, o –em temo– si fos espanyola i una catàstrofe assotàs Tailàndia. Els residents, pobres aborígens, no tendrien cap protagonisme perquè són insignificants per al turista.
La guia Fodor’s inclou Mallorca, Barcelona i les Canàries com a destinacions desaconsellades
La guia de viatges americana Fodor’s inclou Mallorca, Barcelona i les Canàries a la llista de destinacions desaconsellades. Diu que la seva popularitat és insostenible per culpa de governs que “prioritzen les experiències del visitant per damunt del benestar del resident”. Afegeix que recórrer ciutats farcides de turistes és frustrant, anar a pobles on es ressenten amb la teva presència és pertorbador, i passejar per una natura plena d’escombraries deprimeix.
Lee tambiénL’era de l’especulació
Mentrestant, les xifres tornen a batre rècords. El 2024, Espanya tingué 94 milions de visitants, un 10% més que el 2023. La despesa va ser de 126.000 milions d’euros. I, no obstant això, la notícia preocupa. La desestacionalització, lluny d’evitar la massificació en temporada alta, la manté tot l’any, i fa que l’única activitat rendible sigui la relacionada amb el turisme (que, de moment, no sembla revertir en educació, sanitat, investigació o transport públic). Però és que, en identificar-nos com a destinació turística, ens desposseeix d’identitat, ens converteix en simples locals amb circumstàncies que no importen a ningú. Fins al punt que ca teva dona nom a un producte d’abast internacional (una sèrie, una marca) en el qual tu ni tan sols hi existeixes.