El futur no serà una festa
futurs imperfectes
Mentre Donald Trump manté el món amb l’ai al cor després d’anunciar que el dia 2 d’abril comença una guerra comercial de conseqüències imprevisibles, Yolanda Díaz tancava l’assemblea nacional de Sumar a Madrid aixecant una samarreta en què es llegia: “Treballar menys, viure millor” i animava els militants a guanyar el futur. La seva formació ha proposat lluitar per les 32 hores setmanals i doblegar el braç a les dretes reaccionàries.
Està bé que algú transmeti optimisme malgrat tot, que pensi que podem treballar quatre dies a la setmana amb la tempesta que ens cau al damunt i que pot tombar els autoritaris que dominen la Terra. Però no sembla que el futur acabi sent una festa, sinó que les mesures que Trump imposa perjudicaran el creixement econòmic, dispararan la inflació i crearan tensions polítiques serioses. Difícilment serà possible treballar menys i viure millor per moltes samarretes que ens posem per sortir al carrer.
Yolanda Díaz va aixecar una samarreta que deia: “Treballar menys, viure millor”
Ens agradi o no, haurem d’abonar-nos a la cultura de l’esforç, que ha estat sotmesa en els últims temps a un cert desprestigi. Si busquen a internet, veuran com s’acumulen darrerament els articles que la qualifiquen de concepte tòxic, trampós o fals. Com si la cultura de l’esforç fos l’argument per a la injustícia i la precarietat, quan és l’únic camí per desenvolupar el talent i la creativitat, l’única ruta per ser persones i societats competents.
El talent sense esforç no va enlloc, com no és veritat que qui fracassa és perquè no s’ha esforçat prou. Es pot treballar amb dedicació sense sacrificar la salut, el benestar o el temps amb la família. Viure millor exigeix millors salaris i els d’aquest país encara són baixos, fins al punt que els joves no poden pagar-se un lloguer. I treballar menys exigeix pujar esglaons en l’escala de la productivitat.
La cultura de l’esforç no s’ha de confondre amb l’esclavitud laboral, l’explotació dels treballadors o la negativa a conciliar. Bauman deia que treballar és un fi en si mateix, una activitat fonamentalment noble. De vegades sembla que oblidem aquesta idea. Fins i tot als eslògans de les samarretes.