La mort d’ Isak Andic em fa reflexionar. El que va ser cofundador i president de l’empresa tèxtil Mango, una multinacional amb més de 15.000 empleats, va morir d’accident el mes de desembre del 2024. Va passar durant una excursió familiar mentre caminava pel sen-
der estret que puja des de les coves
del Salnitre, al municipi de Collbató, fins al monestir de Montserrat. L’home, de la meva edat, va relliscar quan transitava per un tram amb grava de la muntanya i sense barana protectora, amb la mala sort que va caure cent metres avall. El fill que l’acompanyava no va poder fer res per salvar el pare.
Andic va iniciar Mango fa quaranta anys fins a arribar a un primer lloc. Encara que no elogiaré mai el sistema capitalista, la figura de l’empresari, hagi arribat al cim o no, és per mi comparable a la de l’artista, per la iniciativa, creativitat i esforç de posar en marxa una empresa, i més si això es fa honestament.
El president de Mango va morir sent al cim de la seva professió i el destí va fer, coincidència, que això s’esdevingués al cim d’una muntanya. Hi va pujar per voluntat pròpia i es va estimbar per accident. La seva caiguda no va ser una relliscada, encara que hagués relliscat. Una relliscada és si t’has equivocat de camí quan podies evitar-ho, per exemple, enganyant els altres o a tu mateix. Un altre empresari espanyol important va morir fa anys al llit amb la seva amant: “Ha mort com- plint amb el seu deure”, li vaig sentir dir en una sobretaula a un masclista. Altres relliscades han estat, sembla ser, les del cardenal Daniélou, amb una prostituta; o, abans, el president Félix Faure, al seu propi despatx, durant la pràctica de sexe oral.
Mentre feia la seva ruta, Andic va poder veure les roques eminents de Montserrat i entre elles el blau del cel. A dalt esperava un santuari, al qual calia arribar, com en la vida, entre roques escarpades i trams plans, amb la possibilitat d’un barranc al costat.
Mentrestant, pensem: la mort pot acabar amb la millor vida en l’escenari més insospitat. Llavors, Vigilate : “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora que el Fill de l’home ha de venir” ( Mateu 25,13). Però davant els que van caure per una relliscada, o sense, per un fatal accident, no s’ha de representar el destí amb la mort, sinó amb la vida. El barranc per on va caure Andic no va invalidar la seva.
Lee también
