La dramaturga Cristina Clemente trenca motllos, perquè, tot i la projecció internacional de les seves obres, també és profeta a casa seva. La manera de contradir el tòpic és presentant aquests dies dues obres a dos teatres de Barcelona. Parlem de l’estrena de Dones de ràdio, a La Villarroel, i d’una nova producció de Lapònia, al Condal, de la qual és coautora amb Marc Angelet.
Després de l’estrena a Salt i de fer gira, les dones unides per un bony al pit es troben a La Villarroel per explicar la seva història. La locutora que interpreta Àngels Gonyalons és la periodista radiofònica que dona nom a l’obra, Dones de ràdio, títol que també juga amb l’abreujament de radioteràpia, un dels tractaments als quals s’han de sotmetre les dones que tenen un càncer de pit.
Clemente, que es va documentar entrevistant vuit dones que havien passat per aquest procés, recorda que “no és teatre documental, és una ficció a partir del que em van explicar, que és pura vida”. La idea li va venir d’una experiència personal: “Una mare del bàsquet de la meva filla, amb qui coincidia cada cap de setmana, tenia càncer de mama i m’ho va dir quan ja s’acabava la lliga. Li vaig dir que per què no m’ho havia dit abans i em va respondre que llavors no hauríem rigut tant i que sempre hauríem acabat parlant de la malaltia”.
Aquesta producció de Bitò, amb Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego a l’escenari, està dirigida per Sergi Belbel, que considera que l’obra li semblava més adequada per a un teatre públic, “però com que en aquest país tenim un teatre privat tan singular, doncs la fem aquí”, a La Villarroel. “Són tres dones de tres edats diferents, a la cinquantena, a la quarantena i a la trentena, que a més pertanyen a tres estrats socials”.
Gonyalons assegura que l’obra “emociona amb molta tendresa, i fa riure molt: el públic riu amb un nus a la gola”. I hi afegeix: “També hi ha un to divulgatiu, que m’ha ensenyat coses que no sabia”. Per això Espígul proposa que l’obra s’acosti als instituts. “Una espectadora que s’acabava d’operar ens va dir que, davant de tot el que li venia, s’ho prendria d’una altra manera”, detalla Gonyalons.
Presentació de l'obra 'Lapònia', amb David Bagés, Anna Sahun, Míriam Iscla, Nelson Valente (director) i Albert Prat
Al teatre Condal
El xoc de cultures entre catalans i finlandesos, clau de l’èxit internacional de la comèdia ‘Lapònia’
Al teatre Condal del Paral·lel, Clemente i Angelet estrenen una nova producció de Lapònia. El xoc de cultures entre catalans i finlandesos, a més de les maneres de fer de cada pare i mare amb la canalla són la clau de volta d’aquest èxit internacional, que s’adapta allà on va. Nelson Valente, que la dirigeix i també la va fer a l’Argentina convertint els catalans en argentins, assegura que ell veu els personatges molt del seu país.
David Bagés i Míriam Iscla són el matrimoni de catalans que van a Finlàndia amb el fill per visitar la germana d’ella, Anna Sahun, i el seu home, Albert Prat, que és finlandès. Ja que hi són, aprofitaran que la canalla conegui el Pare Noel de debò, el que viu a Lapònia. Què pot sortir malament?


