L'ecosistema polític valencià fa gairebé sis mesos que sosté el seu activisme partidista i institucional sobre la situació, i el futur, de Carlos Mazón; amb conseqüències directes en la política nacional. Perquè el passat 29 d'octubre, el dia en què la dana va provocar la mort de 228 persones, es va esgotar la legislatura iniciada el 28-M (2023) i va començar un nou cicle que, com si d'una muntanya russa es tractés, ofereix gairebé cada dia nous i dramàtics episodis sobre la gestió realitzada en aquella tràgica jornada al costat de les regulars manifestacions dels familiars de les víctimes.
Lee también
Condicionant no només l'activitat, i el relat, del president valencià; sinó també de tota la Generalitat Valenciana, de les Corts Valencianes i de totes les forces polítiques. Amb un primer apunt que s'ha de subratllar: Carlos Mazón sosté el seu lideratge gràcies al concurs de Vox, formació que ha permès al PP estabilitzar l'Executiu valencià i tirar endavant totes les seves propostes legislatives com el projecte de llei de pressupostos per al 2025 que s'aprovarà a finals de maig.
Carlos Mazón sosté el seu lideratge gràcies al concurs de Vox
Suport per al qual s'ha pagat un elevat preu amb l'assumpció del negacionista mediambiental de la dreta extrema, amb la incorporació del discurs que criminalitza als menors no acompanyats, amb el debilitament del suport al valencià –com les retallades a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), i l'intent de control d'institucions com el Consell Valencià de Cultura (CVC) o À Punt– i fins i tot trencant ponts amb sindicats i patronals, als quals la dreta extrema vol treure gran part dels ajuts públics. Tot, a més, amb el vistiplau d'Alberto Núñez Feijóo, que ha observat aquest pacte com a fórmula a traslladar altres autonomies malgrat que l'ofensiva aranzelària trumpista obliga el president del PP nacional, alhora, a distanciar-se de Vox.
La Comunitat Valenciana, posada com a referent de la unió de les esquerres en l'època del Botànic, amb Ximo Puig de president (el que es va denominar la “fórmula valenciana”), torna ara a exemplificar la unió de les dretes, solució que podria algun dia instal·lar-se en el Govern d'Espanya.
Lee también¿Con quién habló Mazón en las horas críticas de la dana y cuándo no estuvo localizable?
Però el suport de Vox no ha estat suficient per aclarir l'horitzó a Carlos Mazón, al qual s'apunta des de l'esquerra com a principal responsable polític de la tardana i erràtica gestió del dia de la dana, segons valora també la jutgessa que instrueix la causa als seus contundents automòbils. L'absència del president en les hores claus de la jornada tràgica, i que trigués dies a facilitar la seva primera versió, la dificultat, coneguda ara, de Salomé Pradas per localitzar-lo o que ocultés alguna d'aquestes trucades, com la que va rebre de la seva exconsellera a les 20:10 hores, un minut abans de llançar-se l'alerta, no han ajudat Mazón a construir un relat creïble.
Però el suport de Vox no ha estat suficient per aclarir l'horitzó a Carlos Mazón
Bé al contrari, fins i tot dins del PP valencià, s'observa que el cap del Consell ha anat sempre per darrere de les informacions que han divulgat els mitjans de comunicació, dels documents que formen part de la instrucció del cas i fins i tot de les declaracions que han ofert davant la jutgessa Salomé Pradas i Emilio Argüeso, tots dos com investigats, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, com a testimoni.
Lee tambiénPradas tuvo problemas para hablar con Mazón por teléfono en momentos claves de la dana
Tot el debat està centrat, per tant, en si Carlos Mazón podrà superar aquesta situació i arribar el 2027, any de les pròximes eleccions autonòmiques, o si el PP obrirà un procés de transició a la seva persona. Res no està clar.
Mentrestant, a la seva esquerra, la distància entre el PSPV i Compromís s'engrandeix. Diana Morant no vol ni sentir parlar de presentar una moció de censura com exigeix Joan Baldoví, i en aquella diversitat estratègica es percep la fractura. En el socialisme valencià es reforça la figura de Pilar Bernabé, ja encarrilada per competir amb la popular María José Catalá per l'alcaldia de València, mentre el partit s'ha dividit en la província en una incomprensible lluita de poder. Una lluita que, per cert, ha qüestionat el lideratge de Morant.
Compromís, al contrari, ha optat per convertir-se en força de xoc contra el president, en una estratègia i escenografia que recorda, salvant distàncies, la dura oposició que Mónica Oltra va realitzar a Francisco Camps i Alberto Fabra entre els anys 2009 i el 2015. Tots els sondejos apunten que Compromís està reforçant el seu protagonisme a costa dels socialistes, especialment a la zona devastada per la dana.
Lee tambiénMazón: “Estaba perfectamente comunicado con todo aquel que me quiso llamar”
Una cosa similar succeeix amb Vox respecte al PP. En termes demoscòpics Iván Redondo ho ha dit en aquest diari: hi ha gairebé un empat a quatre, i com a factor clau està la tragèdia del dia 29.
En aquesta ruleta russa diària, cada jornada és una sorpresa. Com a exemple, aquesta setmana Mazón es va sentir alleujat quan es va saber que Bernabé es va assabentar del desbordament del barranc del Pedrís per una alcaldessa i no pel seu equip, però l'endemà les trucades de Pradas tornaven el pessimisme a la Generalitat Valenciana. Mentrestant, el president evita el carrer i els actes públics. Porta així gairebé sis mesos, i és la prova més gran de què el seu futur, avui dia, no
