Com es realitzen les inspeccions d'Hisenda? Els inspectors cobren algun tipus de suplement extra per cada multa que posen? Si hi ha alguna figura al món de les feines que sembla pràcticament mitològica és la dels inspectors d'Hisenda, però el cert és que és molt real, encara que existeixi un gran desconeixement sobre ella.
En el quart episodi del pòdcast La generación mejor preparada, els inspectors d'Hisenda, Ana i Álvaro, han visitat l'estudi per desmuntar els mites més grans que existeixen sobre la seva figura i aportar una mica de llum perquè la gent conegui realment quina és la seva feina i què és el que fan al seu dia a dia.
“Em vaig sentir una impostora, però va ser la cura d'humilitat que necessitava”
En primer lloc, els inspectors expliquen que l'oposició és realment dura, ja que comporta entre 3 i 5 anys de preparació intensiva, amb jornades d'estudi de fins a 14-15 hores al dia. A més, els exàmens són uns dels més durs del panorama laboral: cinc en total entre escrits, casos pràctics, idioma i orals, dels quals l'últim implica “cantar” fins a 68 temes de Dret Constitucional, Administratiu, Hisenda Pública i Sistema Financer de memòria: “Jo me'ls sabia tots. Hi ha temes en els quals et pots lluir, d'altres no tant, però no volia jugar-me-la a la sort”, explica Álvaro.
L'oposició suposa una quantitat suprema d'hores d'estudi
A més, segons asseguren, una cosa que realment juga amb el teu cap d'una manera brutal és que, després de l'esforç realitzat, quan es publiquen els resultats dels exàmens, tan sols apareixes com apte o no apte, per la qual cosa “no saps si has suspès per poc o has fet el ridícul”.
Ana, per exemple, afirma que suspendre per primera vegada en la seva vida va ser un xoc descomunal, però també un moment de creixement personal: “Em vaig sentir una impostora, però va ser la cura d'humilitat que necessitava”. Encara que tots dos asseguren que fer oposicions deixa seqüeles i que has d'aprendre a renunciar a moltes coses, també coincideixen que tornarien a repetir-lo una i mil vegades: “Només tu pots treure'l, ningú no estudiarà per tu. Només tu renuncies a una cervesa amb amics per continuar estudiant, però quan aproves entens per què valia la pena. Repetiria mil vegades”, explica Ana.
“Si algú no vol pagar voluntàriament, cal forçar-lo”
Álvaro treballa a l'Oficina Tècnica, és a dir, en Inspecció, mentre que Ana treballa en Recaptació. En el seu cas, Álvaro no tracta directament amb contribuents, sinó que la seva funció és revisar els expedients i informes generats per altres inspectors i validar propostes de liquidació o sanció: “Jo no em dedico a trucar a la porta o fer una personació. La meva feina està més en la revisió tècnica”, explica.
Ana, en canvi, entra en acció una vegada que ja hi ha un deute generat. Ella s'encarrega d'assegurar que aquell deute es cobri, i hi pot haver processos d'embargament si el contribuent no paga voluntàriament: “La meva feina és que això es cobri, perquè son diners de tots els espanyols”, assegura la inspectora. Ella explica que no és una cosa personal ni contra ningú, però que la seva feina consisteix que la llei es compleixi, per la qual cosa “si algú no vol pagar voluntàriament, cal forçar-lo”.
Encara que asseguren que no tenen res contra ningú, expliquen que és la seva feina i han d'encarregar-se que la gent pagui el que deu
“Un inspector d'Hisenda no guanyarà més un mes perquè hagi agafat a una persona mega multimilionària i li hagi posat una multa de milions”
Un dels mites més estesos sobre els inspectors d'Hisenda és que cobren una comissió per cada multa que posen, una cosa que tant Ana com Álvaro neguen rotundament: “No t'emportes cap tipus de comissió perquè això seria, des del meu punt de vista, un sistema d'Inquisició, totalment erroni. Perquè tothom ho entengui: un inspector d'Hisenda no guanyarà més un mes perquè hagi agafat a una persona mega multimilionària i li hagi posat una multa de milions”, asseguren.
Encara i així, expliquen que sí que tenen productivitats, com molts funcionaris, però que es calculen per la complexitat i quantitat de la feina, no pel que recaptin. Tampoc no es reparteixen de forma individual segons multes: “És una bonificació com la que està al Ministeri de Transport o en qualsevol altre, i es reparteix per igual a tots els que arriben al màxim”, assegura Álvaro.
A més, els inspectors també afirmen que, ni de bon tros, no en multen qualsevol sense filtre, un altre dels mites també molt estesos. Expliquen que els expedients més greus es revisen per moltes persones i es firmen per alts càrrecs. És a dir, no són decisions unipersonals ni impulsives: “Quan un document és important, ho revisen deu persones, puja i baixa entre equips, i el firma el cap del cap del cap. Per això, com més rellevant és el document, més difícil és equivocar-se, perquè passa per més filtres”, afirma Ana.
Es fa una revisió exhaustiva de tots els documents abans d'emetre sancions
“No em faré milionari com a funcionari, però tinc temps per als meus fills i per viure”
Finalment, els inspectors asseguren que la seva visió del que és l'èxit ha canviat molt en els últims anys. Mentre que abans pensaven que l'èxit consistia a acabar la carrera i entrar en una Big Four, tenir un gran sou i moure't en el privat, ara s'han adonat que l'èxit no té res a veure amb això:
“Per a mi l'èxit és estar amb la meva família a Punta Umbría, a l'agost, dinant gambes. Això significa que tinc salut, temps i estic bé. No em faré milionari com a funcionari, però tinc temps per als meus fills i per viure”, sentència Álvaro.
