El poeta Enric Casasses guanya el 25è premi Jaume Fuster de l’AELC
Reconeixement
El guardó, sense dotació, el voten els socis de l’associació: “M’agrada molt que sigui un premi sense jurat”
Enric Casasses, a la seu de l'AELC a l'Ateneu Barcelonès
El poeta Enric Casasses Figueres (Barcelona, 1951) ha guanyat el 25è premi Jaume Fuster que atorguen els socis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), un guardó honorífic que aquest dimarts li ha lliurat a la seva seu, a l’Ateneu Barcelonès, el president de l’AELC, Sebastià Portell. “Estic content de guanyar un premi sense jurat, això m’agrada molt”, ha dit el guanyador, que ha confessat que ell va votar per Pep Albanell, finalista juntament amb Gabriel Janer Manila.
Portell ha destacat els més de cinquanta anys de dedicació “d’un poeta que s’ha acostat a la llengua amb cura i esperit vivificador amb entusiasme i passió”, autor d’una obra “solidíssima, divertidíssima i diversíssima”, i ha recordat la seva tasca també com a rapsode, perquè “sense ell no seria possible entendre el gir que ha pres la poesia catalana els últims anys cap a l’oralitat i la paraula dita”.
A la laudatio, l’editor i poeta Jordi Cornudella ha recordat que va ser Sergi Pàmies qui el 1991 li va recomanar que llegís el seu debut en una editorial comercial, La cosa aquella (Empúries), i el va posar sobre la pista d’un poeta que “feia temps que hi era però no ho sabíem”. “Va ser una revelació, perquè era una obra que sonava nova però venia de molt lluny”, com van confirmar el reguitzell de llibres que va anar publicant els anys següents, que el van situar entre “els poetes joves catalans per excel·lència, quan ja no ho era”.
Cornudella també ha destacat que a partir de la poesia en viu present en l’underground “es va fer present el retorn de la poesia a l’oralitat”, un fet que “tenim tan normalitzat que no ens n’adonem, però sense ell aquesta revivificació no hauria estat tan potent, tan guapa i tan encomanadissa”, ja que a més d’envoltar-se dels poetes que marcaven la pauta es va acompanyar de diversos músics com Manel Pugés, Pascal Comelade, Feliu Gasull, Triulet o Don Simón i Telefunken. Cornudella també ha destacat l’obra a partir del canvi de mil·leni, des d’uns Canaris fosforescents (Empúries, 2001) que sumaven “el rigor i l’audàcia formal”, i a partir d’allà també va començar a fer traduccions com el Milton de William Blake (Quaderns Crema, 2004) o edicions que van rescatar noms com Juli Vallmitjana o es van dur a escena amb èxit dues obres de teatre, Do’m i El monòleg del perdó. L’editor també ha donat rellevància a l’obra de pensament de Casasses, ja sigui en vers –recorda el poema A pes de braços, 313 versos sobre la pandèmia inclosos als seus Solilloquis de nyigui-nyogui (Edicions 62, 2021), el llibre Assagets (Poncianes, 2020)– o, recentment, en prosa al llibre Notícia de la poesia catalana (Empúries, 2024). Per Cornudella, de fet, “a la poesia catalana hi ha un moment Verdaguer, un moment Carner, un moment Riba, un moment Ferrater i ara som en el moment Casasses”.
Enric Casasses, a la seu de l'AELC a l'Ateneu Barcelonès
Si l’editor recordava que el guardonat “no ha volgut mai tenir deixebles ni ser cap de colla”, ell ha recordat que, venint d’una família plena de mestres, va tenir clar ben aviat “que aquella línia no la seguiria, i sempre que em diuen mestre, penso: ‘Merda!’”. Casasses també ha reprès una de les idees de Cornudella quan ha assegurat: “Jo, de jove, volia ser antic, però quan feia sonets em sentia a l’avantguarda”. El seu últim llibre, publicat fa unes setmanes, és la policia irà de bòlit (Documents Documenta), un recull de poemes i notes escrits els anys 2018 i 2019 arran dels fets posteriors a l’1-O i il·lustrats per Tura Sanglas.
El seu últim llibre és ‘la policia irà de bòlit’, poemes i notes escrits dels anys 2018 i 2019 il·lustrats per Tura Sanglas
El guardó, que anteriorment han rebut escriptors com Jaume Cabré, Carme Riera, Quim Monzó, Antònia Vicens, Jesús Moncada, Olga Xirinacs, Carles Hac Mor, Montserrat Abelló, Feliu Formosa, Màrius Sampere o, l’any passat, Antonina Canyelles, se suma als que ha rebut al llarg de la seva trajectòria, com ara el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2020), el Lletra d’Or (2019), el Nacional de Cultura (2012), el Carles Riba (1995) o diversos premis de la crítica (Serra d’Or el 1991, dels crítics espanyols el 1993 o de la crítica catalana el 2019).