Clinton va guanyar Bush perquè va insistir més en l’economia que en la política exterior. El seu estrateg de campanya va apuntar la frase: “L’economia, estúpid”. En el recent triomf de Trump sobre Harris l’economia ha estat decisiva, però tant o més la psicologia. El caràcter del nou president.
Una cosa crida l’atenció: per què aquest factor no surt en les anàlisis i comentaris. No deu ser perquè en temps d’individualisme com el nostre un individualista al poder no ens estranya? Molta gent es veu reflectida en Trump. Per descomptat, polítics i empresaris. Admiren a qui diu el que pensa i es mostra com és –la seva mateixa firma!–, cosa que ells no s’atreveixen a fer. Quants dels que el seu interès personal passa per damunt de tot no sortiran ara de l’armari!
Pregunta: Trump és com és perquè té poder, o té poder perquè és com és? Potser la segona part. És tot un caràcter. Heràclit va escriure: “El caràcter de l’home és el seu destí”. El destí de la humanitat s’ha jugat també amb ell: de Darios el Gran o Genguis Kan a Napoleó, Lincoln o Mitterrand. D’aquest últim, per la seva altivesa, Joan Carles I va dir que era ell el que semblava el rei. Trump reuneix tots els qualificatius, d’ altiu en amunt, a l’hora de descriure el seu caràcter, com el de qui la convicció de ser gran supera la seva ambició. No tots els líders es creuen així, encara que la seva ambició i dissimulada supèrbia ens ho puguin fer pensar. Qüestió de caràcter. Trump no és simpàtic, però tampoc antipàtic. No és pingüí ni és cocodril. És per a molts una tortuga gegant de la qual s’espera protecció. La política mundial es cobreix avui de closques. Trump imposa i després es llança a la ballaruga; afalaga la seva gent i els simula un cop de puny. Ofèn la intel·ligència de moltes altres persones, però tampoc és un pallasso ni un pagerol.
Lee tambiénVigileu
Passava un dia per davant de la torre Trump de Chicago i una simpàtica parella sènior em va demanar que els fes una foto sota l’edifici. Quan els vaig enfocar, van cridar: “ Go, Trump!”. No s’ha d’oblidar que molts veuen en Trump un personatge, malgrat tot, real, protector i amb carisma. Sap encomanar l’autoritarisme. La democràcia és més sana, perquè ningú no és més que ningú. Però recordem que a més de ser el règim de la majoria i els drets, la democràcia és una adhesió que s’ha de saber despertar. La psicologia, doncs, hi compta molt.