La història humana és la història de les nostres eines i la forma en què ens hi relacionem per sobreviure en un entorn que ens resulta hostil. Des de l'aparició del foc fins a la invenció de la roda, passant per la màquina de vapor, l'electricitat i la computació, la tecnologia serveix per resoldre problemes i fer la vida més amable. Cap vida humana no escapa avui de la interacció amb la tecnologia. Els telèfons mòbils són l'exemple més evident, però la robòtica comença a tenir un paper destacat.
Les màquines han entrat a les nostres cases sigil·losament: aspiradores automàtiques, neveres intel·ligents i assistents de cuina. A diferència dels electrodomèstics convencionals, aquests aparells són més autònoms. Gràcies a la intel·ligència artificial estan dissenyats per adaptar-se a l'entorn i oferir solucions. Segons un informe recent, elaborat per Grup Mútua Propietarios, el 41% de les llars a Espanya compta amb robots de neteja, un 39% dels habitatges disposa d'altaveus intel·ligents amb assistents virtuals i un 35% de robots de cuina.
És aviat per treure conclusions, però mascotes així podran assistir a persones de diferents franges d'edat i amb necessitats diferents

El gos robot causa gran curiositat i estranyesa entre els transeünts
Estem acostumats a aquests assistents domèstics, però estem preparats perquè els robots assisteixin als nostres majors? Poden ser una ajuda per a les persones amb diversitat funcional? Poden fins i tot pal·liar la solitud? Enrique Lucea (Barcelona, 1996) ha comprat un gos robot, que passeja habitualment per l'Eixample de Barcelona, per evangelitzar a favor dels robots de companyia. “Encara és aviat per treure conclusions, però mascotes així podran assistir a persones de diferents franges d'edat i amb necessitats diferents”, explica.
El robot de Lucena –que últimament fa furor al barri de l'Eixample– és el model Go2 Pro de l'empresa xinesa Unitree, que a Espanya comercialitza Synergy Tech, una empresa establerta a Alacant. El robot, que té l'aspecte dels gossos robot que van aparèixer en un dels capítols de la distòpica sèrie Black Mirror, està dissenyat per a un ús industrial, ja que és capaç de fer inspeccions de fugues de químics en fàbriques o d'efectuar rescats en zones d'emergència. Dins de la sèrie G2, Unitree ha desenvolupat una versió orientada a l'educació, anomenada G2 Edu, dissenyada específicament per al seu ús en universitats i centres d'investigació, permetent a estudiants i desenvolupadors treballar amb intel·ligència artificial, visió per computadora i robòtica autònoma. El seu preu oscil·la entre el 2.000 i 15.000 euros.
El robot de Lucena ja ve programat amb un sistema bàsic que li permet caminar, equilibrar-se i moure's de forma autònoma. Tot i això, es pot personalitzar per complir necessitats específiques. I això és el que vol fer Lucena, programar els robots perquè puguin ajudar nens amb diversitat funcional o grans amb demència. “És per això que li he dit Khlipper, com el famós clip de Word, que ajudava als usuaris a gestionar la informació”, explica. Per això, ja ha entrat en contacte amb algunes institucions com l'hospital de Sant Joan de Déu.
Fins ara el món de la robòtica i el món de la indústria anaven de la mà. Fa més de dues dècades que els robots realitzen tasques vinculades als àmbits de seguretat i sanitat. El sistema quirúrgic Da Vinci, un dels més coneguts, va ser aprovat l'any 2000 per l'empresa Intuitive Surgical, i des d'aleshores s'utilitza en cirurgies de màxima precisió. Només l'any passat va assistir 1,5 milions d'operacions. Fa gairebé una dècada l'Espot, el model quadrúpede més famós, que ajuda en la indústria a detectar fugues de químics o salva vides en entorns extremadament perillosos. Però la indústria de la robòtica ara mira cap a les llars. És el moment de la robòtica social.
Som orientant als nostres robots cap a tasques socials perquè puguin ajudar en les residències de majors o escoles, i també a casa

Enrique Lucea, acompanyat del seu gos robot Khlipper en Barcelona
“Estem orientant als nostres robots cap a tasques socials. Volem que puguin ajudar en les residències de persones majors o a les escoles, i també a casa”, explica el responsable de Synergy Tech Robotics, Dario Samaniego. La venda de robots a particulars creix ràpidament. Entre el segon semestre del 2022 i el segon semestre del 2023, Synergy Tech Robotics va vendre 10 exemplars de robots quadrúpedes a universitats i instituts tecnològics, xifra que es va triplicar l'any següent. I l'últim semestre del 2024, segons dades de la companyia, es van vendre dotze exemplars a particulars a Espanya.
“Principalment els compren persones entusiastes per la tecnologia. Venen famílies que volen que els petits de la casa aprenguin a programar i, amb aquest tipus de robots, és fàcil fer-ho. Xavals que abans no sortien de casa i estaven tot el dia davant d'una pantalla, ara baixen al carrer a jugar amb el gos!”, afegeix. Lucena també posa èmfasi en aquesta bona acceptació de la seva nova mascota robòtica. “La gent em per a pel carrer, per fotografiar i jugar amb Khlipper”, explica.
Superant la vall inquietant

Un dels primers models de robot ARI, el robot que ajuda persones grans a Catalunya
Des de fa anys, la implementació de la robòtica a les llars s'enfronta a la sensació de rebuig o incomoditat que experimenten algunes persones quan un robot és massa semblant a un humà. Aquest desafiament rep el nom de vall inquietant i va ser proposat el 1970 per l'enginyer japonès Masahiro Mori. Tot i això, cada vegada més persones estan disposades a conviure amb robots si aquests els proporcionen més avantatges que inconvenients.
Existeixen diferents programes pilot amb bons resultats en els quals s'han utilitzat robots per ajudar persones amb diferents necessitats. El 2021, per exemple, l'Ajuntament de Barcelona va introduir el robot social ARI (Assistent Robòtic Intel·ligent) en una cinquantena de llars de persones grans que vivien soles per ajudar-les a mantenir la pauta de medicació, recordar-los les seves cites mèdiques i oferir-los companyia. Hi ha hagut experiències similars tant en la comunitat de Madrid com a Galícia.
“L'ús de robots amb nens autistes és especialment encoratjador”, afirma l'expert en robòtica social, Víctor Barrientos. “En un dels projectes d'investigació que realitzem, observem com nens que no es relacionaven amb altres nens, interaccionaven amb el robot. Els robots han evolucionat poc pel que fa al seu físic (hardware), però amb la irrupció de la intel·ligència artificial poden incorporar grans volums de dades i aprendre a mesura que interactuen amb la persona que ho necessita. I això és clau per a l'avenç de la robòtica social”, conclou.