L’Executiu activa la maquinària per distribuir 4.400 menors immigrants

L’aval que la setmana passada va donar el Congrés dels Diputats –gràcies a la majoria parlamentària de la investidura de Pedro Sánchez– a la reforma que permetrà redistribuir obligatòriament els menors immigrants entre comunitats autònomes quan una estigui col·lapsada –com és el cas de les Ca­nàries– va ser només el co­mençament d’un complicat ca­mí que es configurarà des d’a­vui.

A partir de dilluns, el Govern central, el de les Canàries i el de la ciutat autònoma de Ceuta activaran la maquinària per repartir per la península 4.400 nens i adolescents immigrants sense empara familiar. Fonts ministerials adverteixen que les agòniques negociacions per tirar endavant la modificació de la llei d’Estrangeria es quedaran en “minúcies” davant el “complex repte” que tenen ara per davant les administracions, unit a l’ofensiva política i judicial que desplegaran algunes comunitats governades pel Partit Popular.

Tots els ulls ara estan posats en la conferència sectorial de joventut i infància que se celebrarà el 28 d’abril. La ministra Sira Rego reunirà els consellers autonòmics del ram per posar sobre la taula la xifra de menors que hauran d’acollir les autonomies en el termini d’un any.

Si Madrid i Aragó no corregeixen les dades, el ministeri portarà a la conferència sectorial les seves pròpies xifres

El problema avui dia, segons admeten les mateixes fonts, és que encara no s’ha aconseguit xifrar el nombre de menors immigrants no acompanyats que hi ha a Espanya. Aragó, en clara rebel·lia, encara no ha proporcionat –com li va ser requerit– el nombre d’adolescents que té sota la seva tutela. Madrid, que lidera el front contra el repartiment de menors, va facilitar unes dades genèriques. Rego els va instar a corregir les xifres, però ahir la consellera de Família, Joventut i Afers Socials, Ana Dávila, va insistir en una entrevista a Servimedia que la regió té una situació “absolutament tensionada” de “sobreocupació” als centres de menors immigrants no acompanyats, que arriba al 132% de la capacitat, “i en alguns moments ha arribat fins al 150%”.

La qüestió és que el Govern central no tindrà en compte per tancar el repartiment la sobreocupació que denuncien la majoria de les comunitats, ja que aquesta situació té lloc en funció de les places de què disposa cada comunitat, i no de les que hauria de tenir. I aquesta és la clau. Els llits per a menors que hauran de tenir totes les regions es calcularà partint d’un criteri tan objectiu com és la població. I a partir d’aquest nombre –que s’estima en una plaça per cada 2.500 habitants– se sabrà quins han fet realment els deures fins al moment. Fonts governamentals asseguren que, si Madrid i Aragó no concreten les dades, faran el càlcul prenent una base de dades del Ministeri de Joventut i Infància que no deixa en bon lloc Andalusia, Madrid o la Comunitat Valenciana.

Paral·lelament, per començar els trasllats, previstos els primers a l’estiu, és primordial aprovar un reglament que desenvolupi el decret convalidat dijous amb els vots en contra del PP i Vox. Des del ministeri que dirigeix Rego asseguren que ja s’ha enviat un primer esborrany a la resta dels ministeris implicats en el repartiment perquè hi facin aportacions les dues pròximes setmanes. El Govern espanyol té intenció d’aprovar-lo amb la màxima celeritat.

Comunitats del PP es remeten al precedent de la rebel·lia de diverses regions el 2014 contra les revàlides de Wert

El reglament serà la bíblia de repartiment més imminent, però també haurà de servir perquè en el futur, si una altra comunitat es veu afectada perquè canvia la força de les rutes migratòries, es pugui aplicar tenint en compte les particularitats dels territoris. Se sap poc de la lletra petita d’aquest document, però haurà de recollir com es duran a terme els trasllats i com seran els processos d’acollida a les noves destina­cions.

En aquest segon aspecte és en el que les regions que ara amenacen d’incomplir tindran més marge per introduir traves. El Govern espanyol no vol ni sentir parlar d’aquest hipotètic escenari, però fonts de governs autonòmics del PP, sense revelar quina serà l’estratègia, remeten al 2014, quan va entrar en vigor la controvertida llei educativa de José Ignacio Wert. Diverses comunitats es van plantar, negant-se a implantar les polèmiques revàlides de l’ESO perquè entenien que envaïen competències, que no hi havia hagut diàleg i que no hi havia temps per implan­tar-les.